Horitzó 2014.
Acomboiat per la pròpia senyera
plana
un estel sota el blau cel;
potser...la
nostra nova bandera?.
Ja,
prop s’albira el noble anhel
d’una
nació que el seu estat espera.
Un
estat d’amplis horitzons nous,
nets
de tants paràsits de tota mena
que
no deixen aixecar el cap
als
catalans que es rompre’n l’esquena
suportant
poltrones de grans sous.
Un
estat de gent i veus nobles
que
parlen havent escoltat
als
ciutadans sense distinció:
treballadors
d’un país alliberat
de grillons dels altres pobles.
Un
estat, la nostra Catalunya:
la
pàtria de tots els catalans
que
han esperat tres cents anys
per
recobrar els espais grans,
d’un
país que els rancors allunya.
Un
estat, sense gàbies ni baluards
que
treballant per la prosperitat;
i,
avançant amb pau, torni a cantar
les
cançons que valents avantpassats
cantaren
tot defensant les llibertats.
I...enlairant
joliu bandera al vent
d’una
terra de troncs de roure
a
la nostra manera i seny, enfortirem
la
sobirania d’aqueix brau poble:
deslliurat
d’hispànic assetjament.
Valls,
27 de desembre del 2007.
El
nét del llagost (1929-2009)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada