http://www.tocamela.cat
per aprendre a tocar cançons amb instruments (preferentment guitarra).
A més, amb vídeo de 'quan somrius', molt currat, per cert.
Apa, Bon Nadal.
dilluns, 22 / desembre / 2008
dissabte, 13 / desembre / 2008
Ocupacions
''Amb les classes és el mateix.
Els pro-ocupes fan servir com a moneda de canvi les classes de tots els estudiants (per suposat, incloses les seves).
Ara bé, el que no tenen en compte és el valor que cadascú li dóna a les classes.
I menyspreant aquest "detallet", obliguen a tot quisqui, amb el pretext dels resultats presos en votacions assambleàries (que no són referèndums), a no poder anar a classe. I això és el que fa que surtin les discrepàncies:
1)doncs per alguns no anar classe és el preu que té intentar parar Bolonya (o inclús és necessari perdre classe per aturar Bolonya),
2) i per altres, aturar bolonya és una necessitat, però també ho és poder fer classe; doncs els desplaçaments durant la setmana, la matrícula pagada, i totes les coses que deixem enrere a casa nostra, lluny de la UAB, tot és per anar a ESTUDIAR, anar a CLASSE, i interpretem que si bé és necessari posar els punts sobre les i's entorn a Bolonya, també és necessari no perdre classe. Ho volem tot, volem manifestar-nos i volem anar a classe, i creiem que és possible fer soroll sense AUTOPERJUDICAR-NOS.
3) Per altres, ni els va ni els hi bé Bolonya,
4) i per altres, Bolonya ja els va bé.
Però alerta: no us confongueu, no val a globalitzar.
No tots els anti-ocupes són pro-Bolonya. Els grans perjudicats crec que és la causa antiBolonya, doncs es crea una guerra interna entre els pro-ocupes i els anti-ocupes dins del moviment antiBolonya.''
Els pro-ocupes fan servir com a moneda de canvi les classes de tots els estudiants (per suposat, incloses les seves).
Ara bé, el que no tenen en compte és el valor que cadascú li dóna a les classes.
I menyspreant aquest "detallet", obliguen a tot quisqui, amb el pretext dels resultats presos en votacions assambleàries (que no són referèndums), a no poder anar a classe. I això és el que fa que surtin les discrepàncies:
1)doncs per alguns no anar classe és el preu que té intentar parar Bolonya (o inclús és necessari perdre classe per aturar Bolonya),
2) i per altres, aturar bolonya és una necessitat, però també ho és poder fer classe; doncs els desplaçaments durant la setmana, la matrícula pagada, i totes les coses que deixem enrere a casa nostra, lluny de la UAB, tot és per anar a ESTUDIAR, anar a CLASSE, i interpretem que si bé és necessari posar els punts sobre les i's entorn a Bolonya, també és necessari no perdre classe. Ho volem tot, volem manifestar-nos i volem anar a classe, i creiem que és possible fer soroll sense AUTOPERJUDICAR-NOS.
3) Per altres, ni els va ni els hi bé Bolonya,
4) i per altres, Bolonya ja els va bé.
Però alerta: no us confongueu, no val a globalitzar.
No tots els anti-ocupes són pro-Bolonya. Els grans perjudicats crec que és la causa antiBolonya, doncs es crea una guerra interna entre els pro-ocupes i els anti-ocupes dins del moviment antiBolonya.''
Resum de les ocupacions de facultats:
Des del dia 17-nov que Polítiques i Sociologia de la UAB està siguent ocupada.
El dia 20-nov hi ha haver una vaga i manifestació (des del meu punt de vista, poc seguida, doncs es creu que hi van anar uns 4.000 estudiants, quan només a la UAB ja n'hi ha 40.000...)
El dia 24-nov es va ocupar Filosofia i Lletres. A dia 13-desembre, encara hi seguien ocupats.
El dia 1-des es va ocupar la facultat de Psicologia. 2/12 a Educació. Aquella mateixa setmana també està ocupada la de Comunicació.
Pel que fa a la facultat de Ciències i Biociències, el dia 26 de novembre es feia una multitudinària assamblea (FOTO). Allí s'acorda que s'ha de fer alguna cosa, alguna mobilització, però la majoria de gent és contrària a "l'ocupació radical" que implicaria pèrdua de classes. S'acorda que el 3 i el 4 hi haurà acampada a la facultat, amb intenció formativa, a partir d'horari extraescolar per tal de no afectar a les classes. A més, el mateix 26 i 27 se celebra un referèndum a Ciències i Biociències per tal de tenir un 'sondeig' de sobre què pensa la gent de l'EEES.
El 3-4 se celebra l'acampada, i es diu que la setmana següent es pugui ocupar (a lo bestia, com a les demés facultats).
La setmana següent, la del pont, es diu que s'estarà a l'espera dels resultats de les negociacions del dimecres dia 10-des (reunió de rectors, no?)
Al final, s'acorda que a partir de 11-des, Ciències i Biociències estaran ocupades.
L'ocupació, però, no té molt de seguiment.
La gent segueix pensant que manifestar-se no hauria d'incluir pèrdua de classes.
Ara cal veure com evoluciona la situació.
De moment, el passat dimecres 10-des s'esperava una reunió (que no sé com va concloure).
El passat divendres 12-des hi havia una reunió a la facultat de Psicologia entre estudiants, PAS i claustre, si no m'equivoco.
I per la setmana que ve, a Psicologia s'espera una assamblea al dilluns per decidir com continuar.
Com es pot veure, les ocupacions estan tinguent la seva repercussió i possiblement els seus fruits, tot i que aquesta desconfiança i desconeixença sobre què pot passar, i un objectiu final potser massa utòpic, fan que la gent cada cop es desentengui més de la revolució, i es dediqui més a fer el que es va a fer a la universitat: estudiar.
S'hauria de buscar l'equilibri entre solidaritat i benefici propi.
Això sí, no es pot caure en l'error que en algunes facultats s'ha caigut, de donar per fet que la solidaritat és obligatòria.
Em refereixo al cas de l'assamblea de Psicologia, on admeten que les hores de classe paralitzades dels alumnes són la MONEDA DE CANVI per a fer pressió en les negociacions i és la base de l'ocupació.
I això no hauria de ser així, doncs ningú es pot apropiar de les hores de classe de cadascú, ni decidir per l'altre el que s'ha de fer.
En tot cas, serà l'estudiant el que decidirà no fer classe, però en cap cas s'hauria de negar el dret a rebre classe.
Si l'estudiant es sent aludit o sent la injustícia per la qual es protesta, i veu que l'objectiu final és un bon objectiu, i a més a més, veu que amb el que es proposa fer es pot assolir, no hi hauria d'haver cap mena d'inconvenient per unir-se a la ocupació.
Ara bé, si l'estudiant veu que els que protesten no ho fan bé, i que el que es demana potser està tret de context (ja m'explicareu lo del deute públic i tal... què més us dóna, si podeu estudiar igual?), doncs llavors ja no s'uneixen a la causa.
Per tant, el principal problema és aquest.
És com, posem un exemple exagerat però senzill d'entendre, imaginem-nos que us segresten al vostre germà/ana, i us demanen un rescat que no podeu sufragar.
Llavors, com que enteneu que tot el veïnat és solidari i té l'obligació de solidaritzar-vos amb vosaltres (doncs són els vostres veïns...), enlloc de fer una col·lecta voluntària, els aneu a robar X€, doncs el motiu és ben solidari, i ells han de solidaritzar-s'hi, no?
Amb les classes és el mateix.
Els pro-ocupes fan servir com a moneda de canvi les classes de tots els estudiants (per suposat, incloses les seves).
Ara bé, el que no tenen en compte és el valor que cadascú li dóna a les classes.
I menyspreant aquest "detallet", obliguen a tot quisqui, amb el pretext dels resultats presos en votacions assambleàries (que no són referèndums), a no poder anar a classe. I això és el que fa que surtin les discrepàncies:
1)doncs per alguns no anar classe és el preu que té intentar parar Bolonya (o inclús és necessari perdre classe per aturar Bolonya),
2) i per altres, aturar bolonya és una necessitat, però també ho és poder fer classe; doncs els desplaçaments durant la setmana, la matrícula pagada, i totes les coses que deixem enrere a casa nostra, lluny de la UAB, tot és per anar a ESTUDIAR, anar a CLASSE, i interpretem que si bé és necessari posar els punts sobre les i's entorn a Bolonya, també és necessari no perdre classe. Ho volem tot, volem manifestar-nos i volem anar a classe, i creiem que és possible fer soroll sense AUTOPERJUDICAR-NOS.
3) Per altres, ni els va ni els hi bé Bolonya,
4) i per altres, Bolonya ja els va bé.
Però alerta: no us confongueu, no val a globalitzar.
No tots els anti-ocupes són pro-Bolonya. Els grans perjudicats crec que és la causa antiBolonya, doncs es crea una guerra interna entre els pro-ocupes i els anti-ocupes dins del moviment antiBolonya.
CONSEQÜÈNCIES DE L'OCUPACIÓ:
L'ocupació o les ocupacions, de la manera que s'estan portant, sembla ser, en algunes facultats com la de psicologia, que és més contraproduent que productiva.
Ocupar, segons el seu entendre, implica la SUBSTITUCIÓ, i per tant, pèrdua de CLASSES per xerrades formatives sobre Bolonya.
Això fa crispar els ànims, doncs entenc totalment que hi ha persones que van a la universitat per estudiar (sobretot si hem de fer molts KM i deixar 'casa nostra' durant la setmana per anar a classe).
És més, aquestes classes que els Pro-ocupes fan que es perdin, són classes que hem pagat en les nostres CARES matrícules, a més a més d'impartir matèria que entra a l'examen, i que se suposa que ens agrada, doncs la carrera l'hem escollit nosaltres.
El problema està en quan estàs contra-Bolonya, però també creus que l'ocupació no hauria d'afectar al ritme de la classe.
Personalment, segueixo pensant que una ocupació que impliqui pèrdua de classe només crea divisions internes, inclús entre la gent que està en contra de Bolonya segons siguin pro-ocupació o anti-ocupació.
La ocupació, apart de paral·litzar les classes, no té el seguiment desitjat per vàries coses, entre algunes:
--> Resultat final poc clar. Això fa que hi hagi molta gent que no s'acabi de solidaritzar o de deixar d'anar a classe per la causa. El benefici final no sembla compensar, a hores d'ara, l'esforç que implica no anar a classe.
--> Com he dit, hi ha gent que ho vol tot, tant classes com ocupació.
--> El simple fet de imposar no poder anar a classe ja és l'estímul, per a molts, de voler-ne fer, pel simple fet de que les coses (votacions a assamblees, etc) no s'ha fet bé.
--> I finalment, la manca de coordinació entre les pròpies facultats de la UAB o amb altres universitats és un factor més que crea DESCONFIANÇA respecte el resultat final.
Fer ocupacions per separat crea massa desgast entre estudiants en relació al resultat final que se'n pugui obtenir. Si s'hagués coordinat a tot arreu i fer-ho alhora, crec que el ressò hauria estat més gran.
Per altra banda, també és injust que les facultats ocupades facin canviar alguna cosa sobre Bolonya, mentre que hi ha hagut moltes altres facultats, que no ha calgut que s'ocupin, i també els haurà beneficiat els canvis sobre el Pla de Bolonya... Els ocupats seran uns herois, però trobo jo, curts de vista, doncs fent un esforç de coordinar més facultats i universitats, el mateix esforç de la pròpia ocupació hauria donat més fruits.
I quedar-se a dormir, no és una forma de ocupar? Normalment estem dormint a casa nostra, no a la facultat. Dormir a la facultat, des del meu parer, ja és fer algo fora del normal. Però no una dormida de 200 persones, sinó una dormida de 500-1000persones, ajuntar facultats i 'liar-la parda'.
Vaja, que mentre el dret de manifestació i el de rebre classe se segueixin solapant, hi haurà discrepàncies, i crec jo que les més greus són entre els estudiants amb la mateixa ideologia envers Bolonya.
Per mi, ocupar no hauria d'implicar perdre classe, perquè anem a la universitat a formar-nos, i cada classe és important, per la nostra formació i pel dia de l'examen, i perquè a més a més l'hem pagada.
Suspendre, a causa d'aquesta ocupació, voldria dir pagar més diners a la universitat al següent any, i a més a més, tenir el risc de no poder obtar a beca (ja que depèn dels resultats acadèmics de l'últim any...).
No es queixen dels diners? Ocupant les aules poden fer augmentar els € que aniran a la universitat l'any següent.
Vaja, que trobo que s'hauria de trobar una manera de protestar que no afecti als propis estudiants.
dilluns, 10 / novembre / 2008
Històries del Paradís
Històries del Paradís.
Editorial Bromera.
Xavi Sarrià.
Així és com s'anomena el nou llibre del cantant d'Obrint Pas, Xavi Sarrià.
La web és http://www.bromera.com/paradis/.
No cal dir res més.
Des d'avui, ja està a la venda.
I jo ja el tinc.
dilluns, 13 / octubre / 2008
Xirinacs - homenatge
Avui homenatge a Ll.M.Xirinacs al Palau de la Música, on personatges de gran importància de nivell nacional (s’entén de la nostra nació, PPCC) s’hi ha trobat, ja sigui per emetre discurs, per sortir via vídeo, o per cantar alguna cançó, com en el cas d’Obrint Pas (en acústic).
M’hi hagués agradat anar, però les úniques entrades que quedaven (totes a 15€), dos dies després que es possessin a la venda ja farà més d’un mes, eren al galliner, així que ja ho veurem per la tele (si els interessa que surti...) (per cert, al cap de 4 dies de posar-se en venta les entrades, totes ja s’havien exhaurit).
Potser un pèl massa agosarat a l’hora de descriure’s amic d’ETA (personalment coincideixo amb ell excepte quan intenta justificar a ETA. Si bé l’Estat comet actes terroristes o antidemocràtics, com il·legalitzar partits, discriminar llengües i mantenir una monarquia franquista; ETA tampoc són santets. Per mi ni uns ni altres ho fan bé. Ara bé, exceptuant això, la resta del discurs està molt ben aconseguit).
En poso un tros que he trobat a http://www.geocities.com/festasi/article-xirinacs.htm.
Més informació sobre els actes d’avui a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3021429.
Per cert, a la COPE treien bastant de foc per la boca amb aquest tema avui...
He passat uns 10’ flipant de valent.
I sobretot, quan he flipat més, ha estat quan als catalas no castellanoparlants ens han qualificat de ‘enanos mentales’ per no utilitzar la ‘lengua española’, que està tant de moda mundialment, i a sobre, no només la despreciem, sinó que la perseguim...
No tenen respecte, per la decisió de cadascú de voler viure en la llengua que vulgui?
Veient que celebren el 12-O, com al dia de la Raza, doncs ja es veu que no.
Apa siau!
Una paraula més, per acabar, adreçada a l'Esquerra independentista que està a l'alça. D'independentista suposo que aquí n'és tothom o la immensa majoria. De l'esquerra potser no. Hi pot haver-hi també gent que sigui de dretes i gent que sigui de centre. Demano que aquells que siguin d'esquerra sàpiguen posar-se a l'altura del segle XXI. L'esquerra clàssica inventada als segles 19 i 20 està molt decaiguda per què la força dels oprimits no és avui només la força dels obrers. Avui dia hi ha poc treball i per tant pocs obrers. La força dels oprimits és la "força del poble" sencer, que cabalment això vol dir la paraula "democràcia". En tot el món hi ha una demanda de participació democràtica. I jo demano a tota la gent independentista i d'esquerres que es posi a favor del poble ni que siguin partits, ni que siguin sindicats, ni que siguin entitats, tots a favor del poble.
La nostra independència vol aconseguir-se i vol sostenir-se. I només se sosté si és fundada en ella mateixa com els castells dels Xiquets de Valls o de Terrassa, amb la gran pinya a sota i l'anxaneta, el mes petit de tots, a sobre. Que la força estigui en el poble. Quan s'apropi aquell dia en què l'Assemblea dels Països Catalans estigui a punt per exigir la independència, us asseguro que els polítics més febles s'afanyaran a corre-cuita a declarar la nostra independència des dels Parlaments per tal que no ho faci el poble.
M’hi hagués agradat anar, però les úniques entrades que quedaven (totes a 15€), dos dies després que es possessin a la venda ja farà més d’un mes, eren al galliner, així que ja ho veurem per la tele (si els interessa que surti...) (per cert, al cap de 4 dies de posar-se en venta les entrades, totes ja s’havien exhaurit).
Potser un pèl massa agosarat a l’hora de descriure’s amic d’ETA (personalment coincideixo amb ell excepte quan intenta justificar a ETA. Si bé l’Estat comet actes terroristes o antidemocràtics, com il·legalitzar partits, discriminar llengües i mantenir una monarquia franquista; ETA tampoc són santets. Per mi ni uns ni altres ho fan bé. Ara bé, exceptuant això, la resta del discurs està molt ben aconseguit).
En poso un tros que he trobat a http://www.geocities.com/festasi/article-xirinacs.htm.
Més informació sobre els actes d’avui a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3021429.
Per cert, a la COPE treien bastant de foc per la boca amb aquest tema avui...
He passat uns 10’ flipant de valent.
I sobretot, quan he flipat més, ha estat quan als catalas no castellanoparlants ens han qualificat de ‘enanos mentales’ per no utilitzar la ‘lengua española’, que està tant de moda mundialment, i a sobre, no només la despreciem, sinó que la perseguim...
No tenen respecte, per la decisió de cadascú de voler viure en la llengua que vulgui?
Veient que celebren el 12-O, com al dia de la Raza, doncs ja es veu que no.
Apa siau!
Una paraula més, per acabar, adreçada a l'Esquerra independentista que està a l'alça. D'independentista suposo que aquí n'és tothom o la immensa majoria. De l'esquerra potser no. Hi pot haver-hi també gent que sigui de dretes i gent que sigui de centre. Demano que aquells que siguin d'esquerra sàpiguen posar-se a l'altura del segle XXI. L'esquerra clàssica inventada als segles 19 i 20 està molt decaiguda per què la força dels oprimits no és avui només la força dels obrers. Avui dia hi ha poc treball i per tant pocs obrers. La força dels oprimits és la "força del poble" sencer, que cabalment això vol dir la paraula "democràcia". En tot el món hi ha una demanda de participació democràtica. I jo demano a tota la gent independentista i d'esquerres que es posi a favor del poble ni que siguin partits, ni que siguin sindicats, ni que siguin entitats, tots a favor del poble.
La nostra independència vol aconseguir-se i vol sostenir-se. I només se sosté si és fundada en ella mateixa com els castells dels Xiquets de Valls o de Terrassa, amb la gran pinya a sota i l'anxaneta, el mes petit de tots, a sobre. Que la força estigui en el poble. Quan s'apropi aquell dia en què l'Assemblea dels Països Catalans estigui a punt per exigir la independència, us asseguro que els polítics més febles s'afanyaran a corre-cuita a declarar la nostra independència des dels Parlaments per tal que no ho faci el poble.
divendres, 10 / octubre / 2008
Fora feixistes de Tarragona
Mentres que a Euskal Herria es van prohibint manifestacions i perseguint a abertzales, els quals són tractats com si fossin "batasunus", a Tarragona ningú s'exclama perquè se celebri el 12 d'octubre.
Se celebra la 'fiesta nacional de España', la Hispanidad, El día de la raza, el genocidi a Sud-Amèrica.
I la manifestació ha estat organitzada, entre d'altres, per España 2000 i Alianza Nacional.
Ambdós són dos reconeguts partits feixistes d'ultradreta que es mouen amb total impunitat.
Podríem dir que amb tanta impunitat com els blaveros que es van exaltar en veure que hi havia independentistes valencians, que la seva opció política és voler uns Països Catalans lliures i normals, i van ser ells qui van començar les agressions.
Però això, com que ho fan els ultradreta espanyolistes, com que és a favor de l'espanyolisme, ni és terrorisme ni és dolent.
Però, ai si fos al revés!
Al feixisme no se'l tolera ni se'l respecta: se'l combat.
Sento una gran repugnació per aquelles autoritats que diuen que no hi poden fer res, que tenen dret a celebrar-ho, i que a sobre, només poden posar agents de seguretat (m'imagino que serà per defensar-los).
Ja es veurà.
El que està clar és que s'han reunit a la Pl. Imperial Tarraco.
I a escassos metres d'allí, a l'estàtua dels despullats, hi ha una concentració antifeixista.
Ja veurem qui acaben sent els dolents de la pel·lícula.
I depèn de quins mitjans surti, crec que ja ho podem predir.
Se celebra la 'fiesta nacional de España', la Hispanidad, El día de la raza, el genocidi a Sud-Amèrica.
I la manifestació ha estat organitzada, entre d'altres, per España 2000 i Alianza Nacional.
Ambdós són dos reconeguts partits feixistes d'ultradreta que es mouen amb total impunitat.
Podríem dir que amb tanta impunitat com els blaveros que es van exaltar en veure que hi havia independentistes valencians, que la seva opció política és voler uns Països Catalans lliures i normals, i van ser ells qui van començar les agressions.
Però això, com que ho fan els ultradreta espanyolistes, com que és a favor de l'espanyolisme, ni és terrorisme ni és dolent.
Però, ai si fos al revés!
Al feixisme no se'l tolera ni se'l respecta: se'l combat.
Sento una gran repugnació per aquelles autoritats que diuen que no hi poden fer res, que tenen dret a celebrar-ho, i que a sobre, només poden posar agents de seguretat (m'imagino que serà per defensar-los).
Ja es veurà.
El que està clar és que s'han reunit a la Pl. Imperial Tarraco.
I a escassos metres d'allí, a l'estàtua dels despullats, hi ha una concentració antifeixista.
Ja veurem qui acaben sent els dolents de la pel·lícula.
I depèn de quins mitjans surti, crec que ja ho podem predir.
dilluns, 22 / setembre / 2008
INDEPENDENTISME NO ÉS TERRORISME
L'independentisme NO ÉS TERRORISME.
Tenir els mateixos ideals que uns bàrbars no significa que formem part del mateix grup.
Significa que som independentistes, però la diferència entre nosaltres i ETA, és que nosaltres no volem la violència pel mig.
Les plataformes i gestores de ProAmnistia NO FAN TERRORISME: ni maten, ni segresten ni agredeixen.
Els partits polítics no fan terrorisme.
Les televisions i diaris NO SÓN TERRORISME.
Són mitjans de difusió d'idees, iguals de legítimes com qualsevols altres, i que per tant, s'han de respectar, i s'hauran de complir quan siguem majoria democràticament.
Fer un referèndum NO ÉS TERRORISME.
Fer un referèndum és voler saber què respon el poble davant d'una pregunta.
Si la veu del poble no és democràtica, ja em direu què és democràtic.
Atacar a la llibertat és terrorisme.
ETA fa terrorisme.
Però el PP, i ara mateix, el govern PSOE d'Espanya, fa terrorisme.
No només no coincideix amb altres opcions polítiques, sinó que les intenta perseguir.
L'últim exemple, el Sr. Revilla, president de Cantàbria, que amb les seves declaracions deixa ben clara la seva voluntat de, no només acabar amb ETA, sinó d'acabar amb l'independentisme, ja que segons ell, ser independentista és donar la raó a ETA.
Espanya és un Estat malalt, que ha crescut sobre d'una dictadura que no ha mort.
Va morir el dictador, però el franquisme i el feixisme continua viu i impune a les nostres contrades.
Es va construir una democràcia a sobre del que va deixar Franco: l'exemple més clar, el Rei Juan Carlos I.
Tenim inculcada una monarquia (que en els seus orígens, el 1701-1714-1715-1716 va fer barbaritats en contra de les llibertats dels Països Catalans), que no és gaire democràtica, que diguem.
Franco va deixar al Rei com al seu successor, així ho diu la Constitució que feren els mateixos mandataris franqusites, i que ara hem d'obeir tant, ja que es tracta d'un text sagrat, segons sembla.
Doncs que sàpiguen aquests espanyolets, que la Constitució la feren franquistes: no es pot respectar ni estar tranquil en un país on la seva constitució crida consignes tant clares com "defensar la unitat territorial d'Espanya", si convé amb l'EXÈRCIT AL CARRER (clar, l'exèrcit espanyol és digne i legítim, però qualsevol altre exèrcit que vagi en diferent rumb que l'espanyol, són terroristes, encara que facin el mateix que els espanyols).
Que sàpiguen aquests espanyolets, que el Rei i la monarquia és una cosa ANTIDEMOCRÀTICA, ja que no la vam poder elegir.
Qui la va posar va ser Franco, i a ell tampoc ningú el va poder elegir, va fer un cop d'estat sobre una república democràticament legítima.
Franco no fou legítim, i per tant, el que ha deixat tampoc ho és: ni la monarquia és legítima, ni la constitució és legítima.
Que sàpiguen aquests espanyolets, que voler fer un referèndum no és atemptar, ni fer terrorisme: és fer democràcia des del carrer, des de la veu dels ciutadans.
La constitució ens otorga el nivell de comunitat autònoma, tant espanyola com qualsevol altre.
La constitució NO té en compte la nostra condició de NACIÓ, amb LLENGUA PRÒPIA I DIFERENT que la castellana i/o espanyola.
La constitució posa fronteres a la unitat de la llengua catalana, que conformen els PAÏSOS CATALANS, fragmentant-ne la unitat a vàries comunitats autònomes, el País Valencià (altrament mal denominat Comunidad Valenciana) i a les Balears.
La constitució fa un crit a la UNIDAD DE ESPAÑA, tal i com volia Franco, a fer-ne UNA, GRANDE Y LIBRE.
No es cambià la bandera espanyola per la última que fou legítima i democràtica: la republicana.
O sigui, seguim tenint una bandera franquista.
La constitució DEFENSA l'acció armada de l'EXÈRCIT per lluitar a favor de la unitat d'Espanya.
Fins que no es canviï la constitució (escrita per franquistes), seguirem sent reconeguts com a una peculiaritat espanyola, com a espanyols, sense més, amb una variant dialectal, que en realitat és una diferència lingüística que ens dóna el reconeixement de nació, d'un poble dins del món.
No demanem la lluna, no demanem ser més.
Volem ser lliures, ser respectats.
Volem viure en la nostra llengua.
Estem d'acord a estar dins de l'Estat Espanyol, però amb respecte.
Sabem que estar a Espanya i ser respectats, ara per ara, és impossible, i no per nosaltres, sinó perquè hi ha una realitat espanyolista, un nacionalisme espanyol que no vol respectar, sinó que segueix volent imposant.
És per això que neix l'independentisme, perquè si a dins d'Espanya no som respectats, la única solució possible és ser respectats sense vincles amb Espanya.
PERÒ NOSALTRES OPTEM per la independència pacífica, sense armes ni morts, encara tenim esperances en aconseguir alguna cosa mitjançant la política.
I això és certament difícil, ja que dia a dia veiem com el nacionalisme espanyol que predica el PP i que s'hi apunta el PSOE i que manté a l'aixopluc als crupuscles d'ultradreta terroristes i violents, veiem com cada dia posen traves a polititzar l'independentisme.
Al País Basc és massa comú veure les il·legalitzacions i els tancaments d'òrgans públics com diaris.
Al País Valencià veiem la censura de TV3, televisió de parla catalana, com molta gent del País Valencià.
D'això en diuen democràcia?
Aquesta és la seva democràcia.
Llavors es queixen del terrorisme.
Si no tenen més sortida!!
Si quan ho volen fer políticament i pacíficament, els tallen i els barren el pas, què poden fer?
Si fer política és delinquir, i fer terrorisme és delinquir, s'entén (però NO ES JUSTIFICA) que hi hagi gent que delinquir per delinquir, directament passen a l'atac.
És llavors quan, gràcies a aquests desgraciats, diuen que l'independentisme és terrorisme.
ETA embruta l'independentisme. Molesta i destorba a qui no creu en la violència, enturbolint la situació, i donant una imatge que aquells qui també tinguin els mateixos ideals, també hagin de tenir la mateixa opinió en la manera de fer les coses, i això ja deixa de ser cert.
La solució passa per respectar, des del govern i justícia espanyols, la decisió de ciutadans d'Espanya, la seva opció política, sigui quin sigui.
I això significa NO censurar ni il·legalitzar partits polítics per tenir una ideologia o una altra.
Perquè un cop il·legalitzat PCTB, tota la gent que els ha votat, què? També els posareu a la presó?
Darrere d'un partit polític hi ha molta gent que té la seva opinió i el seu perfil, totalment respectable.
A aquestes persones, amb la seva opció política, no se'ls dóna l'oportunitat de fer-se sentir en aquesta democràcia per les vies legals, se'ls prohibeix la entrada per pensar d'una manera determinada.
És llavors qua no és estrany que, si políticament no tenen accés a intentar canviar les coses, ho facin per la força.
Així doncs, si els espanyols volen ser respectats, que respectin primer.
Em fa ràbia perquè des d'aquí respectem a tothom, però després veiem que no som respectats.
Què hem de fer? Posar-nos al seu nivell, al nivell dels espanyols imposadors?
No.
Fer-ho seria rebaixar-nos, posar-nos al nivell del terrorisme.
Seria caure al seu parany.
Això sí, cal que busquem la manera de fer-nos respectar.
I això no s'aconsegueix amb un partit a l'any o una sèrie de concerts.
Això es fa dia a dia, al carrer, mantenint viva la flama del nostre poble, que molts voldrien que estigués apagada.
Tenir els mateixos ideals que uns bàrbars no significa que formem part del mateix grup.
Significa que som independentistes, però la diferència entre nosaltres i ETA, és que nosaltres no volem la violència pel mig.
Les plataformes i gestores de ProAmnistia NO FAN TERRORISME: ni maten, ni segresten ni agredeixen.
Els partits polítics no fan terrorisme.
Les televisions i diaris NO SÓN TERRORISME.
Són mitjans de difusió d'idees, iguals de legítimes com qualsevols altres, i que per tant, s'han de respectar, i s'hauran de complir quan siguem majoria democràticament.
Fer un referèndum NO ÉS TERRORISME.
Fer un referèndum és voler saber què respon el poble davant d'una pregunta.
Si la veu del poble no és democràtica, ja em direu què és democràtic.
Atacar a la llibertat és terrorisme.
ETA fa terrorisme.
Però el PP, i ara mateix, el govern PSOE d'Espanya, fa terrorisme.
No només no coincideix amb altres opcions polítiques, sinó que les intenta perseguir.
L'últim exemple, el Sr. Revilla, president de Cantàbria, que amb les seves declaracions deixa ben clara la seva voluntat de, no només acabar amb ETA, sinó d'acabar amb l'independentisme, ja que segons ell, ser independentista és donar la raó a ETA.
Espanya és un Estat malalt, que ha crescut sobre d'una dictadura que no ha mort.
Va morir el dictador, però el franquisme i el feixisme continua viu i impune a les nostres contrades.
Es va construir una democràcia a sobre del que va deixar Franco: l'exemple més clar, el Rei Juan Carlos I.
Tenim inculcada una monarquia (que en els seus orígens, el 1701-1714-1715-1716 va fer barbaritats en contra de les llibertats dels Països Catalans), que no és gaire democràtica, que diguem.
Franco va deixar al Rei com al seu successor, així ho diu la Constitució que feren els mateixos mandataris franqusites, i que ara hem d'obeir tant, ja que es tracta d'un text sagrat, segons sembla.
Doncs que sàpiguen aquests espanyolets, que la Constitució la feren franquistes: no es pot respectar ni estar tranquil en un país on la seva constitució crida consignes tant clares com "defensar la unitat territorial d'Espanya", si convé amb l'EXÈRCIT AL CARRER (clar, l'exèrcit espanyol és digne i legítim, però qualsevol altre exèrcit que vagi en diferent rumb que l'espanyol, són terroristes, encara que facin el mateix que els espanyols).
Que sàpiguen aquests espanyolets, que el Rei i la monarquia és una cosa ANTIDEMOCRÀTICA, ja que no la vam poder elegir.
Qui la va posar va ser Franco, i a ell tampoc ningú el va poder elegir, va fer un cop d'estat sobre una república democràticament legítima.
Franco no fou legítim, i per tant, el que ha deixat tampoc ho és: ni la monarquia és legítima, ni la constitució és legítima.
Que sàpiguen aquests espanyolets, que voler fer un referèndum no és atemptar, ni fer terrorisme: és fer democràcia des del carrer, des de la veu dels ciutadans.
La constitució ens otorga el nivell de comunitat autònoma, tant espanyola com qualsevol altre.
La constitució NO té en compte la nostra condició de NACIÓ, amb LLENGUA PRÒPIA I DIFERENT que la castellana i/o espanyola.
La constitució posa fronteres a la unitat de la llengua catalana, que conformen els PAÏSOS CATALANS, fragmentant-ne la unitat a vàries comunitats autònomes, el País Valencià (altrament mal denominat Comunidad Valenciana) i a les Balears.
La constitució fa un crit a la UNIDAD DE ESPAÑA, tal i com volia Franco, a fer-ne UNA, GRANDE Y LIBRE.
No es cambià la bandera espanyola per la última que fou legítima i democràtica: la republicana.
O sigui, seguim tenint una bandera franquista.
La constitució DEFENSA l'acció armada de l'EXÈRCIT per lluitar a favor de la unitat d'Espanya.
Fins que no es canviï la constitució (escrita per franquistes), seguirem sent reconeguts com a una peculiaritat espanyola, com a espanyols, sense més, amb una variant dialectal, que en realitat és una diferència lingüística que ens dóna el reconeixement de nació, d'un poble dins del món.
No demanem la lluna, no demanem ser més.
Volem ser lliures, ser respectats.
Volem viure en la nostra llengua.
Estem d'acord a estar dins de l'Estat Espanyol, però amb respecte.
Sabem que estar a Espanya i ser respectats, ara per ara, és impossible, i no per nosaltres, sinó perquè hi ha una realitat espanyolista, un nacionalisme espanyol que no vol respectar, sinó que segueix volent imposant.
És per això que neix l'independentisme, perquè si a dins d'Espanya no som respectats, la única solució possible és ser respectats sense vincles amb Espanya.
PERÒ NOSALTRES OPTEM per la independència pacífica, sense armes ni morts, encara tenim esperances en aconseguir alguna cosa mitjançant la política.
I això és certament difícil, ja que dia a dia veiem com el nacionalisme espanyol que predica el PP i que s'hi apunta el PSOE i que manté a l'aixopluc als crupuscles d'ultradreta terroristes i violents, veiem com cada dia posen traves a polititzar l'independentisme.
Al País Basc és massa comú veure les il·legalitzacions i els tancaments d'òrgans públics com diaris.
Al País Valencià veiem la censura de TV3, televisió de parla catalana, com molta gent del País Valencià.
D'això en diuen democràcia?
Aquesta és la seva democràcia.
Llavors es queixen del terrorisme.
Si no tenen més sortida!!
Si quan ho volen fer políticament i pacíficament, els tallen i els barren el pas, què poden fer?
Si fer política és delinquir, i fer terrorisme és delinquir, s'entén (però NO ES JUSTIFICA) que hi hagi gent que delinquir per delinquir, directament passen a l'atac.
És llavors quan, gràcies a aquests desgraciats, diuen que l'independentisme és terrorisme.
ETA embruta l'independentisme. Molesta i destorba a qui no creu en la violència, enturbolint la situació, i donant una imatge que aquells qui també tinguin els mateixos ideals, també hagin de tenir la mateixa opinió en la manera de fer les coses, i això ja deixa de ser cert.
La solució passa per respectar, des del govern i justícia espanyols, la decisió de ciutadans d'Espanya, la seva opció política, sigui quin sigui.
I això significa NO censurar ni il·legalitzar partits polítics per tenir una ideologia o una altra.
Perquè un cop il·legalitzat PCTB, tota la gent que els ha votat, què? També els posareu a la presó?
Darrere d'un partit polític hi ha molta gent que té la seva opinió i el seu perfil, totalment respectable.
A aquestes persones, amb la seva opció política, no se'ls dóna l'oportunitat de fer-se sentir en aquesta democràcia per les vies legals, se'ls prohibeix la entrada per pensar d'una manera determinada.
És llavors qua no és estrany que, si políticament no tenen accés a intentar canviar les coses, ho facin per la força.
Així doncs, si els espanyols volen ser respectats, que respectin primer.
Em fa ràbia perquè des d'aquí respectem a tothom, però després veiem que no som respectats.
Què hem de fer? Posar-nos al seu nivell, al nivell dels espanyols imposadors?
No.
Fer-ho seria rebaixar-nos, posar-nos al nivell del terrorisme.
Seria caure al seu parany.
Això sí, cal que busquem la manera de fer-nos respectar.
I això no s'aconsegueix amb un partit a l'any o una sèrie de concerts.
Això es fa dia a dia, al carrer, mantenint viva la flama del nostre poble, que molts voldrien que estigués apagada.
dissabte, 20 / setembre / 2008
Demagògia (?)
Llibre de castellà de 4rt d'ESO.
Representa que és a la RENFE i el diàleg fa:
Treballador: ¿Como desea la información sobre los horarios, en castellano o en catalán?
Viatjant: Me da lo mismo, ya que domino las dos lenguas.
Si ens fixem en aquesta vinyeta, la resposta del noi és legítima per la seva part, ja que dels dos idiomes en que se li ofereix la informació, a ell li és indiferent.
Ara bé, no caiguem en el parany de la demagògia.
I no perquè al noi li sigui indiferent en quin idioma rebre informació, això hagi de ser el normal en tothom.
Si bé és cert que hi ha castellanoparlants que decidiran en castellà, també n'hi ha de catalanoparlants que voldran rebre informació en català.
És per això que no crec que sigui un bon exemple per mostrar la diversitat lingüística d'Espanya, ja que aquí, en aquest exemple, es negligeix/s'oblida que les persones tenim una llengua materna, i que poca gent les dues, per no dir ningú.
Que després s'arribin a dominar totes dues amb bon nivell és una altra cosa, ja que hi ha gent que domina dues, tres o quatre llengües amb bon nivell, i per tant, el fet de conèixer i saber una llengua més o menys no depèn del país on estiguem.
El fet que m'ha dut a escriure sobre aquest tema és que la resposta del noi NO TÉ EN COMPTE que la gent prefereix rebre informació en la seva llengua materna.
I per tant, no es tracta de rebre informació en una o l'altra llengua, i de poder escollir segons en sàpigues més o menys, sinó que es tracta de rebre informació en la teva llengua materna, sobretot si el lloc on ets és llengua oficial i és un territori on històricament s'hi ha parlat, en el cas del català, en els Països Catalans.
Així doncs, per mi la resposta del noi hauria d'haver estat "qualsevol de les dues perquè les domino les dues, però prefereixo _____ perquè és la meva llengua materna".
Estarem a Espanya, però som catalans i volem viure i viurem com a tals.
En cap moment volem més ni volem mal per ningú.
Volem respecte: respectar i que ens respectin.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Escrits
