dijous, 8 de setembre de 2011

Món espatllat...

El món comença a estar tant espatllat, però tant, que em preocupa que ja no hi hagi retorn.

Ja fa temps que hom pot pensar que el món gira al revés, que hi ha coses que no funcionen o no s'entenen... però ara ja s'està arribant a un punt malaltís, d'insostenibilitat en qualsevol dels temes on hi ha algo de la política per entremig.

Són vàries les "causes de malestar" que convergeixen en el moment actual, i cadascú ho ponderarà segons les seves prioritats i gustos.

Per mi, el tema protagonista (i encara irresolt) és el de la llengua.

Què està passant aquests dies?

 - Setembre 2011: Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que prohibeix el català com a única llengua vehicular de l'ensenyament a la comunitat espanyola autònoma de Catalunya. Dóna de marge fins al novembre del 2011 (2 mesos) per a la modificació cap a una escolarització amb la llengua castellana com a llengua vehicular.

* Recurs presentat per la Generalitat per intentar paralitzar la castellanització de l'escola, encara pendent de resolució.

El que pot semblar una cosa tan 'normal' com l'escolarització en català a Catalunya (donat que la llengua catalana -o català- és la llengua pròpia de Catalunya, i comú al llarg dels Països Catalans), és en realitat una cosa il·legal, segons l'actual legislació (Constitució).

Cal entendre que durant 30 anys, el sistema educatiu català ha funcionat fora de la constitució. Si bé es veu que es remunta a una llei del 1983, similar al model que Fraga impulsà a Galícia, la Constitució Espanyola (1978) nega qualsevol obligació de conèixer ni entendre la llengua catalana. Només fixa com a obligatori el coneixement (entendre) la llengua castellana.

(1) Per tant, aquí hi ha la primera gran discriminació contra el català: Doncs la llengua castellana està legalment afavorida per la Constitució, mentre que el català no té cap mena de defensa jurídica en la carta magna.

I per tant, queda clar que des de fa més de 300 anys, o almenys, més de 30, que Espanya (amb la Constitució com a referent), vol uniformitat entre espanyols, i no accepta els catalans com a tals, sinó que els vol tant castellanitzats com qualsevol comunitat autònoma. Això implica esborrar la llengua catalana, o si més no, que no intervingui en la vida quotidiana a nivell d'usuari.

divendres, 2 de setembre de 2011

La persecució de la llengua catalana (I)

  Notícia 3/9/2011:

El govern recorrerà l'ultimàtum del TSJC perquè el castellà sigui vehicular


Així m'agrada: En EspaÑa, en EspaÑol. Què s'han cregut els catalans de voler l'escola en català?? Tot plegat per una llei no-escrita arran del pacte constitucional del '78...

>> En els temps recents estem acostumats a veure escenes de C's o del PP en què demanen la "llibertat d'elecció" dels pares a l'escolarització dels seus fills a Catalunya.
Això seria anecdòtic si no fos perquè des del punt de vista legal, tenen raó.

Lo fotut del cas és que legalment tenen raó. Catalunya (ni els PPCC) no són cap nació, (legalment) sinó una regió d'Espanya, la qual té una llengua comuna (el castellà), i llengües regionals que mai poden superar al castellà. 
Això diu la llei. 
Això m'indigna. 
Això hem de canviar si volem a estar a Espanya.
O canviem això, o ens muntem el nostre propi país. 
O ens resignem a ser espanyols castellanitzats, eliminant el català de les nostres vides. 

Els espanyols ens volen a Espanya, però com ells. 

No els agrada que siguem diferents. 
Ens volen, però canviats.
I s'aprofiten que legalment som espanyols per a aconseguir-ho.


Ara comprovarem el greu error de fer les coses sense q estiguin escrites.
La nostra llengua no és legalment defensable.     #somescola #jonoacato 
La Constitució no ens defensa ni ens respecta.  
Gràcies a pactar el model educatiu autonòmic de paraula, sense que quedés constància escrita enlloc, després de 30 anys, aquells que se n'han oblidat o els interessa oblidar-se'n per anar a la bibliografia (llei escrita), ara mateix poden perseguir el sistema que tenim muntat, i amb la llei a la mà tenen raó. Estem tornant a l'any 1978.  
Estem ficant-nos al nivell basal de la Constitución Española. I veiem que lo que diu a la Constitución, o és mentida, o nosaltres som mentida. Però alguna cosa no funciona. I no és un capritxo polític o una estupidesa de quatre gats. És la llengua i la nació. És la nostra vida, que pot ser que siguem legals i reals, o subordinats, manipulats i prohibits.
I NO vol que els catalans ens escolaritzem en català. Seguim a Espanya? (així?) 
Només demanem RESPECTE.
No volem viure en CASTELLÀ.
No hi ha més sortida:   O es canvia la constitució, o ens fem la nostra.
La independència és el camí que menys m'agrada, però cada dia que passa, s'estanquen la resta de camins si el que volem és viure en pau, ser respectats i normalitzar la nostra llengua (encara infravalorada al cine i a tants altres llocs). Com diuen alguns, malauradament he de ser independentista perquè no em queda altre remei. I no per voler ser més que els altres, o per voler ser diferent. Sinó per demanar tant sols respecte pel que crec que ens ho mereixem. De la mateixa manera que els espanyols es mereixen parlar i viure plenament en castellà a Espanya (o a aquelles parts d'Espanya a on vulguin viure plenament en castellà)
 
>> El Bilingüisme de C's i del PP és clarament una aposta per al desplaçament de la llengua catalana per la castellana. Quan la llengua castellana disfruti dels mateixos usos vehiculars que el català, ja no hi haurà volta enrere, ja que la llengua catalana estarà legalment i públicament molt per sota del castellà.
El bilingüisme com a tal només pot fer que eliminar el català. És un desplaçament progressiu de la llengua catalana, per tal que els habitants de Catalunya vegin que parlar en castellà és molt més rentable que parlar en català. A més, aconsegueix que molta gent castellanoparlant ja no tingui ni tant sols l'únic contacte que tenien amb la llengua catalana, que era a l'escola, sobretot quan l'ambient del xiquet és 100% castellanoparlant.
Els partidaris de C's i PP argumenten voler llibertat d'elecció de la llengua per a l'ensenyament dels seus fills. Obliden i no respecten que estan a un territori de l'Estat espanyol que gaudeix de llengua pròpia. S'aprofiten de la manca de defensa jurídica de la llengua catalana. I volen desplaçar totalment la llengua catalana per poder viure plenament en castellà a la regió catalana d'Espanya.
La meva pregunta és: Els nens que s'eduquin en línia en castellà, on aprendran el català? Perquè si són famílies castellanoparlants les que vulguin la línia en castellà, a casa seva parlaran en castellà, posaran la TV en castellà, etc. etc. etc. 

Per tant, l'influx de llengua catalana no el tindran. I si no tenen contacte amb el català ni a l'escola. No n'aprendran. Si no n'aprenen, què fem els catalanoparlants???? No podem viure plenament en català!! Ja no demanem que ens parlin en català. Només demanem respecte, i que ens entenguin, almenys que ens entenguin en català!!!!!!

I com que legalment no és ni obligatori NI TANT SOLS ENTENDRE la llengua catalana, tindran tot el recolzament jurídic i polític per dir "Háblame en cristiano", doncs no tenen ni la voluntat ni l'obligació ni de saber el català.

Si aquesta és la societat que volem, on estigui dividida pels que sàpiguen català (cada cop més residuals) i pels que només vulguin viure en castellà, endavant, en 2 mesos feu que l'escola sigui en castellà o en diferents línies. D'aquesta manera, la societat sí que estarà dividida, i amb una mica de sort, els catalans acabarem perdent després de 300 anys de mals auguris.

Cal remarcar que:
1) Els nens i nenes que han sortit del model d'educació actual, saben tant bé català com castellà. Per tant, l'educació vehicular en català NO IMPLICA desconèixer la llengua castellana. (jo no entenia el castellà fins als 4-5 anys, degut al meu context familiar catalanufu, i n'he après a base de vídeos d planeta de agostini #perdopersertantmalespaÑol).
2) Davant d'una pressumpta igualtat entre català i castellà (que no hi serà perquè el castellà sempre està més representat que el català en tots els àmbits menys en l'escola), qui triarà parlar una llengua de tant sols 10 milions de persones, quan parlant amb l'altra llengua t'entens inclús a l'estranger??? És lògic que parlar català és una càrrega, una lacra!

En definitiva, que els polítics s'han de plantar, o els catalans haurem de fer alguna cosa. Som del gènero massa cagat com per plantar-nos, muntar un referèndum i independitzar-nos. L'amenaça (escrita a la Constitución) de treure els tancs al carrer asseguren que no ens insurreccionem.

Què passaria però si un dia ens declaréssim independents?? Espanya treuria els tancs al carrer?? Provocaria alguna desgràcia???
Si hi hagués alguna desgràcia, la comunitat internacional i la ONU actuarien en contra d'Espanya (com s'ha actuat en contra de Gaddafi)?? (compartirien l'argument d'utilitzar les armes en contra de civils...) (si lo de Líbia és cert)

Per acabar, un vídeo:
Josep Lluís Carod Rovira ho deia ben clar a Albert Rivera (C's), que es feia la víctima com a castellanoparlant discriminat. 

 http://www.youtube.com/watch?v=8xbrbM7W1bw&feature=youtu.be



Tant fàcil que seria ser castellanoparlant d'un poblet remot d'Espanya i no haver de patir perquè et tallin la llengua!

dijous, 1 de setembre de 2011

"Periodisme" casteller (o paraperiodisme)

Si fem un cop d'ull a la premsa (tant escrita com digital) després de la diada de St.Fèlix, podem apreciar el nivell de qualitat que hi ha dins del món dels periodistes. Malauradament, són poques les cròniques que compleixen amb els requisits o estàndards de qualitat que hom desitjaria trobar.

Crec que no és tant difícil fer les coses bé. Bàsicament es demana:
1- Escriure els castells pel seu nom (si porten folre, manilles, o si són 'nets' és a dir, sense pinya, ...) (ja no incloc les variants dialectals geogràfiques com "agulla" i "torre" enlloc de "pilar al mig" i "2" respectivament, ja que es consideren acceptades, tot i que no vindria malament que de tant en tant els periodistes, sobretot dels mitjans generals, les anessin combinant, ja que sinó curiosament es va arraconant la nomenclatura pròpia i original dels castells, la que diem al Camp de Tarragona, i que tant poc habitual (com el 9d8, ves per on) és en els mitjans de comunicació).

Sobretot perquè el que queda escrit és el que pot servir d'aquí 100 anys saber com estàvem al 2011, de la mateixa manera que els escrits del 1800 ajuden a descobrir l'origen vallenc dels castells.

És molt trist veure cròniques d'ElPunt-Avui o de TV3 (3cat24) on escriguin "4 i 3 de 9", "2 de 8", etc. referint-se als castells "3 i 4 de 9 amb folre", "2 de 8 amb folre". Deu ser la inèrcia del Twitter que els fa economitzar paraules. Crec que no costa res escriure adequadament, per respecte al lèxic, ortografia i gramàtica de la llengua catalana. No crec que es morin per fer aquest esforç.

De la mateixa manera que en gairebé cap mitjà de comunicació (cap dels principals, ni Qd9, ni 3cat24, etc. etc.) enlloc consta que el 9d8 sigui gamma extra. Si més no, tots afirmen que és un castell "poc habitual" . Aquesta qualificació és graciosa... prefereixen dir poc habitual a dir-li gamma extra... Algú s'ha parat a pensar mai perquè és tant "poc habitual" ?? ---> Més avall a l'apartat de PUNTUACIÓ, la meva opinió.


2- Evitar caure en favoritismes, sobretot o almenys en els mitjans que són de "tots" (entenc que als mitjans locals hi pot haver un biaix d'escombrar cap a casa). S'ha de saber ponderar l'èxit i l'esforç dels castells aconseguits, no només d'una colla, sinó de les que s'ho mereixin. I s'ha de ser equitatiu amb la realitat del món casteller.
Un exemple:
2.1-La diada de St. Fèlix no és la més important de la temporada castellera. Ho serà pels Castellers de Vilafranca perquè és la seva festa major, però per la resta de colles és un dia laboral (5/7 vegades), i cada colla té el seu calendari, i posa l'èmfasi o la importància segons li convingui a la colla, i no segons diguin els mitjans de comunicació. Exemple:
2.1.a) -La Colla Vella dels Xiquets de Valls va preferir apostar fort per Completes enlloc de St.Joan. I la diada de Vila-rodona ha vist castells tant importants com el 3d8psD o el 2d8C (2 de 8 sense folre).

2.2- En mitjans com TV3, si posen imatges, poden fer més fotos a altres colles, no només a la 'principal de la Bisbal' (com l'Orquestra). I si se'ls acaba la memòria de la SD o el carret, segur que hi ha gent que n'ha fet i els hi pot cedir. De la mateixa manera, si fan vídeo, poden també no despreciar a les demés colles en espai de temps (sembla la distribució dels minuts de les campanyes electorals que tant critiquen els periodistes de TV3). A més, TV3 i 3cat24 tenen l'agreujant d'EQUIVOCAR-SE en els peus de les imatges, etiquetant a una colla que no és (o una foto que no és),i posant o atribuint coses que no són certes, i que podrien "crear jurisprudència" si ningú rectifica ni ho fa rectificar, com és de dir que els Castellers de Vilafranca són Amfitrions. NO SÓN amfitrions. Són, en tot cas, la colla local (una de les 3 existents a Vilafranca). Els amfitrions són en tot cas els administradors.

2.3- Tant sols demano o m'agradaria que hi hagés COHERÈNCIA a l'hora de fer el seguiment al món casteller. El mateix seguiment que han tingut els Castellers de Vilafranca, se'l mereixia la Colla Vella dels Xiquets de Valls en l'excepcional temporada del 2000-2001 (la millor de la historia si comptem St.Fèlix, Concurs, Sta. Úrsula, i tantes places que el 2001 van veure el 3d8ps, Firagost, la Bisbal, Gràcia, l'Arboç, Vilafranca, ...). Entenc que enrere ja no s'hi pot tornar. Si més no, el que sí que es pot fer és mirar cap al futur, i a les principals diades de cada colla, fer el seguiment que es mereixen: per les colles vallenques, Sta. Úrsula; pels Minyons de Terrassa, la seva diada; per les colles tarragonines, Sta. Tecla, i tants etcèteres com colles hi ha.

Seria injust que els Castellers de Vilafranca gaudissin de més temps televisiu quan altres colles plantegen fer castells prou difícils com el 3d10fm (Minyons) o el 5d9f (Jove Tarragona). A part de que crec que el marketing televisiu que li fan als Castellers de Vilafranca els serveix com a retroalimentació perquè, això juntament combinat amb una bona gestió (no del català de l'any, sinó que ja venia la inèrcia des de Melilla), siguin ara mateix els que fan millors castells (però encara no els millors de tots els temps, doncs actualment no hi ha cap colla que hagi pogut coronar tots els castells que es poden fer*).

*De fet, va ser la Colla Vella dels Xiquets de Valls que, abans que Castellers de Vilafranca carreguessin el 2d9f, descarreguessin el 3d9fp (i els 7's i 5 amb el pilar) i el 2d8; eren la única colla que havia almenys carregat tots els castells possibles carregats fins el moment (tenint com a únics el 3d8ps i el 9d8).

3- Quarts de 9 i TV3: "Avilafranquinats" o poc professionals?
Ho fan sense voler? O està fet intencionadament, per convertir els castells en un show, a mans dels Castellers de Vilafranca, amb qui poden compartir interessos com pot ser la competitització del fet casteller (per sistema de punts, victòries en diades, campionats en temporades, etc.)

Quarts de 9 mereixen el següent apartat per a ells solets.

El passat febrer de 2011 Valls va acollir, durant les festes Decennals, el primer Simposi de Castells. Allí el Sr. Capdevila, director del programa Qd9, va tenir l'oportunitat de lluir-se i ensenyar la filosofia amb què treballa a TV3.

Bàsicament, va deixar anar dues perles (més de dues, però aquí van les més rellevants):

3.1) Va dir que un dels problemes del periodisme és que pot ser que s'encarregui de fer la crònica castellera algun periodista no especialitzat en la matèria.
-> Evidentment, surten xurros com els que comento (al final de tot hi ha links)

-> En cas que sigui veritat, demanaria que tant si són especialitzats en castells com si no, obrin els ulls i n'aprenguin abans que això ja no tingui retorn i hàgim caigut en la decadència del periodisme casteller.

3.2) Per altra banda, el Sr. Capdevila va deixar anar una de les frases del dia, i potser de l'any / segle / dècada, que crec que el fa mereixedor del premi de català de l'any, per mèrits propis, més que no pas pel Sr. Miret.

En relació a la puntuació dels castells (ja sabem que no és TV3 qui fixa la puntuació, sinó que ve del Concurs, però és TV3 qui arrossega i comparteix i fa seva la puntuació, fent-la extensiva durant tota la temporada com si es tractés d'una lliga de futbol), per tal de justificar el sistema de punts (no només al concurs, sinó durant la temporada!), digué:

"Bé que funciona el sistema de punts, O és que vosaltres no sumeu els punts a la plaça després de cada castell?"

Sembla un acudit però va dir tal estupidesa, immediatament contestada de forme unànime (evidentment per un "esclar que no")
(si algú ho fa que m'ho digui, m'agradaria veure tal espectacle).
I va haver de canviar de tema perquè la gent se'l cruspia.

Mai a la vida he sumat cap punt a cap plaça. Ni ho he vist fer-ho a ningú.
Els afeccionats ja hi entenem de castells, ja sabem què és més difícil i què és més fàcil, i a vegades és difícil dir si un 3d8ps és més complicat que un 5d9f...



PUNTUACIÓ

El tema de la puntuació és un tema que crec que mereix una profunda reflexió.
En primer lloc, deixar clar que l'únic lloc on es competeix és al Concurs de Tarragona cada 2 anys.
En segon lloc, trobo injust el sistema actual de puntuació, el qual no aposta per un dinamisme i per poder veure castells, sinó que va enfocat a fer uns determinats castells durant l'any perquè, les colles que vagin al Concurs, puguin fer-los allí amb la intenció de guanyar punts. Per tant, això fa que hi hagi castells que puntuin poc i quedin arraconats malgrat ser de complicadíssima execució.

Si bé queda clar que el 3d8ps i el 9d8 són castells de gamma extra, són els castells de gamma extra més marginats que hi ha.

Si us sóc sincer, jo apostaria per un sistema de puntuació que anés vasculant en funció dels castells fets o vistos, ja que parteixo de la base que un castell que es veu molt sovint és un castell més fàcil de fer que no pas un castell que no es veu gairebé mai.

Per exemple:
- Un 3d8 és més fàcil que un 3d9f, (per la lògica del nº de pisos), i perquè es veu en més ocasions que un 3d9f.

Això podria fer canviar una mica la situació, doncs en els últims anys s'està veient que el 4d9f es fa menys vegades i amb més dificultat que el 3d9f (potser també motivat a que és més 'fàcil' lligar el 3d10fm que el 4d10fm)

Aquests canvis també afectarien al 9d8 i al 3d8ps.

Són castells de 8, considerats Gamma Extra, però que només ha aconseguit fer, fins a l'actualitat (avui és 1-9-11) la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

PREGUNTO:
- Si tant fàcils són (puntuen MENYS QUE EL 2d9FM), per què només els ha pogut fer una sola colla????

- Per què no hi ha més colles que l'hagin pogut completar???

La veritat, jo posaria la puntuació d'aquests castells en el nº de colles i nº de vegades que s'han pogut assolir.

El 3d10fm , per exemple, s'ha fet per més colles i més vegades que el 3d8ps i el 9d8 junts!!

Apart de que caure amb el 9d8 podria provocar tal escavatxina que pot tenir greus seqüeles a la colla...


En fi, és un apartat que crec que hauria de ser dinàmic i variable periòdicament, cada 3,4 o 5 anys.


Que quedi clar que no sóc casteller de cap colla ni periodista, només admirador i simpatitzant.

Considero el nivell molt pot ser més superior que el que està oferint en aquests moments.



LINKS D'INTERÈS:
Carles Feiner (el negre de Terrassa) dóna la seva opinió sobre la premsa.
Lectura recomanada:
http://lonegredeterrassa.blogspot.com/2011/08/sant-felix-de-paper-i-de-bits.html


PREMSA AMB POC RIGOR: