''Amb les classes és el mateix.
Els pro-ocupes fan servir com a moneda de canvi les classes de tots els estudiants (per suposat, incloses les seves).
Ara bé, el que no tenen en compte és el valor que cadascú li dóna a les classes.
I menyspreant aquest "detallet", obliguen a tot quisqui, amb el pretext dels resultats presos en votacions assambleàries (que no són referèndums), a no poder anar a classe. I això és el que fa que surtin les discrepàncies:
1)doncs per alguns no anar classe és el preu que té intentar parar Bolonya (o inclús és necessari perdre classe per aturar Bolonya),
2) i per altres, aturar bolonya és una necessitat, però també ho és poder fer classe; doncs els desplaçaments durant la setmana, la matrícula pagada, i totes les coses que deixem enrere a casa nostra, lluny de la UAB, tot és per anar a ESTUDIAR, anar a CLASSE, i interpretem que si bé és necessari posar els punts sobre les i's entorn a Bolonya, també és necessari no perdre classe. Ho volem tot, volem manifestar-nos i volem anar a classe, i creiem que és possible fer soroll sense AUTOPERJUDICAR-NOS.
3) Per altres, ni els va ni els hi bé Bolonya,
4) i per altres, Bolonya ja els va bé.
Però alerta: no us confongueu, no val a globalitzar.
No tots els anti-ocupes són pro-Bolonya. Els grans perjudicats crec que és la causa antiBolonya, doncs es crea una guerra interna entre els pro-ocupes i els anti-ocupes dins del moviment antiBolonya.''
Resum de les ocupacions de facultats:
Des del dia 17-nov que Polítiques i Sociologia de la UAB està siguent ocupada.
El dia 20-nov hi ha haver una vaga i manifestació (des del meu punt de vista, poc seguida, doncs es creu que hi van anar uns 4.000 estudiants, quan només a la UAB ja n'hi ha 40.000...)
El dia 24-nov es va ocupar Filosofia i Lletres. A dia 13-desembre, encara hi seguien ocupats.
El dia 1-des es va ocupar la facultat de Psicologia. 2/12 a Educació. Aquella mateixa setmana també està ocupada la de Comunicació.
Pel que fa a la facultat de Ciències i Biociències, el dia 26 de novembre es feia una multitudinària assamblea (FOTO). Allí s'acorda que s'ha de fer alguna cosa, alguna mobilització, però la majoria de gent és contrària a "l'ocupació radical" que implicaria pèrdua de classes. S'acorda que el 3 i el 4 hi haurà acampada a la facultat, amb intenció formativa, a partir d'horari extraescolar per tal de no afectar a les classes. A més, el mateix 26 i 27 se celebra un referèndum a Ciències i Biociències per tal de tenir un 'sondeig' de sobre què pensa la gent de l'EEES.
El 3-4 se celebra l'acampada, i es diu que la setmana següent es pugui ocupar (a lo bestia, com a les demés facultats).
La setmana següent, la del pont, es diu que s'estarà a l'espera dels resultats de les negociacions del dimecres dia 10-des (reunió de rectors, no?)
Al final, s'acorda que a partir de 11-des, Ciències i Biociències estaran ocupades.
L'ocupació, però, no té molt de seguiment.
La gent segueix pensant que manifestar-se no hauria d'incluir pèrdua de classes.
Ara cal veure com evoluciona la situació.
De moment, el passat dimecres 10-des s'esperava una reunió (que no sé com va concloure).
El passat divendres 12-des hi havia una reunió a la facultat de Psicologia entre estudiants, PAS i claustre, si no m'equivoco.
I per la setmana que ve, a Psicologia s'espera una assamblea al dilluns per decidir com continuar.
Com es pot veure, les ocupacions estan tinguent la seva repercussió i possiblement els seus fruits, tot i que aquesta desconfiança i desconeixença sobre què pot passar, i un objectiu final potser massa utòpic, fan que la gent cada cop es desentengui més de la revolució, i es dediqui més a fer el que es va a fer a la universitat: estudiar.
S'hauria de buscar l'equilibri entre solidaritat i benefici propi.
Això sí, no es pot caure en l'error que en algunes facultats s'ha caigut, de donar per fet que la solidaritat és obligatòria.
Em refereixo al cas de l'assamblea de Psicologia, on admeten que les hores de classe paralitzades dels alumnes són la MONEDA DE CANVI per a fer pressió en les negociacions i és la base de l'ocupació.
I això no hauria de ser així, doncs ningú es pot apropiar de les hores de classe de cadascú, ni decidir per l'altre el que s'ha de fer.
En tot cas, serà l'estudiant el que decidirà no fer classe, però en cap cas s'hauria de negar el dret a rebre classe.
Si l'estudiant es sent aludit o sent la injustícia per la qual es protesta, i veu que l'objectiu final és un bon objectiu, i a més a més, veu que amb el que es proposa fer es pot assolir, no hi hauria d'haver cap mena d'inconvenient per unir-se a la ocupació.
Ara bé, si l'estudiant veu que els que protesten no ho fan bé, i que el que es demana potser està tret de context (ja m'explicareu lo del deute públic i tal... què més us dóna, si podeu estudiar igual?), doncs llavors ja no s'uneixen a la causa.
Per tant, el principal problema és aquest.
És com, posem un exemple exagerat però senzill d'entendre, imaginem-nos que us segresten al vostre germà/ana, i us demanen un rescat que no podeu sufragar.
Llavors, com que enteneu que tot el veïnat és solidari i té l'obligació de solidaritzar-vos amb vosaltres (doncs són els vostres veïns...), enlloc de fer una col·lecta voluntària, els aneu a robar X€, doncs el motiu és ben solidari, i ells han de solidaritzar-s'hi, no?
Amb les classes és el mateix.
Els pro-ocupes fan servir com a moneda de canvi les classes de tots els estudiants (per suposat, incloses les seves).
Ara bé, el que no tenen en compte és el valor que cadascú li dóna a les classes.
I menyspreant aquest "detallet", obliguen a tot quisqui, amb el pretext dels resultats presos en votacions assambleàries (que no són referèndums), a no poder anar a classe. I això és el que fa que surtin les discrepàncies:
1)doncs per alguns no anar classe és el preu que té intentar parar Bolonya (o inclús és necessari perdre classe per aturar Bolonya),
2) i per altres, aturar bolonya és una necessitat, però també ho és poder fer classe; doncs els desplaçaments durant la setmana, la matrícula pagada, i totes les coses que deixem enrere a casa nostra, lluny de la UAB, tot és per anar a ESTUDIAR, anar a CLASSE, i interpretem que si bé és necessari posar els punts sobre les i's entorn a Bolonya, també és necessari no perdre classe. Ho volem tot, volem manifestar-nos i volem anar a classe, i creiem que és possible fer soroll sense AUTOPERJUDICAR-NOS.
3) Per altres, ni els va ni els hi bé Bolonya,
4) i per altres, Bolonya ja els va bé.
Però alerta: no us confongueu, no val a globalitzar.
No tots els anti-ocupes són pro-Bolonya. Els grans perjudicats crec que és la causa antiBolonya, doncs es crea una guerra interna entre els pro-ocupes i els anti-ocupes dins del moviment antiBolonya.
CONSEQÜÈNCIES DE L'OCUPACIÓ:
L'ocupació o les ocupacions, de la manera que s'estan portant, sembla ser, en algunes facultats com la de psicologia, que és més contraproduent que productiva.
Ocupar, segons el seu entendre, implica la SUBSTITUCIÓ, i per tant, pèrdua de CLASSES per xerrades formatives sobre Bolonya.
Això fa crispar els ànims, doncs entenc totalment que hi ha persones que van a la universitat per estudiar (sobretot si hem de fer molts KM i deixar 'casa nostra' durant la setmana per anar a classe).
És més, aquestes classes que els Pro-ocupes fan que es perdin, són classes que hem pagat en les nostres CARES matrícules, a més a més d'impartir matèria que entra a l'examen, i que se suposa que ens agrada, doncs la carrera l'hem escollit nosaltres.
El problema està en quan estàs contra-Bolonya, però també creus que l'ocupació no hauria d'afectar al ritme de la classe.
Personalment, segueixo pensant que una ocupació que impliqui pèrdua de classe només crea divisions internes, inclús entre la gent que està en contra de Bolonya segons siguin pro-ocupació o anti-ocupació.
La ocupació, apart de paral·litzar les classes, no té el seguiment desitjat per vàries coses, entre algunes:
--> Resultat final poc clar. Això fa que hi hagi molta gent que no s'acabi de solidaritzar o de deixar d'anar a classe per la causa. El benefici final no sembla compensar, a hores d'ara, l'esforç que implica no anar a classe.
--> Com he dit, hi ha gent que ho vol tot, tant classes com ocupació.
--> El simple fet de imposar no poder anar a classe ja és l'estímul, per a molts, de voler-ne fer, pel simple fet de que les coses (votacions a assamblees, etc) no s'ha fet bé.
--> I finalment, la manca de coordinació entre les pròpies facultats de la UAB o amb altres universitats és un factor més que crea DESCONFIANÇA respecte el resultat final.
Fer ocupacions per separat crea massa desgast entre estudiants en relació al resultat final que se'n pugui obtenir. Si s'hagués coordinat a tot arreu i fer-ho alhora, crec que el ressò hauria estat més gran.
Per altra banda, també és injust que les facultats ocupades facin canviar alguna cosa sobre Bolonya, mentre que hi ha hagut moltes altres facultats, que no ha calgut que s'ocupin, i també els haurà beneficiat els canvis sobre el Pla de Bolonya... Els ocupats seran uns herois, però trobo jo, curts de vista, doncs fent un esforç de coordinar més facultats i universitats, el mateix esforç de la pròpia ocupació hauria donat més fruits.
I quedar-se a dormir, no és una forma de ocupar? Normalment estem dormint a casa nostra, no a la facultat. Dormir a la facultat, des del meu parer, ja és fer algo fora del normal. Però no una dormida de 200 persones, sinó una dormida de 500-1000persones, ajuntar facultats i 'liar-la parda'.
Vaja, que mentre el dret de manifestació i el de rebre classe se segueixin solapant, hi haurà discrepàncies, i crec jo que les més greus són entre els estudiants amb la mateixa ideologia envers Bolonya.
Per mi, ocupar no hauria d'implicar perdre classe, perquè anem a la universitat a formar-nos, i cada classe és important, per la nostra formació i pel dia de l'examen, i perquè a més a més l'hem pagada.
Suspendre, a causa d'aquesta ocupació, voldria dir pagar més diners a la universitat al següent any, i a més a més, tenir el risc de no poder obtar a beca (ja que depèn dels resultats acadèmics de l'últim any...).
No es queixen dels diners? Ocupant les aules poden fer augmentar els € que aniran a la universitat l'any següent.
Vaja, que trobo que s'hauria de trobar una manera de protestar que no afecti als propis estudiants.
Escrits
