La persecució de la llengua catalana (I)

  Notícia 3/9/2011:

El govern recorrerà l'ultimàtum del TSJC perquè el castellà sigui vehicular

Així m'agrada: En EspaÑa, en EspaÑol. Què s'han cregut els catalans de voler l'escola en català?? Tot plegat per una llei no-escrita arran del pacte constitucional del '78...

>> En els temps recents estem acostumats a veure escenes de C's o del PP en què demanen la "llibertat d'elecció" dels pares a l'escolarització dels seus fills a Catalunya.

Això seria anecdòtic si no fos perquè des del punt de vista legal, tenen raó.

Lo fotut del cas és que legalment tenen raó. Catalunya (ni els PPCC) no són cap nació, (legalment) sinó una regió d'Espanya, la qual té una llengua comuna (el castellà), i llengües regionals que mai poden superar al castellà. 

Això diu la llei. 

Això m'indigna. 

Això hem de canviar si volem a estar a Espanya.

O canviem això, o ens muntem el nostre propi país. 

O ens resignem a ser espanyols castellanitzats, eliminant el català de les nostres vides. 

Els espanyols ens volen a Espanya, però com ells. 

No els agrada que siguem diferents. 

Ens volen, però canviats.

I s'aprofiten que legalment som espanyols per a aconseguir-ho.

Ara comprovarem el greu error de fer les coses sense q estiguin escrites.

La nostra llengua no és legalment defensable.     #somescola #jonoacato 

La Constitució no ens defensa ni ens respecta.  

Gràcies a pactar el model educatiu autonòmic de paraula, sense que quedés constància escrita enlloc, després de 30 anys, aquells que se n'han oblidat o els interessa oblidar-se'n per anar a la bibliografia (llei escrita), ara mateix poden perseguir el sistema que tenim muntat, i amb la llei a la mà tenen raó. Estem tornant a l'any 1978.  

Estem ficant-nos al nivell basal de la Constitución Española. I veiem que lo que diu a la Constitución, o és mentida, o nosaltres som mentida. Però alguna cosa no funciona. I no és un capritxo polític o una estupidesa de quatre gats. És la llengua i la nació. És la nostra vida, que pot ser que siguem legals i reals, o subordinats, manipulats i prohibits.

I NO vol que els catalans ens escolaritzem en català. Seguim a Espanya? (així?) 

Només demanem RESPECTE.

No volem viure en CASTELLÀ.

No hi ha més sortida:   O es canvia la constitució, o ens fem la nostra.

La independència és el camí que menys m'agrada, però cada dia que passa, s'estanquen la resta de camins si el que volem és viure en pau, ser respectats i normalitzar la nostra llengua (encara infravalorada al cine i a tants altres llocs). Com diuen alguns, malauradament he de ser independentista perquè no em queda altre remei. I no per voler ser més que els altres, o per voler ser diferent. Sinó per demanar tant sols respecte pel que crec que ens ho mereixem. De la mateixa manera que els espanyols es mereixen parlar i viure plenament en castellà a Espanya (o a aquelles parts d'Espanya a on vulguin viure plenament en castellà)

 

>> El Bilingüisme de C's i del PP és clarament una aposta per al desplaçament de la llengua catalana per la castellana. Quan la llengua castellana disfruti dels mateixos usos vehiculars que el català, ja no hi haurà volta enrere, ja que la llengua catalana estarà legalment i públicament molt per sota del castellà.

El bilingüisme com a tal només pot fer que eliminar el català. És un desplaçament progressiu de la llengua catalana, per tal que els habitants de Catalunya vegin que parlar en castellà és molt més rentable que parlar en català. A més, aconsegueix que molta gent castellanoparlant ja no tingui ni tant sols l'únic contacte que tenien amb la llengua catalana, que era a l'escola, sobretot quan l'ambient del xiquet és 100% castellanoparlant.

Els partidaris de C's i PP argumenten voler llibertat d'elecció de la llengua per a l'ensenyament dels seus fills. Obliden i no respecten que estan a un territori de l'Estat espanyol que gaudeix de llengua pròpia. S'aprofiten de la manca de defensa jurídica de la llengua catalana. I volen desplaçar totalment la llengua catalana per poder viure plenament en castellà a la regió catalana d'Espanya.

La meva pregunta és: Els nens que s'eduquin en línia en castellà, on aprendran el català? Perquè si són famílies castellanoparlants les que vulguin la línia en castellà, a casa seva parlaran en castellà, posaran la TV en castellà, etc. etc. etc. 

Per tant, l'influx de llengua catalana no el tindran. I si no tenen contacte amb el català ni a l'escola. No n'aprendran. Si no n'aprenen, què fem els catalanoparlants???? No podem viure plenament en català!! Ja no demanem que ens parlin en català. Només demanem respecte, i que ens entenguin, almenys que ens entenguin en català!!!!!!

I com que legalment no és ni obligatori NI TANT SOLS ENTENDRE la llengua catalana, tindran tot el recolzament jurídic i polític per dir "Háblame en cristiano", doncs no tenen ni la voluntat ni l'obligació ni de saber el català.

Si aquesta és la societat que volem, on estigui dividida pels que sàpiguen català (cada cop més residuals) i pels que només vulguin viure en castellà, endavant, en 2 mesos feu que l'escola sigui en castellà o en diferents línies. D'aquesta manera, la societat sí que estarà dividida, i amb una mica de sort, els catalans acabarem perdent després de 300 anys de mals auguris.

Cal remarcar que:

1) Els nens i nenes que han sortit del model d'educació actual, saben tant bé català com castellà. Per tant, l'educació vehicular en català NO IMPLICA desconèixer la llengua castellana. (jo no entenia el castellà fins als 4-5 anys, degut al meu context familiar catalanufu, i n'he après a base de vídeos d planeta de agostini #perdopersertantmalespaÑol).

2) Davant d'una pressumpta igualtat entre català i castellà (que no hi serà perquè el castellà sempre està més representat que el català en tots els àmbits menys en l'escola), qui triarà parlar una llengua de tant sols 10 milions de persones, quan parlant amb l'altra llengua t'entens inclús a l'estranger??? És lògic que parlar català és una càrrega, una lacra!

En definitiva, que els polítics s'han de plantar, o els catalans haurem de fer alguna cosa. Som del gènero massa cagat com per plantar-nos, muntar un referèndum i independitzar-nos. L'amenaça (escrita a la Constitución) de treure els tancs al carrer asseguren que no ens insurreccionem.

Què passaria però si un dia ens declaréssim independents?? Espanya treuria els tancs al carrer?? Provocaria alguna desgràcia???

Si hi hagués alguna desgràcia, la comunitat internacional i la ONU actuarien en contra d'Espanya (com s'ha actuat en contra de Gaddafi)?? (compartirien l'argument d'utilitzar les armes en contra de civils...) (si lo de Líbia és cert)

Per acabar, un vídeo:

Josep Lluís Carod Rovira ho deia ben clar a Albert Rivera (C's), que es feia la víctima com a castellanoparlant discriminat. 

 http://www.youtube.com/watch?v=8xbrbM7W1bw&feature=youtu.be

Tant fàcil que seria ser castellanoparlant d'un poblet remot d'Espanya i no haver de patir perquè et tallin la llengua!