Món espatllat...

El món comença a estar tant espatllat, però tant, que em preocupa que ja no hi hagi retorn.

Ja fa temps que hom pot pensar que el món gira al revés, que hi ha coses que no funcionen o no s'entenen... però ara ja s'està arribant a un punt malaltís, d'insostenibilitat en qualsevol dels temes on hi ha algo de la política per entremig.

Són vàries les "causes de malestar" que convergeixen en el moment actual, i cadascú ho ponderarà segons les seves prioritats i gustos.

Per mi, el tema protagonista (i encara irresolt) és el de la llengua.

Què està passant aquests dies?

 - Setembre 2011: Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que prohibeix el català com a única llengua vehicular de l'ensenyament a la comunitat espanyola autònoma de Catalunya. Dóna de marge fins al novembre del 2011 (2 mesos) per a la modificació cap a una escolarització amb la llengua castellana com a llengua vehicular.

* Recurs presentat per la Generalitat per intentar paralitzar la castellanització de l'escola, encara pendent de resolució.

El que pot semblar una cosa tan 'normal' com l'escolarització en català a Catalunya (donat que la llengua catalana -o català- és la llengua pròpia de Catalunya, i comú al llarg dels Països Catalans), és en realitat una cosa il·legal, segons l'actual legislació (Constitució).

Cal entendre que durant 30 anys, el sistema educatiu català ha funcionat fora de la constitució. Si bé es veu que es remunta a una llei del 1983, similar al model que Fraga impulsà a Galícia, la Constitució Espanyola (1978) nega qualsevol obligació de conèixer ni entendre la llengua catalana. Només fixa com a obligatori el coneixement (entendre) la llengua castellana.

(1) Per tant, aquí hi ha la primera gran discriminació contra el català: Doncs la llengua castellana està legalment afavorida per la Constitució, mentre que el català no té cap mena de defensa jurídica en la carta magna.

I per tant, queda clar que des de fa més de 300 anys, o almenys, més de 30, que Espanya (amb la Constitució com a referent), vol uniformitat entre espanyols, i no accepta els catalans com a tals, sinó que els vol tant castellanitzats com qualsevol comunitat autònoma. Això implica esborrar la llengua catalana, o si més no, que no intervingui en la vida quotidiana a nivell d'usuari.

- El TSJC va actuar arran de la denúncia de 3 famílies (2 de les quals implicades amb C's), que van denunciar el sistema educatiu per privar-los de poder ser educats en castellà com a llengua vehicular.

L'argumentació: Catalunya és Espanya, i la llengua d'Espanya és l'espanyol o castellà, mai el català. Ningú té l'obligació ni tant sols d'entendre el català (ni tant sols a Catalunya), quan sí del castellà.  

--> ATENCIÓ: El cas és que l'argumentació és legalment certa. La llei els dóna la raó.

Lo fotut del cas és que els castellanoparlants a Catalunya es creuen (i tenen legalment) el dret de ser educats en castellà. Això xoca frontalment amb l'educació catalana, la qual dóna coneixements de les llengües catalana, castellana i anglesa, sense que ningú surti sense saber les 3 llengües, o com a mínim les cooficials a Catalunya. Amb l'excusa o pretext de voler "igualtat", pretenen desplaçar la llengua catalana per posar-hi la castellana, amb un bilingüisme, que d'imposar-se, acabaria matant la llengua catalana, doncs en igualtat de condicions, és 'absurd' i econòmicament massa car mantenir i utilitzar una llengua de 10 milions de parlants en contra d'una de les grans del món.

-Juliol 2010: El Tribunal Constitucional, després de 4 anys d'haver estat referendat i aprovat pel poble de Catalunya, va retallar (2ª retallada) l'Estatut en els seus apartats principalment de llengua i economia. Eren inconstitucionals. Un Estatut referendat era inconstitucional com a tal. (Recordar que el Referendum es va fer un cop realitzada la 1ª retallada). Per tant, seguint la lògica, el poble català és inconstitucional (si més no, els que van votar SÍ), ja que van votar a favor d'una cosa inconstitucional. Això crec que els converteix amb inconstitucionals, si més no, les idees que defensen.

Això fa pensar també en que si el poble vol una cosa que la Constitució no permet, i si en principi la Constitució és una cosa democràtica (per tant, que podria variar en funció de la voluntat popular), potser seria hora de canviar la Constitució per tal de que s'adapti als nous temps, per permetre que el poble Català sigui consititucional, i no tingui una ideologia inconstitucional.  

La inconstitucionalitat dels catalans que varen votar SÍ desencadenà una gran manifestació (1,5 milions de persones) a favor de "Som una nació. Nosaltres decidim". Apostant per un canvi constitucional (poc probable i poc fàcil), o en el seu efecte, la independència (redacció d'una nova constitució que faci que el poble català sigui constitucional).

Així doncs, és lògic que qualsevol sentència basada en la Constitució, en una lluita entre Català VS Castellà, l'acabi guanyant el castellà, doncs el català té les de perdre. La llei està a favor del castellà sempre. El Català, si no canvia la llei, sempre serà de més a més, d'anar per casa o com a favor, però mai serà vehicular i exclusiva. Mai es podrà viure només i exclusivament en català. Si no canvia la llei, repeteixo.

Què pot passar??

L'escolarització en català permet aprendre català, castellà i anglès.

L'escolarització en castellà permet aprendre castellà i anglès, però no català.

Pregunto a #les3famílies i a tots els espanyolistes castellanoparlants, que volen l'educació en castellà: A on aprendran els vostres fills i filles la llengua catalana???

Si escolliu la llengua vehicular castellana, és perquè el vostre ambient ja és castellà (legítim). Llavors, si tenim en compte que el 90% del cinema és en castellà (la llei fixa el 50%), la majoria de canals de TV són en castellà (i els anuncis, inclús molts de TV3, són en castellà), em podeu dir on aprendran català els vostres fills??

Us responc jo: ENLLOC. 

(i a sobre, sense poder dir-los-hi res perquè estan en el seu dret legal de no tenir ni p^^^ idea del català, doncs no és obligatori ni tant sols entendre'l, si no canvia la llei)

A més, i els que aposten pel bilingüisme saben perfectament que realment el que volen és un monolingüisme castellà, emmascarant-ho amb un bilingüisme per acabar desplaçant, pel seu propi pes, el català cap a la marginació.

Demanen "igualtat". Igualtat???? Si ja no n'hi ha! 

Ni per llei, ni a la vida! (com he dit, ni cinema, ni TV, ni gent)

Si som sincers (Convivència cívica no en són un bon exemple), a Catalunya no es posa cap problema per parlar en castellà. Cadascú pot parlar en la llengua que vulgui. Lo principal és entendre's  poder-se fer entendre. Les llengües són per comunicar-se. I lo ideal és que cadascú ho faci en la seva llengua, però respectant el lloc geogràfic (Catalunya, per tant, respecte pels catalans autòctons, catalanoparlants).

El problema real no el tenen ni el tindran els castellanoparlants. 

(si només volen viure en castellà, que vagin a Espanya castellana, i no a la regió espanyola de Catalunya, a on hi ha més d'una llengua. A Espanya castellana, amb només el castellà, no tindran problemes de bilingüisme i podran educar-se en castellà. Voler modificar Catalunya demostra una falta de respecte pels autòctons i un imperialisme propi dels dictadors i malfectors més severs que ha tingut Espanya, Felip V, Primo de R., Franco, ...)

El problema real el tindran els catalanoparlants. Per poder parlar en català, fa falta algun interlocutor que entengui el català. Si ja no s'aprèn a l'escola, i no s'aprèn enlloc (la gent castellanoparlant), no hi haurà enteniment (a més, ningú està obligat ni tant sols a entendre'l). No hi haurà comunicació possible. I tot per un canvi a l'educació per permetre el luxe d'educar-se en castellà a Catalunya. Això farà que a Catalunya, els catalanoparlants hagin de fer una recerca d'interlocutors catalanoparlants per poder parlar en català. O deixar de parlar en català i parlar en castellà per poder-se fer entendre i per poder-se comunicar. 

El que significa la mort de la llengua catalana. 

El que és la conclusió i l'argumentació de l'amenaça que significa canviar el model educatiu.

Si no s'accepta el recurs:

Només ens queden 4 sortides:

1) No acatar la sentència, i ser delinqüents, amb els riscos jurídics i penals que pugui comportar (multes, sancions, inhabilitacions). 

2) Canviar la llei, per encaixar dins d'Espanya i poder tenir la llengua catalana RESPECTADA, i poder viure amb normalitat plenament en català. (LLEI = CONSTITUCIÓ = 99% impossible, a no ser que sigui una reforma econòmica exprés o de llei sàlica, això ja es veurà)

3) Fer-nos la nostra pròpia llei (Constitució) = Independència. Amb una majoria social d'acord amb la Independència es podria aconseguir. Espanya amenaça amb l'exèrcit. Caldria veure què passaria si la democràcia decideix escindir-se. Atacarà Espanya? Si ataca, la ONU i la comunitat internacional es posicionaran en contra de l'abús d'armes (per tant, contra Espanya), de la mateixa manera que ho han fet amb Gaddafi??) 

(Els separatistes serien els rebels)

4) Acatar la sentència, fer les classes en castellà, i permetre que el temps faci la seva feina, que les generacions deixin d'aprendre català, que davant d'una "igualtat" entre català i castellà, no surti a compte la llengua catalana, s'arraconi i es parli a la intimitat, i parlar castellà sigui de guais i d'importants.

També cal dir que el seguiment i control serà difícil... ficaran nens xivatos?? 

O ficaran guàrdies civils a les classes??

Ja trobo greu que professors castellanoparlants facin classes en castellà (a Sabadell per exemple, gimnàstica, música o matemàtiques), però s'entendria ja que són espanyols, estan a Espanya i els hi surt de manera natural parlar en castellà.

Però voler que professors catalans hagin de canviar de llengua per fer classe a nens que ja entenen o poden entendre el català... és rocambolesc! I antinatural!  

Si és per assegurar-se que els nens saben castellà, per això no serà, perquè amb l'actual model això ja es garanteix, i si Catalunya fos independent, això també es garantiria per la pròpia formació personal dels alumnes!!!!

Si s'accepta el recurs:

Serà com prendre's un ibuprofè: passarà la tempesta, el maldecap, però el problema de fons (la llei i els espanyolistes quisquillosos) seguiran existint, i seguiran tenint raó des de la legalitat, i podran queixar-se i ploriquejar amb raó, i podran multar i denunciar les vegades que vulguin fins que es cansin o fins que no s'acceptin els recursos que presenti la Generalitat.

Amb una mica de sort, un govern del PP servirà per fabricar més independentistes.

I si no és majoria absoluta i pacta amb CiU,potser pacten una treva contra el català, i es pot guanyar prou temps com per seguir l'educació en català i anar reclutant nous independentistes made in PP.

ANÀLISI DE LA SITUACIÓ:

La política decideix (amb el poder que té el poble per incidir-hi) aspectes que impliquen a la pròpia ciutadania. Això pot consistir en l'economia, en la gestió, en les infraestructures. Però també en l'apartat lingüístic i nacionalista.

En països amb una sola llengua, no hi ha problema ni polèmica en quin tractament, prestigi, privilegi, ús i prioritat ha de tenir aquella llengua.

Ara bé, en països en què existeix més d'una llengua, neix la confrontació quan el col·lectiu d'una de les llengües és o se sent discriminat i troba injust una situació o una mesura, o simplement que no s'ajusta a la realitat. 

A més a més, això s'agreuja quan hi ha incompatibilitat de conceptes entre "compatriotes" d'una hipotètica mateixa nació (XOC DE CONCEPTES, XOC DE PUNT DE VISTA), doncs en un mateix país (Espanya) conviuen persones que:

• Pensen que només hi ha una nació (i les llengües són trets regionals, de 2n nivell, sense importància, amb una llengua comuna, el castellà / espanyol). Sovint són persones que associen el concepte Estat-Nació. Intenten igualar les diferències entre compatriotes, sempre amb un denominador comú (la llengua castellana). Afortunadament per a ells, la llei (feta per ells) defensa jurídicament només la llengua castellana, establint-la com a prioritària i d'obligatorietat el seu coneixement per a tots els compatriotes. I deixa en un nivell secundari, sense cap obligació de coneixement, a les llengües regionals (llengües espanyoles, si som conseqüents). Es consideren que no són nacionalistes, però en realitat són nacionalistes espanyols, o espanyolistes. Creuen que és un moviment normal, i que qui és anormal és qui pensa diferent. Sovint manifesten poca empatia i poca sensibilitat a lo diferent (sovint expressat en forma de racisme i xenofòbia, on entre altres 'dianes' hi trobaríem també la catalanofobia).

• Persones que creuen que cada comunitat lingüística conforma una nació, al combinar territori, llengua, història, cultura i voluntat d'existir com a tal. Sovint creuen que una nació pot conviure dins d'un estat plurinacional (federalisme, nacions sense estat), tot i que quan l'Estat està governat per persones del primer tipus (mono-nacionals), s'esfuma la possibilitat d'una convivència en igualtat si la llei no preveu igualtat de deures en relació a les llengües. És llavors quan neix l'independentisme, amb la intenció de fer respectar la nació desafavorida, sense persecució a les persones de diferent nacionalitat (ja siguin espanyols o estrangers), i sense ànims de ser millor o pitjor que ningú, sinó simplement per tal de trobar una solució al problema de la convivència perjudicial per a la nació sense estat, ja que si a Espanya no es respecta la llengua catalana (o la que sigui), i si no funciona un canvi de legislació que permeti la convivència amb respecte (federalisme/plurinacionalisme), l'única manera possible per a sobreviure sense perdre la identitat és regir-se per pròpies lleis (independència), la qual es podria assolir si una majoria de persones democràticament així ho volen. (La Constitució Espanyola preveu l'ús de la força de les armes per part de l'exèrcit en cas de qualsevol intent de secessió)

També hi ha a Espanya els que van de "passotes" i que manifesten despreci i intenten ridiculitzar el moviment catalanista. Sovint estan fent el joc als espanyolistes, ja que diuen que hi ha altres coses més prioritàries abans que la llengua. Per a ells, el meu missatge:

--> Cadascú posa les prioritats allà on li dóna la gana. Vosaltres les poseu a l'economia (que no controleu ni controlareu mai), i els catalanistes la posen en el tema de la llengua o allà a on vulguin. És igual de LEGÍTIM. Enfotreu-se'n només fa que demostrar el vostre sentit de democràcia i de respecte. I denota una falta d'empatia cap a gent preocupada pel futur i per la seva nació. És molt fàcil enriure-se'n quan la teva nació no està amenaçada. Sort teniu de no ser catalans, o si més no, catalanoparlants. Nosaltres, a diferència, respectem la disparitat d'opinions i de preferències polítiques, sense faltar al respecte. Sou del gènero maleducat.

--> Finalment, dins dels mono-nacionals espanyolistes trobem els C's i companyia, que són els més radicals, i van de víctimes, quan no ho són. Quan pretenen acabar amb el català amb el pretext de tenir el dret de ser castellans.

No puc evitar indignar-me quan veig sentències en contra de la llengua catalana. 

Però inclús m'indigna encara més veure partidaris de la llengua castellana amb el rol d'ofesos i discriminats (o passotes, ridiculitzant el moviment catalanista), intentant fer canviar el funcionament d'un col·lectiu, el model educatiu del qual no és pas discriminatori cap a la llengua castellana, sinó que els nens/es surten de l'escola sabent català, castellà i anglès.

S'aconseguiria la pau (hipotèticament) si s'aconseguís un equilibri i un respecte entre ambdues llengües (evidentment entre les dues comunitats lingüístiques, ja que és la gent qui parla la llengua, i no pas elles per sí soles), amb base legal i amb respecte per totes les parts. 

Si s'entengués que Catalunya té una llengua pròpia, que no és el castellà, malgrat estigui políticament dins d'Espanya, no hi hauria independentisme, ja que hi hauria pau i tranquilitat. 

Si això no s'entén, molts catalans (no se sap quants, es calcula que almenys un 30% segons les consultes privades de caire d'enquesta), que no volen renunciar a ser com són, apostaran per la independència (NO PER GUST), sinó com a última alternativa per a poder-se fer respectar i per a poder ser respectats. Ni millor ni pitjors. Simplement diferents. Tant diferents com ho són un espanyol i un francès, doncs un espanyol i un català. Respectar la diferència, ja que Espanya demostra que a Espanya no és possible. És trist, però no queda més remei si Espanya no accepta la catalanitat dels catalans.

Com dic, actualment aquest respecte no existeix, la llengua castellana és l'única llengua legalment defensada i mundialment extesa, mentre que la llengua catalana està desamparada, i l'única plataforma on estava assegurada (l'educació), actualment trontolla. Al País Valencià i a les Illes Balears, així com a la Catalunya Nord, ja fa temps que s'està diluint i va perdent força degut a la intransigència dels governants, però a Catalunya encara hi ha suficient força de la societat civil com per no deixar-la morir. 

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA:

Documentals que expliquen el conflicte pels "cassurrus"

• SPAINS SECRET CONFLICT subtCAT http://vimeo.com/25245089

• Adéu, Espanya?  http://www.tv3.cat/videos/2935290

• Versió subtitulada en anglès del documental "Adéu, Espanya?".  
• http://www.tv3.cat/adeuespanya   
• http://www.tv3.cat/videos/3151630/Adeu-Espanya
 

Altres links (CLICK PER AMPLIAR)

• http://www.324.cat/noticia/1366449/politica/El-govern-espanyol-surt-en-defensa-del-model-dimmersio-linguistica 

Xarxes socials: http://www.3cat24.cat/noticia/1362826/ciencia/Les-xarxes-socials-criden-#jonoacato-i-es-mobilitzen-contra-la-decisio-del-TSJC

 

Extret del blog del negre de Terrassa, possibles accions a dur a terme per reivindicar-se i viure plenament en català:

En una primera fase de baixa intensitat, es tracta de:

-negar-nos a parlar en castellà, a Catalunya, sota qualsevol circumstància

-exigir sense miraments ni educació ser atesos en català a tot arreu

-identificar totes aquelles persones i institucions que lluiten contra la supremacia de la llengua catalana, i fer-ne llistes públiques actualitzades periòdicament per a fer-ne públic escarniment

-negar la salutació i la paraula a tots aquells personatges públics que inciten al reforçament de l’espanyolització de Catalunya, a fi i efecte d’aïllar-los i marginar-los socialment

-desobeir sistemàticament totes les sentències i lleis que atempten contra la llibertat de Catalunya, i especialment contra la nostra llengua

-treballar activament per aconseguir la secessió de la presó espanyola, amb tots els mitjans legals i associatius disponibles

-condicionar els anomenats nous moviments socials a incorporar la defensa de la llengua i el país, i el seu alliberament nacional, com a prioritat absoluta, entrant en confrontació activa amb ells si s’hi neguen

En una segona fase, d’intensitat moderada, caldria començar a aconseguir efectes pràctics per la via de la coerció:

-boicotejar les empreses i els productes que no practiquin la normalització lingüística activa

-exigir el coneixement de la llengua catalana per accedir a qualsevol lloc de treball públic o privat

-acomiadar tots aquells treballadors de les empreses públiques i privades que es resisteixin activament a emprar la llengua catalana en l’atenció al públic

-negar qualsevol element de solidaritat social i comunitària a tots aquells elements recalcitrants que es neguen a aprendre el català i emprar-lo a la vida pública

-practicar totes les tècniques possibles d’insubmissió fiscal contra Espanya

-convocar periòdicament manifestacions i escridassades davant dels domicilis de les persones que defensen l’espanyolització de Catalunya, a fi i efecte de crear un clima desagradable que faciliti la seva emigració

Sí, ja sé que sona bèstia. Però més bèstia és el terrorisme amb toga. Com vaig escriure ahir de forma més pamfletària: Ni cohesió social ni polles en vinagre. A Catalunya en català, per collons, i punt. S'ha acabat la tonteria. I els xarnegos que no vulguin passar pel tubo, que se'n vagin a Espanya o a la merda. N'estic fart de correccions polítiques. Ah, i el TSJC, podem cremar-lo... Tenim pressa. Independència ara. Jo no acato.