dimecres, 28 d’abril del 2010

Consulta del 25 d’abril del 2010



Consulta sobre la independència.

Valls, 25 d’abril de 2010



DADES DE LA CONSULTA INDEPENDENTISTA:

Nuls: 7

: 5.232

NO: 232

Blancs: 235

Total Vots i % Participació --> DESGLOSSAT:


PARTICIPACIÓ PADRÓ == 5.498 vots / 20.884 empadronats = 26,32%

PARTICIPACIÓ CENS == 5.084 vots / 17.290 censats = 29,4%



DADES DE L’ESTATUT

Nuls: 66

: 6.174

NO: 1.725

Blancs: 452

Total Vots: 8.417

% Participació: 48,59% (17.323 censats)


___________________________________________________________

(Segueix…)


Consultes independentistes (’pseudoreferèndums’), autoorganitzades i autogestionades, a arreu dels municipis de Catalunya.

Jo em fixaré en el de Valls, www.vallsdecideix.cat (i amb les dades oficials de l’Estatut)

____________________________________________________________


Lectures?
De ben segur que n’hi ha moltes, però jo dono la meva:

Donat que era un acte no oficial, que no va tenir el suport institucional ni mediàtic com els referèndums legals (Estatut, per exemple), qualsevol xifra de participació ja es podria considerar com un èxit.

Valls va ser la capital de comarca amb més participació (juntament amb Olot), comptabilitzant un 26,32% de participació (comptant menors i immigrants empadronats), i un 29,4% si no els comptem.

D’aquí també se’n deriven vàries lectures:

1) Més de 5,000 ciutadans es van mobilitzar a votar un referèndum ‘funcionalment inútil’*.

2) Això és més d’una quarta part de la població. De fet, comparant amb les dades de l’estatut, a Valls només hi ha 947 vots de diferència entre els que van votar SÍ a l’Estatut i els que van votar SÍ a la independència. Per tant, l’única cosa diferent a la celebració del referèndum de l’Estatut (apart de que la consulta no era oficial ni gestionada institucionalment, ni recolzada pels organismes oficials, ni gestionada per l’Estat, sinó que sortia de la pròpia societat civil) és la participació, pressumptament sembla ser dels que votarien que NO (1490 vots de diferència).

3) La participació comptant menors i immigrants empadronats és MENOR que comptant els vots amb les regles convencionals del nostre país (Espanya).
D’aquí se’n podria concloure que:

a) L’independentisme NO és un tema només d’immadurs i de joves, ja que de ser-ho la participació hauria estat al revés.

b) Això obre les portes al debat sobre l’edat de la majoria d’edat i del dret de vot als immigrants. Podria ser cert que l’absentisme es degués a que, al no ser oficial no s’ho prenguessin en sèrio o com un deure democràtic el fet d’anar a votar, però l’exhaustiva campanya feta per VallsDecideix! fa que, els que no van anar a votar, no fos perquè no se n’enteressin, sinó perquè o bé no val volguer, o bé no hi van poder assistir.

4) El resultat va ser en un 95%. Això significa que els ciutadans de Valls volen la independència majoritàriament. El fet de no anar a votar no significa que fossin vots pel NO.

5) Evidentment és innegable que una participació gairebé del 30% deixa molt a desitjar, però que gairebé un 30% dels vallencs estigui d’acord amb la independència és una cosa força alarmant (tenint en compte la situació no-vinculant i autogestionada de la consulta).

6) Per tant, no és d’extranyar que tant VallsDecideix! com els mitjans de comunicació ho hagin titllat d’èxit.

* Per a mi, aquest referèndum o consulta no ha de servir per aconseguir res en un futur, sinó que ha servit com a indicador, com a termòmetre, com a mesurador de quanta gent està d’acord amb l’independentisme, i quanta gent hi està en contra, i quanta gent se n’abstén (ja sigui per apatia, per immobilització, o per impossibilitat d’acudir a les urnes). Fins ara no teníem mitjans ni mètodes per saber exactament quanta gent creia en aquest projecte de país, independentment de la ideologia política (d’esquerres, centres o dretes). Només les enquestes ho podien reflectir, i mai podien recollir la voluntat de tota la població.

Per tant, aquesta consulta ha servit com una enquesta de veritat, com una prova a la ciutadania, que ha respost favorablement a la crida de la nació catalana.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

entre los muchos que pasaron de votar, no tenía sentido seguir el juego a algo que no interesa y a mi entender no viene a cuento, salvo conseguir trabajo y tener los asuntos sociales resueltos y en orden, eso si que importa e iría a votar... igual la independencia les gustaría contemplarla como un país descentralizado, donde hubieran autonomías para lo que es cada provincia, eso seguro no interesa a quien convoca estas elecciones, y menos interesaría, siendo independientes dar independencia a otros que no quieren depender de Barcelona y sientan otra cosa, pues eso seguro tampoco interesa... todo esto, es por algunos interesados para controlar y mandar, en fin

Enric ha dit...

Primer que tot, gràcies per deixar el teu comentari. Accepto i respecto qualsevol comentari mínimament raonat i que mantingui la coherència, sigui quin sigui el missatge. Estic d'acord amb tu quan dius 'a mi entender'.

Per a tu potser lo de la independència et semblarà una xurrada de quatre politicots corruptes. I per a tu potser t'interessa més els 'asuntos sociales' i el 'conseguir trabajo'. Però no perquè ho diguis tu, són motius universals o els únics motius importants. De fet, són coses importants per tu, però que podrien no ser-ho pels demés. Evidentment a tothom ens preocupa el que dius, però l'independentisme és molt més que lo que facin 4 polítics. El milió llarg de persones que van sortir a Barcelona l'11 de juliol (jo no hi era) sortien sota el lema "som una nació". La llàstima de tot plegat és que per la via política no aconseguirem res, doncs com molt bé has dit, 'todo esto, es por algunos interesados para controlar y mandar'.


Això no vol dir que hi pot haver legitimament tota una sèrie de persones que pensen igual, que creuen en una Espanya amb més d'una nació. I no té pq ser menys important que 'encontrar trabajo' o 'asuntos sociales'.

Serà la majoria democràtica de persones les que posin la prioritat i importància a aquests temes. Si hi ha una majoria que creu que el debat de la independència no toca, doncs no toca.

Però si hi ha una majoria que creu que és més important poder parlar i ser entesos en català, abans de que ens eliminin tots els drets que s'han anat aconseguint (ja que la Constitució NO DEFENSA EL CATALÀ), doncs s'haurà de respectar, perquè això és la democràcia.

Però ni tu ni jo no som ningú per dir que no interessa o que sí que interessa. L'única manera de saber-ho és preguntant a la gent, fent referèndums o consultes. Però això tampoc és possible, ja que són il·legals, inconstitucionals, i si se'n munta alguna com aquestes, no tenen cap mena de suport polític, ni pels grups que es denominen 'independentistes' com ERC, que al cap i a la fi són treballadors que els interessa allargar lo màxim polític aquesta situació i no posar-hi remei, que seria exigir el respecte que els catalans ens mereixem, i alerta, sense despreciar als espanyols ni a cap persona sigui quina sigui la nacionalitat.

Sé que m'he allargat, però 'algú ho havia de dir'.