Castells de 10 i desfolrats: on som ara?

La polèmica actualització de la taula de puntuació del Concurs ha revifat el debat sobre quin hauria de ser el castell més valorat d'entre els castells de 10 i sense folre (10/sf), que conformen el grup 7.1 de la taula de puntuació. 

Permeteu-me puntualitzar, abans d'entrar a fons, allò de "els punts només al Concurs". I és que com diu en Cugat Comas en un recent article publicat el 13/08/2019 (https://t.co/QGDAqInhPx?amp=1) “(...) ens agafem a l’únic codi establert i l’apliquem a plaça. Un pecat que cometem tots, segurament. (....) problema (...) per trobar elements d’interpretació o explicació del propi món casteller que no depenguin del que es delibera (…) [pel Concurs]”. El debat sobre quin és el millor castell (o quin castell és millor que un altre) transcendeix el que és el Concurs i el sistema de puntuació. El Concurs pot tenir el seu criteri definit, aplicar-lo, i les colles que voluntàriament accedeixen a participar-hi, acatar-lo. Potser el Món Casteller hauria de tenir altres vies per establir referències, com per exemple, aquesta anhelada jerarquització o classificació dels castells (a qui no li ha preguntat mai, algun profà en la matèria, quin és el castell més difícil?), mitjançant anàlisis com el del present article. Potser això serviria de tallafocs davant aquesta extrapolació del reglament del Concurs de Castells cap al conjunt del Món Casteller que molts han promogut i han normalitzat (ús del lèxic “guanyador”, sistemes de 5 rondes, sumar punts per valorar diades, ...). Entenc que els que han conegut els castells pels punts que tenien al Concurs quan van descobrir aquest món, o els que simplifiquen els castells a mers punts, s’indignin quan de sobte es produeixen canvis en l’ordenació dels castells. Els castells no són punts. De fet són inclús tant diferent entre ells que probablement mai s’arribi a cap consens i possiblement tothom tingui la seva raó.

És per tot això que cal diferenciar el que és l’ordre dels castells en funció de la seva dificultat per una banda; i el criteri de puntuació del Concurs per l’altra:

1)    DIFICULTAT DELS CASTELLS

En primer lloc, què entenem per difícil? Cadascú tindrà el seu concepte de dificultat i no seré jo qui inciti a rectificar res a ningú. Crec que no m’equivocaré si dic que tots els castells són difícils en la mesura que cada colla pugui o sàpiga com afrontar-los. És evident que un castell és més difícil com més alt és (o igual d’alt amb menys pisos de suport) o més inestable (o difícil de defensar) quan menys components per pis té.  

La complicació comparant diferents estructures sempre existeix, i troba el seu màxim exponent quan es comparen les diferents estructures de “la categoria 10/sf”. 

En la meva opinió, un castell és difícil quan es veu poc (pocs cops portat a plaça, pocs cops descarregat o un important % de “fiascos”, entenent-los com a carregats+intents desmuntats + intents) o es veu realitzat per poques colles (Veure aclariment*). Però també podria disminuir o afegir dificultat d’un castell, reitero al meu entendre, els aspectes més tècnics i logístics que envolten el castell: la xarxa ha esdevingut un element clau en les rutines d’assaig de les colles que ha permès l’assaig de castells desfolrats sencers a l’assaig. No és que disminueixi la dificultat del castell, sinó que permet a la colla preparar-lo millor. Per tant, els castells de 10 tenen una primera dificultat de diferència al no poder-los completar íntegrament durant l’assaig. Per altra banda, la logística de reunir (i treballar coordinadament) un elevat nº de castellers en els castells de 10 amb folre i manilles és un element que incrementa la dificultat: Si no hi ha suficients castellers, podríem no veure castells de 10.

*Aclariment: Un castell pot no ser fet per una colla (o moltes) per altres motius que no siguin la dificultat, potser només per gustos o per estratègia (si una colla vol dedicar-se única i exclusivament a fer, per exemple el 2de8, probablement no tingui interès en fer cap 5de9f). Així doncs probablement cada colla tindrà el seu o els seus castells “repudiats”.

Una opció per mesurar l’estat general dels castells seria consultar les estadístiques i valorar el nº de vegades i % d’èxit que s’ha assolit per cada castell. D’aquí hi ha qui pugui relacionar-ho directament amb el grau de dificultat (per allò de “el castell amb menor % de descarregats”). No obstant, hi pot haver agents distorsionadors que no s’haurien d’obviar: En els últims 5 anys hem vist una ratxa sense precedents de 4de9 de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i de 3de10fm dels Castellers de Vilafranca. I jo em pregunto: Hem de passar a considerar menys difícil (o més assequible) el castell que una colla ha “tret a passejar” un cop li ha pres la mida, però que cap altra més colla ha aconseguit dominar? Aquest és l’error en què podem caure si mirem les estadístiques sense considerar tots els factors implicats. L’estadística ens ha d’ajudar a situar-nos, però no tot és només estadística: cal contextualitzar.

És per això que a continuació us deixo un anàlisi estadístic (una síntesi, perquè posar-lo per complert excedeix encara més la longitud de l’article), comprès entre el 1r 4de9 intentat per la Colla Joves Xiquets de Valls al 1983 fins al 9/8/2019. Aquest anàlisi consta de 3 parts: Dades globals Era moderna, Comparació pre2014 i post2014, i simulació post2014 on s’exclouen els castells distorsionadors abans esmentats.

1.1)     Dades globals Era moderna (1983-2019):

Les taules de contingència de l’Era moderna (Taula1-4 i Gràfics1-2) ens mostren que el resultat més cops repetit ha estat (i)3d10fm (14,1%), seguit de 3de10fm(c) (10,7%) i de (i)2de8 (10,3%). La taxa de castell descarregat més baixa se l’enduu el 2de8 (20,7%), seguit del 3de10fm (24,4%), i finalment trobem el 4de9 (27,4%) i el 4de10fm (27,8%). D’entre els castells 10/sf descarregats, el que més ha estat descarregat és el 3de10fm (37.2%), seguit del 4de9 (33.3%) i finalment el 2de8 (23.1%). Dins dels carregats, l’ordre és 3de10fm (36.2%), 2de8 (30.9%) i seguit de prop el 4de9 (28.7%). En els intents desmuntats el 4de9 (45.9%) és sens dubte el castell més desmuntat, seguit del 3de10fm (29.7%) i 2de8 (18.9%). I en la categoria intents, el castell que més llenya ha fet és el 3de10fm (40.9%), seguit del 2de8 (30.0%) i del 4de9 (22.7%).

El reduït nombre de 4de10fm fa que sigui poc útil seguir-lo esmentant, ja que els percentatges en aquest cas són poc il·lustratius (5 descarregats / 18 provats) i no permeten treure cap més conclusió que s’ha vist poc perquè: A) és car de veure perquè és molt difícil (per les causes esmentades anteriorment). B) fa relativament poc que se li ha tret l’etiqueta de “castell impossible”.

També s’ha recorregut a tècniques estadístiques addicionals com l’anàlisi de correspondències (grafica i situa les variables categòriques entre elles) i la regressió logística per l’obtenció de la Odds Ratio (indica proporcions: per exemple, per cada castell descarregat, quants pertanyen a cada castell en concret, o dit d’altra forma, quants n’hi ha de més, o de menys, d’un castell que de la resta; o pel contrari, quants castells 10/sf excepte el castell en concret n’hi ha de més respecte el castell en concret). Amb això podem quantificar que l’ordre de castells “descarregables”, de menys a més, és 2de8 (OR 0.261, significa que per cada 2de8 descarregat n’hi ha 3.83 que són dels demés 10/sf), 3de10fm (OR 0.322, 3.11 cops menys que el conjunt de la resta), i el 4de9 (OR 0.382, 2.62 vegades on veiem els demés descarregats per cadascun d’ells descarregat) (la resta de resultats d’Odds Ratios les trobareu a l’Annex).

1.2)     Comparació pre2014 (1983-2013) i post2014 (2014-2019)

No obstant, no ens podem quedar aquí, doncs és palès que en els últims temps s’ha instaurat un canvi de mentalitat (els castells carregats ja no són celebrats, potser a excepció dels inèdits per cada colla, i no per tothom així), i com vaig esmentar en el meu passat article de “Les bondats de la norma del castell carregat”, el “castellerisme” ha quedat pràcticament arraconat, ja que les colles porten a plaça castells que busquen descarregar i en tenen ‘garanties’ (la implementació de la xarxa de seguretat i l’increment de la ‘disciplina’ d’assaig que hi ha ara respecte fa 10 o 15 anys en són una constatació).

És per això que he segmentat els castells de l’Era moderna en dos intervals de temps (taula6, gràfics3-6), agafant les últimes 5 temporades (+ la que portem d’enguany, per tant, 2014-2019) (a partir d’ara “post2014”) i comparant els resultats amb els d’abans de 2014 (1983-2013, a partir d’ara “pre2014”).

En primer lloc, en el rang de temps de 1983 a 2013 el castell amb més incidència ha estat el (i)3de10fm (21,6%), seguit d’un empat a 15% de (i)4de9 i (i)2de8. Ben diferent de l’interval entre 2014 i l’actualitat, on el resultat més cops vist ha estat 3de10fm, seguit del 3de10fm(c) i del 2de8(c). La taxa de cada castell segons el seu resultat canvia entre les dues èpoques, essent la taxa de castell descarregat en tots els castells més baixa en el període 1983-2013:

a)    2de8: descarregat (del 12.5% al 27.5%), carregat (del 22.5% al 42.6%), intent desmuntat es manté, intent (del 57.5% al 21.3%).

b)    4de9: descarregat (del 16.9% al 44.4%), carregat (del 32.2% al 22.2%), intent desmuntat (del 11.9% al 27.8%), intent (del 39% al 5.6%).

c)     3de10fm: descarregat (del 7.5% al 37.9%), carregat (del 20.8% al 34.8%), intent desmuntat es manté, intent (del 62.3% al 18.2%).

d)    4de10fm: abans de 2014 1 sol intent, a partir de 2014 descarregat (29.4%), carregat (23.5%), intent desmuntat (11.8%), intent (35%).

L’ordenació dels castells descarregats (veure en detall les Odds Ratios a l’Annex) segueix sent la mateixa en l’interval 2014-actualitat que en el global (2de8, 3de10fm, 4de9), principalment perquè el 75,6% (59/78) dels castells 10/sf descarregats han estat en aquest interval:

Total = 319 (78d, 94c, 37id, 110i)

Pre2014 (1983-2013)= 153 (19d, 39c, 15id, 80i)

Post2014 (2014-2019)= 166 (59d, 55c, 22id, 30i)

El conjunt de les dues etapes ens dóna els valors globals vistos en l’anterior apartat (taula1-4), i veient les diferències que hi ha entre etapes, podem concloure que les dades del període 2014-actualitat són les més representatives i fidels per a entendre on som que no pas les globals (i encara menys les pre2014, on l’ordenació de castells situa el 3de10fm com a castell menys cops descarregat respecte la resta). A més a més, les xifres recollides des de 2014 semblen indicar que estem davant d’una tercera època d’or dels castells. Les èpoques d’or succeeixen sense que ningú avisi o doni el tret de sortida. No sé qui és l’autoritat competent per certificar-ho, però us convido a que hi reflexioneu.

Si analitzem amb més profunditat el període 2014-actualitat, no se’ns pot passar per alt que en els últims 5 anys hi ha hagut algunes colles que han dominat certs castells en concret. Tal i com es pot veure en el Gràfic7, es tracta principalment del 3de10fm (14 descarregats pels Castellers de Vilafranca) i del 4de9 (13 descarregats per la Colla Vella dels Xiquets de Valls).  De fet, a la taula10 podem veure el grau d’especialització de cada castell de 10/sf de cada colla respecte el total de castells provats (aquí sense contemplar els resultats) en el període comprès entre 1/1/2014  i 8/9/2019. A continuació:

-       Colla Vella dels Xiquets de Valls: 4de9 (19/1695 = 1.12%), 3de10fm (16/1695 = 0.94%), 2de8 (12/1695 = 0.71%), 4de10fm (8/1695 = 0.47%).

-       Castellers de Vilafranca: 3de10fm (25/1609 = 1.55%), 2de8 (14/1609 = 0.87%), 4de9 (6/1609 = 0.37%), 4de10fm (6/1609 = 0.37%).

-       Colla Joves Xiquets de Valls: 2de8 (18/1362 = 1.32%), 4de9 (9/1362 = 0.66%), 3de10fm (4/1362 = 0.29%).

-       Minyons de Terrassa: 3de10fm (14/1588 = 0.88%), 2de8 (3/1588 = 0.19%), 4de10fm (3/1588 = 0.19%)

-       Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3de10fm (7/1435 = 0.49%), 4de9 (1/1435 = 0.07%)

-       Castellers de Barcelona: 4de9 (1/1344 = 0.07%)

Tot això ens ajuda també a entendre la situació actual de cada colla i també de cada castell.

1.3)     Anàlisi de l’interval 2014-actualitat amb exclusions

Per valorar el grau de distorsió que podrien ocasionar les ratxes de 4de9 i 3de10fm descarregats, s’ha dut a terme la següent simulació: s’ha descartat qualsevol 3de10fm provat dels Castellers de Vilafranca i qualsevol 4de9 provat de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. La pregunta que es planteja és: Què representa cada castell si excloem les dades de les ratxes?

Els resultats de la regressió logística (veure-ho sencer a  l’Annex) confirmen que existeix un efecte distorsionant quan es contemplen les excepcionals sèries dels castells esmentats. Així doncs, el 4de9 esdevé el castell que menys cops es descarrega respecte la resta (OR 0.231, es descarreguen 4,33 castells que no són el 4de9 per cada 4de9), seguit del 3de10fm (0.367, 2.72 cops menys que el conjunt de la resta), i a prop d’aquest trobem el 2de8 (0.382, 2.61 cops menys respecte els demés).

Per tant, situar el 4de9 com a castell més “fàcil” per qui assumís “fàcil” com a “més descarregable” o “més % de descarregats” indueix a engany, doncs des del 2014 només s’han vist tres 4de9 descarregats que no siguin els de la Colla Vella dels Xiquets de Valls (2 de la Colla Joves Xiquets de Valls i 1 dels Castellers de Vilafranca). Pel que fa referència al 3de10fm, destaquen els 7 descarregats pels Minyons de Terrassa, els 3 de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i el que va protagonitzar la Colla Jove Xiquets de Tarragona, tots ells assolits fins el 2016 (els Castellers de Vilafranca han estat els únics capaços de descarregar-lo més enllà de 2016).

CONCLUSIONS (DIFICULTAT DELS CASTELLS)

Per tant, queda explicitat que és complicat arribar a una conclusió ràpida i directa sobre quin castell és el més difícil. El que en les dades globals i en les de l’interval 2014-actualitat era el que tenia menor taxa de descarregat (2de8), quan excloem les ratxes de les colles pel castell reiterat ens trobem que s’inverteixen i que és el 4de9 el que ocupa la seva posició (sent el 2de8 el castell més descarregable, per cert, completat per 3 colles al 2018). A totes aquestes dades analitzades caldrà ponderar-hi els factors que poden afegir complexitat abans esmentats, com són el nº de camises i la preparació a la xarxa.  El resultat d’aquesta ponderació és el que hauria de fer decantar la balança cap als castells de 10, els desfolrats, o deixar-los en una categoria sense distincions.

2)    CRITERI DE PUNTUACIÓ DEL CONCURS

La comissió del Concurs és lliure de decidir com vol valorar els castells. De la mateixa forma que la puntuació del Concurs i els seus canvis no haurien d’alterar la consideració que hom té dels castells. Una diada feta amb anterioritat no pot canviar de “valor” o de “consideració” pel fet que canviïn els punts del Concurs. Bàsicament perquè la consideració de la diada no està subjecte a punts excepte pels que la vulguin subjectivar. Per això deia anteriorment que en tot cas el que es pot establir és una categorització de referència (sense punts, simplement per ‘categories’). El debat torna a aparèixer quan cal decidir si els desfolrats i els de 10 han de compartir categoria o estan una per sobre de l’altra. Com he dit abans, la ponderació dels factors nº camises i assaig a la xarxa és clau per, si es considera així, valorar més els castells de 10 amb folre i manilles. Els resultats analitzats són els altres factors de ponderació i aquí és on haurem d’estar atents. Ara que ha tornat a canviar la puntuació, tornarà a oscil·lar el pèndol cap a un altre pic de castells de 10? Perquè... fins a quin punt la puntuació del Concurs marca l’estratègia de les colles? Veiem els castells que veiem “només” perquè valen més? El reguitzell de castells de 10 entre 2014 i 2016 era perquè valien és? (que contradictori seria si els Minyons funcionessin així!) I el reguitzell de castells desfolrats entre 2017 i 2018 també es devia a la situació a la taula de punts? Si fos així, ens espera una altra tanda de castells de 10 més que de desfolrats, si és que tots són igual de complicats com per estar a la mateixa categoria. De totes formes, el debat en sí només té importància en cas d’empat, doncs si ja de per sí és complicat completar un d’aquests castells, el que encara és més complicat i aquí és on rau la clau de la millor diada de la història i de guanyar el Concurs en els dies de Concurs, és en combinar a la mateixa diada per la mateixa colla més d’un d’aquests castells descarregats.

Com a espectador, he de confessar que m’agrada veure castells en la seva diversitat. Hi ha castells molt cars de veure, com el 3de8 aixecat per sota, que ocupa una posició a la taula, entre castells descarregats més d’un centenar de cops, quan aquest no ha estat descarregat ni una desena de vegades en tota la història (Taula9). Crec que un sistema de puntuació que permetés més fluctuacions i afavorint castells menys cops vistos permetria tornar-los a veure (almenys al dia del Concurs), si és que són tant assumibles que seria un error revaloritzar-los a l’alça, o situar-los on es mereixen, si segueixen sent igual de complicats de veure’s.