El meu raconet

R.Madrid - Barça, un nou clàssic, el primer post-Tangana

2011-12-10T11:04:00.001-08:00

Avui, primer partit Barça-R.Madrid després de la tangana. Hi haurà re-venges? Intentaran acabar el que van deixar a mitges? (si és que es va quedar algo a mitges...)

Són les 20h del dissabte 10.12.11, a les 10 de la nit d'aquest dissabte dia 10 es jugarà un nou Reial Madrid vs Barça.
Un clàssic que arriba amb el R.Madrid liderant la lliga, a 6 pts del Barça.

És un partit on el R.Madrid no hi té gairebé res a perdre, mentre que el Barça hi té molt a perdre.

D'acord que una derrota del Barça avui no seria definitiva en quan a aspirar a la Lliga, però deixaria una bretxa de 9 pts amb el líder, la qual cosa fa que la Lliga es fiqui molt difícil, deixant-la a mans del R.Madrid.

Per l'altra banda, si el Barça guanya, el R.Madrid encara té un coixí de 3 pts sobre el Barça, o sigui que avui la pressió la tindrà sobretot el Barça. On s'hi afegiran les ganes del R.Madrid de revenjar-se del passat 2-6 (temporada 09-10) i del últim 5-0 al Camp Nou (temporada 10-11).
Hi haurà golejada en aquest partit de la temporada 11-12?

Cal recordar que no és el primer Barça-Madrid del que portem de temporada. A la pretemporada ja vàrem viure 2 Barça-Madrid, de Supercopa d'Espanya, on el partit de tornada al Camp Nou va acabar amb tangana (i amb agressió digital, de Mou a Tito).
Aquest partit va ser l'últim clàssic jugat, i per tant, avui és el primer clàssic post-tangana.

Recordem que l'any passat es van viure 2 clàssics de temporada, més 2 clàssics de Champions League (semifinals) i 1 partit de copa del Rei. Excepte el primer clàssic (5-0), els demés van acabar amb empat, excepte el partit d'anada de la Champions League (0-2) en un partit polèmic amb targetes vermelles (Mou encara no sap el POR QUÉ li van expulsar jugadors), i el partit de Copa del Rei, on el R.Madrid va guanyar a la pròrroga gràcies a un gol de C.Ronaldo.

Vaja, a partir del 5-0 al Camp Nou, Mourinho va fer un plantejament totalment defensiu, amb Pepe de migcampista per cobrir única i exclusivament a Messi, i on l'antifubtol, típic d'aquell Inter que va entrenar abans d'anar al R.Madrid, s'imposà i va fer que tinguéssim ganes de no veure més partits del Barça contra el R.Madrid.

Aconseguir fer perdre la il·lusió per veure el Barça i el R.Madrid és una cosa que em creia que era impossible, però Mourinho ho va aconseguir.

Finalment, en el partit de Supercopa d'Espanya, el Barça es va imposar al Camp Nou, i als minuts finals hi hagué dures entrades, sobretot la de Marcelo sobre Cesc, de targeta vermella, que va originar una greu tangana. Una tangana que només té un culpable: L'ANTIFUTBOL i l'agressivitat/agressió continuada, desentenent-se del joc i de la pilota, del Reial Madrid.
Però es veu que el missatge no va quedar clar. La culpa encara era dels jugadors del Barça.
Mourinho diu no ser responsable de l'agressió del "dit a l'ull".
Les càmeres el delaten.
Sabem que és un personatge i que fa el personatge.

Però el que és intolerable és els lemes de #moutudedonosseñalaelcamino
Que la gent a sobre, encara defensi agressions com aquestes és un sense-sentit que mai podré entendre.

El cas és que el missatge i la "moraleja" de l'últim clàssic, que és el de que la "violència no és una opció de joc", no va quedar quallat.
I avui en veurem les conseqüències.

Avui es veurà si realment el missatge es va entendre per totes les parts, i podrem per fi veure un partit de futbol, sigui quin sigui el resultat, però que es vegi futbol (on el R.Madrid té equip per imposar-se jugant net, que consti!), o si per altra banda, serà la continuació de l'últim partit, que recordem un altre cop, que va acabar amb batalla campal, i amb un R.Madrid que no va esperar-se a que es donés la copa de supercampió d'Espanya al Barça.

Avui doncs veurem si hi ha hagut rectificació del R.Madrid, o si pel contrari (i com sembla ser pel que s'ha dit als mitjans de comunicació), no es donaran per al·ludits i seguiran allò que estaven fent, que són les provocacions, el joc anti-esportiu i les agressions al terreny de joc, tot intentant despistar la perdiu cap a les sales de premsa per treure importància a qui realment té la importància: els jugadors, el seu joc i la seva qualitat. On han de demostrar qui és el millor és al camp, i no als micròfons.

Així doncs, donem pressumpció d'innocència als jugadors batussers, esperem que s'hagin rehabilitat des de l'última baralla, i desitgem que puguem veure futbol.

VI Congrés ASEBIR, Girona 2011

2011-10-10T05:07:00.000-07:00

El passat 5-6-7d'octubre es va celebrar a Girona el VI Congrés d'ASEBIR, l'Asociaciónpara el Estudio de la Biología de la Reproducción.

ASEBIR ésuna societat científica d'àmbit espanyol que agrupa als professionals de lareproducció assistida (majoritàriament embriòlegs, és a dir, biòlegsespecialitzats en la medicina reproductiva), tant per la vessant de la clínicacom per la vessant de la investigació, així com també altres professionals del camp (andròlegs, ginecòlegs, ...)

Cal afegir que dins dela investigació, s'hi inclou tant la recerca bàsica com la aplicada (la bàsica,per exemple seria la investigació amb cèl·lules mare; i l'aplicada per exemple,la recerca de noves tècniques d'aplicació al laboratori o la millora oaprofundiment de les tècniques actuals).

El VI Congrés Asebir vatractar moltíssims temes, en format de ponències, comunicacions orals icomunicacions en pòsters, a més dels estands comercials situats en el Hall delPalau de Congressos de Girona.

Es pot trobar elprograma científic complert en el link:

>>> http://www.vicongresoasebir.es/programa_cientifico.php

Dos dels principalstemes del congrés van ser la separació magnètica dels espermatozoides(Columnes d'Annexina-V, MACS) i "l'aula virtual" d'Embryoscope(presència d'aquests temes en ponències, comunicacions orals i pòsters, a més amés d'estands comercials). També cal remarcar l'especial interès de la xerradad'Antonio Urries (Quirón Zaragoza) sobre l'status present i futur delsembriòlegs, sota el títol "Embriología Clínica. Qué somos y qué queremosser"

(Continua...)

1) Separació magnètica dels espermatozoides:

Aquest tema va tenir unarellevant presència en el VI Congrés Asebir (Girona 2011), sempre amb unaprimera part introductòria on s'explicava la base biològica / fisiològica de latècnica i el seu sentit clínic, i una segona part on s'exposava el protocol derealització, juntament amb els resultats que se n'havien obtingut. En tots elscasos, les conclusions eren favorables a la implementació d'aquesta tècnica enels laboratoris de reproducció assistida.

BASES DE LA TÈCNICA:

Per entendre aquestatècnica, cal saber que les cèl·lules tenen mecanismes senyalitzadors d'apoptosimitjançant l'expressió a la cara extracel·lular de la membrana plasmàtica dedeterminades molècules. S'ha observat que en espermatozoides també succeeix aquestfenomen. Aquells espermatozoides que estan apunt d'entrar en apoptosi (o que jahi estan entrant), per la via mitocondrial de les caspases, expressen a lasuperfície de la cèl·lula el fosfolípid de la membrana"fosfatidilserina" (PS) expressant la intenció de la cèl·lula aentrar en apoptosi.

Un cop descobertaaquesta situació, l'estratègia que es planteja és la selecció discriminada delsespermatozoides que expressin aquesta molècula a l'exterior de la cèl·lula.Això s'aconsegueix amb les columnes d'annexina-V.

Es tracta d'una columnad'elució que per magnetisme reconeix i uneix, mitjançant les molèculesd'annexina, aquells espermatozoides que expressen la fosfatidilserina en laseva membrana plasmàtica. D'aquesta manera, els espermatozoides (després ques'hagi realitzat el respectiu protocol de preparació) que no sónapoptòtics ni pro-apoptòtics (els que no tenen la PS expressada al'exterior cel·lular) poden passar sense ser reconeguts ni units, i quedendipositats en el tub que recull el contingut eluit. Aquells espermatozoides queexpressen PS, queden units a les molècules d'annexina-V i queden descartats dela mostra.

D'aquesta manera, s'obtéuna mostra on s'ha eliminat els espermatozoides tendents a apoptosi (nosignifica que els que hi hagi no hi entrin. Com més temps o temperatura altaestigui la mostra, més fragmentació i apoptosi hi haurà independentment de latècnica realitzada, que només haurà servit per fer un cribatge delsespermatozoides que ja són apoptòtics, per no seleccionar-los en cas d'ICSI).

És un símil a l'IMSI(M-SOME), on se seleccionen espermatozoides segons la seva morfologia per talde no fer la ICSI amb un espermatozoide anòmal morfològicament. En aquest cas,la IMSI no detectaria els apoptòtics si només hi ha expressió molecular ino-morfològica. En canvi, amb les columnes d'anexina, es descartarienespermatozoides pro-apoptòtics per a fer la ICSI. I també existiria lapossibilitat de combinar les columnes d'anexina juntament amb l'IMSI, per poderobtenir els beneficis d'ambdues tècniques.

Caldrà però esperar afuturs resultats per veure si hi ha millora en les taxes d'èxit de la FIV ambmostres tractades per columnes vs mostres no tractadesmagnèticament, de la mateixa manera que encara s'ha de determinar laimportància de l'IMSI (de moment només encarat a les teratozoospèrmies ambfallo de fecundació, abans de recórrer a IAD).

Varen posar un puntd'atenció en el timing sobreel tractament de la mostra, ja que un temps excessiu d'espera de la mostra potocasionar que es perdi l'efecte de la tècnica, ja que faria augmentar lafragmentació i l'entrada en apoptosi.

Per altra banda, ninguva plantejar problemes de pressumpte toxicitat o interferencies amb el disenyprotocolari i experimental.

Indicació:

Es creu que pot ser una tècnicaindicada per als casos on hi ha alts índexs de fragmentació, ja queespermatozoides amb fragmentació tenen més tendència a entrar en apoptosi pelpropi fenomen de la fragmentació del seu DNA. D'aquesta manera, les mostres ambespermatozoides amb fragmentació que entren en apoptosi, serien eliminats de lamostra, quedant així a la mostra un menor nombre d'espermatozoides apoptòticsrespecte la mostra inicial.

D'aquesta manera, laindicació de la fragmentació, actualment purament diagnòstica (on més d'un 30%indicaria patologia), tindria el seu "homòleg terapèutic".Així mateix, si ara uns valors de fragmentació serveixen per entendre l'origende la infertilitat, amb les columnes magnètiques d'annexina (MACS) hi haurial'opció d'intentar remeiar l'efecte detrimental que pot tenir una mostra ambespermatozoides fragmentats respecte d'una mostra amb un menor %d'espermatozoides apoptòtics (per haver-ne seleccionat a les columnes).

De totes maneres, com hedit, encara és aviat per saber l'eficàcia de la tècnica, i caldrà esperar aveure els resultats. Però com tot, si no es comença a practicar i a estudiar,no es podran obtenir resultats.

2) Embryoscope

Recentment van sortintnotícies a la premsa d’aquest invent revolucionari, realment interessant per alcontrol i seguiment dels embrions en cultiu, però que encara falta validar enquan a rangs de temps de divisió i algoritmes de qualificació d’embrions.

Per entendre laimportància dels sistemes de monitorització d’embrions, on hi ha vàries casescomercials, una de les quals comercialitza l’embryoscope, cal tenir present elfuncionament del laboratori d’embriologia:

Es fan controls de lamorfologia dels embrions a diferents estadis del seu desenvolupament (controls al microscopi, la qual cosa implica haver de treure els embrions de l'incubador cada vegada que s'hagin d'avaluar):

>> Desprésdel dia de la fecundació (dia 0), s’avalua la morfologia a les 18h (dia 1), 46h (dia 2), 68h (dia 3), amb possible transferència a dia 2, dia 3, o a les 118h si es fa cultiu llarg fins a blastocist, a dia 5. A més, hi ha un moment d'avaluació a les 26h (early cleavage, división temprana), que també està en discussió la seva funcionalitat.

L’estat de l’embrió alllarg d’aquests punts de control determinarà el potencial i la qualitat del’embrió. No es pot analitzar un punt de control amb independència dels demés,ja que el desenvolupament de l’embrió és un procés dinàmic.

Així mateix,s’analitzen els paràmetres en cada estadi de control, de nº de cèl·lules,forma, % fragmentació, i presència de nucli o multinucleació en cadascuna deles cèl·lules que tingui. En funció d’aquests paràmetres i de l’evolució quetingui, l’embrió serà de major o menor qualitat.

La valoració de l’embrióen determinats moments fa que no es tingui una visió total del desenvolupament,sinó diferents ullades al llarg del desenvolupament embrionari.

El que plantejaembryoscope (i els demés sistemes de captació d'imatges d'embrions) és una valoració continuada, en trams de 15 minuts com a mínim,en què sense haver de treure els embrions de l’incubador es van prenent imatges, de forma totalment automatitzada, amb el que permet obtenir una "pel·lícula" de cada embrió, i així poder valorar cada embrió sabent com ha evolucionat al llarg del temps.

Per tant, es ressalten les avantatges pel que fa a obtenir una informació sobre el desenvolupament continu de cada embrió, enlloc de tenir la informació en punts concrets del desenvolupament (en que es podria agafar un embrió en un moment X i donar-li una qualificació que potser, d'haver-lo agafat uns minuts més tard, potser la valoració seria diferent).

Per altra banda, cal afegir també que no tot són flors i violes, doncs els sistemes automatitzats encara no poden valorar per ells sols la qualificació dels embrions, ja que encara falta validar i millorar els algoritmes i els criteris de valoració en aquest sistema continuat d'imatges.

A més a més, el sistema tradicional d'avaluació dels embrions no és pas dolent ni obsolet. Si bé és cert que en una observació es pot agafar l'embrió un moment 'sesgat', l'avaluació es realitza cada dia, amb el què també dóna una informació aproximada de l'embrió, que de moment està donant resultats (tots els naixements de FIV fins ara han estat així).

Per tant, caldrà esperar als resultats dels cicles amb embryoscope vs els d'observació tradicional, per veure si la visualització amb embryoscope realment milloren les taxes d'èxit de la FIV, o si pel contrari, per molt que ens donin més informació, això no es tradueixi en una millora respecte l'observació tradicional, el que significarà que la gran inversió econòmica en aquests sistemes automatitzats no estaria degudament justificat.

La conclusió és que és un sistema innovador amb bones expectatives, però que encara no està prou demostrat encara el seu rendiment, almenys fins que no es publiquin els primers resultats d'estudis randomitzats, en què s'explicitin millores significatives respecte els cicles amb valoracions 'manuals', i que per tant, realitzar la inversió econòmica apostant per a aquest sistema ha d'estar ben meditada, principalment per participar en aquesta obtenció de dades, més que no pas per aprofitar-se de les seves millores.

3) Qué somos y qué queremos ser

Antonio Urries, cap de l'unitat de reproducció assistida de Quirón Zaragoza, va plantejar una conferència-debat al voltant de l'status que tenen els embriòlegs.

Ho va plantejar des de diferents punts de vista:

1) Va passar una enquesta als treballadors del ram, preguntant-los pels estudis que tenen, responsabilitats i rolls a dins de la seva empresa. D'aquesta manera, va poder realitzar un 'perfil' des d'un punt de vista general, i també donar a conèixer altres casos en què alguns embriòlegs es troben.

2) Pel que fa a les 'situacions conflictives o delicades', que també varen ser incloses a l'enquesta, va passar vàries preguntes a la junta d'ASEBIR, de la SEF, al Col·legi de Biòlegs, i a 2 gavinets d'advocats.

La conclusió va ser que la majoria d'embriòlegs (90%) són llicenciats en biologia (o ciències biològiques) i màster en reproducció humana. També va publicar que hi havia de tot en quan al paper dins a l'empresa: a) biòleg-empresari, director en solitari de l'empresa; b) empresa a mitges entre metge-biòleg; c) empresa de metge/metges, amb biòleg contractat, ja sigui ell el cap de laboratori o de la unitat, o un empleat del laboratori.

Pel que fa a les situacions "conflictives" o delicades, són situacions que la legislació vigent és ambígua o de difícil o variades interpretacions. Això es demostra en què no hi ha consens entre els organismes consultats. Per exemple:

- si un biòleg pot ostentar el càrrec de director del centre: va ser una de les qüestions amb menor discrepància, ja que la llei és força clara (tot i que discutible, segons ASEBIR) en què el director ha de tenir una formació mèdica ja que es tracta de dirigir un centre assistencial, i la carrera de biologia no es considera una carrera mèdica.

(Tot i que amb el nou pla bolonya, biomedicina queda independenitzada de biologia)

(Tot i que dins de biologia hi ha una branca denominada biologia sanitària, i l'especialització de reproducció humana és pròpiament formació d'àmbit mèdic).

En aquesta qüestió, la polèmica és més en la pròpia llei i la seva argumentació, que no pas en la seva interpretació.

- decisions del laboratori d'embriologia i implicació dels ginecòlegs: Relació entre la decisió del laboratori i dels ginecòlegs, influència en la presa de decisions i responsabilitat de cadascú. La llei estableix que els biòlegs són facultatius en el treball dins del camp del laboratori. I queda clar que es tracta d'un equip multidisciplinar on cadascú hi té el seu paper fonamental i imprescindible pel correcte funcionament i l'èxit professional.

I d'altres aspectes que també tenen la seva importància tot i que ja faria ocupar massa espai en aquest escrit.

En definitiva, aquestes han estat unes de les principals activitats del congrés de Girona 2011

Món espatllat...

2011-09-08T23:16:00.000-07:00

El món comença a estar tant espatllat, però tant, que em preocupa que ja no hi hagi retorn.

Ja fa temps que hom pot pensar que el món gira al revés, que hi ha coses que no funcionen o no s'entenen... però ara ja s'està arribant a un punt malaltís, d'insostenibilitat en qualsevol dels temes on hi ha algo de la política per entremig.

Són vàries les "causes de malestar" que convergeixen en el moment actual, i cadascú ho ponderarà segons les seves prioritats i gustos.

Per mi, el tema protagonista (i encara irresolt) és el de la llengua.

Què està passant aquests dies?

- Setembre 2011: Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que prohibeix el català com a única llengua vehicular de l'ensenyament a la comunitat espanyola autònoma de Catalunya. Dóna de marge fins al novembre del 2011 (2 mesos) per a la modificació cap a una escolarització amb la llengua castellana com a llengua vehicular.

* Recurs presentat per la Generalitat per intentar paralitzar la castellanització de l'escola, encara pendent de resolució.

El que pot semblar una cosa tan 'normal' com l'escolarització en català a Catalunya (donat que la llengua catalana -o català- és la llengua pròpia de Catalunya, i comú al llarg dels Països Catalans), és en realitat una cosa il·legal, segons l'actual legislació (Constitució).

Cal entendre que durant 30 anys, el sistema educatiu català ha funcionat fora de la constitució. Si bé es veu que es remunta a una llei del 1983, similar al model que Fraga impulsà a Galícia, la Constitució Espanyola (1978) nega qualsevol obligació de conèixer ni entendre la llengua catalana. Només fixa com a obligatori el coneixement (entendre) la llengua castellana.

(1) Per tant, aquí hi ha la primera gran discriminació contra el català: Doncs la llengua castellana està legalment afavorida per la Constitució, mentre que el català no té cap mena de defensa jurídica en la carta magna.

I per tant, queda clar que des de fa més de 300 anys, o almenys, més de 30, que Espanya (amb la Constitució com a referent), vol uniformitat entre espanyols, i no accepta els catalans com a tals, sinó que els vol tant castellanitzats com qualsevol comunitat autònoma. Això implica esborrar la llengua catalana, o si més no, que no intervingui en la vida quotidiana a nivell d'usuari.

- El TSJC va actuar arran de la denúncia de 3 famílies (2 de les quals implicades amb C's), que van denunciar el sistema educatiu per privar-los de poder ser educats en castellà com a llengua vehicular.

L'argumentació: Catalunya és Espanya, i la llengua d'Espanya és l'espanyol o castellà, mai el català. Ningú té l'obligació ni tant sols d'entendre el català (ni tant sols a Catalunya), quan sí del castellà.

--> ATENCIÓ: El cas és que l'argumentació és legalment certa. La llei els dóna la raó.

Lo fotut del cas és que els castellanoparlants a Catalunya es creuen (i tenen legalment) el dret de ser educats en castellà. Això xoca frontalment amb l'educació catalana, la qual dóna coneixements de les llengües catalana, castellana i anglesa, sense que ningú surti sense saber les 3 llengües, o com a mínim les cooficials a Catalunya. Amb l'excusa o pretext de voler "igualtat", pretenen desplaçar la llengua catalana per posar-hi la castellana, amb un bilingüisme, que d'imposar-se, acabaria matant la llengua catalana, doncs en igualtat de condicions, és 'absurd' i econòmicament massa car mantenir i utilitzar una llengua de 10 milions de parlants en contra d'una de les grans del món.

-Juliol 2010: El Tribunal Constitucional, després de 4 anys d'haver estat referendat i aprovat pel poble de Catalunya, va retallar (2ª retallada) l'Estatut en els seus apartats principalment de llengua i economia. Eren inconstitucionals. Un Estatut referendat era inconstitucional com a tal. (Recordar que el Referendum es va fer un cop realitzada la 1ª retallada). Per tant, seguint la lògica, el poble català és inconstitucional (si més no, els que van votar SÍ), ja que van votar a favor d'una cosa inconstitucional. Això crec que els converteix amb inconstitucionals, si més no, les idees que defensen.

Això fa pensar també en que si el poble vol una cosa que la Constitució no permet, i si en principi la Constitució és una cosa democràtica (per tant, que podria variar en funció de la voluntat popular), potser seria hora de canviar la Constitució per tal de que s'adapti als nous temps, per permetre que el poble Català sigui consititucional, i no tingui una ideologia inconstitucional.

La inconstitucionalitat dels catalans que varen votar SÍ desencadenà una gran manifestació (1,5 milions de persones) a favor de "Som una nació. Nosaltres decidim". Apostant per un canvi constitucional (poc probable i poc fàcil), o en el seu efecte, la independència (redacció d'una nova constitució que faci que el poble català sigui constitucional).

Així doncs, és lògic que qualsevol sentència basada en la Constitució, en una lluita entre Català VS Castellà, l'acabi guanyant el castellà, doncs el català té les de perdre. La llei està a favor del castellà sempre. El Català, si no canvia la llei, sempre serà de més a més, d'anar per casa o com a favor, però mai serà vehicular i exclusiva. Mai es podrà viure només i exclusivament en català. Si no canvia la llei, repeteixo.

Què pot passar??

L'escolarització en català permet aprendre català, castellà i anglès.

L'escolarització en castellà permet aprendre castellà i anglès, però no català.

Pregunto a #les3famílies i a tots els espanyolistes castellanoparlants, que volen l'educació en castellà: A on aprendran els vostres fills i filles la llengua catalana???

Si escolliu la llengua vehicular castellana, és perquè el vostre ambient ja és castellà (legítim). Llavors, si tenim en compte que el 90% del cinema és en castellà (la llei fixa el 50%), la majoria de canals de TV són en castellà (i els anuncis, inclús molts de TV3, són en castellà), em podeu dir on aprendran català els vostres fills??

Us responc jo: ENLLOC.

(i a sobre, sense poder dir-los-hi res perquè estan en el seu dret legal de no tenir ni p^^^ idea del català, doncs no és obligatori ni tant sols entendre'l, si no canvia la llei)

A més, i els que aposten pel bilingüisme saben perfectament que realment el que volen és un monolingüisme castellà, emmascarant-ho amb un bilingüisme per acabar desplaçant, pel seu propi pes, el català cap a la marginació.

Demanen "igualtat". Igualtat???? Si ja no n'hi ha!

Ni per llei, ni a la vida! (com he dit, ni cinema, ni TV, ni gent)

Si som sincers (Convivència cívica no en són un bon exemple), a Catalunya no es posa cap problema per parlar en castellà. Cadascú pot parlar en la llengua que vulgui. Lo principal és entendre's poder-se fer entendre. Les llengües són per comunicar-se. I lo ideal és que cadascú ho faci en la seva llengua, però respectant el lloc geogràfic (Catalunya, per tant, respecte pels catalans autòctons, catalanoparlants).

El problema real no el tenen ni el tindran els castellanoparlants.

(si només volen viure en castellà, que vagin a Espanya castellana, i no a la regió espanyola de Catalunya, a on hi ha més d'una llengua. A Espanya castellana, amb només el castellà, no tindran problemes de bilingüisme i podran educar-se en castellà. Voler modificar Catalunya demostra una falta de respecte pels autòctons i un imperialisme propi dels dictadors i malfectors més severs que ha tingut Espanya, Felip V, Primo de R., Franco, ...)

El problema real el tindran els catalanoparlants. Per poder parlar en català, fa falta algun interlocutor que entengui el català. Si ja no s'aprèn a l'escola, i no s'aprèn enlloc (la gent castellanoparlant), no hi haurà enteniment (a més, ningú està obligat ni tant sols a entendre'l). No hi haurà comunicació possible. I tot per un canvi a l'educació per permetre el luxe d'educar-se en castellà a Catalunya. Això farà que a Catalunya, els catalanoparlants hagin de fer una recerca d'interlocutors catalanoparlants per poder parlar en català. O deixar de parlar en català i parlar en castellà per poder-se fer entendre i per poder-se comunicar.

El que significa la mort de la llengua catalana.

El que és la conclusió i l'argumentació de l'amenaça que significa canviar el model educatiu.

Si no s'accepta el recurs:

Només ens queden 4 sortides:

1) No acatar la sentència, i ser delinqüents, amb els riscos jurídics i penals que pugui comportar (multes, sancions, inhabilitacions).

2) Canviar la llei, per encaixar dins d'Espanya i poder tenir la llengua catalana RESPECTADA, i poder viure amb normalitat plenament en català. (LLEI = CONSTITUCIÓ = 99% impossible, a no ser que sigui una reforma econòmica exprés o de llei sàlica, això ja es veurà)

3) Fer-nos la nostra pròpia llei (Constitució) = Independència. Amb una majoria social d'acord amb la Independència es podria aconseguir. Espanya amenaça amb l'exèrcit. Caldria veure què passaria si la democràcia decideix escindir-se. Atacarà Espanya? Si ataca, la ONU i la comunitat internacional es posicionaran en contra de l'abús d'armes (per tant, contra Espanya), de la mateixa manera que ho han fet amb Gaddafi??)

(Els separatistes serien els rebels)

4) Acatar la sentència, fer les classes en castellà, i permetre que el temps faci la seva feina, que les generacions deixin d'aprendre català, que davant d'una "igualtat" entre català i castellà, no surti a compte la llengua catalana, s'arraconi i es parli a la intimitat, i parlar castellà sigui de guais i d'importants.

També cal dir que el seguiment i control serà difícil... ficaran nens xivatos??

O ficaran guàrdies civils a les classes??

Ja trobo greu que professors castellanoparlants facin classes en castellà (a Sabadell per exemple, gimnàstica, música o matemàtiques), però s'entendria ja que són espanyols, estan a Espanya i els hi surt de manera natural parlar en castellà.

Però voler que professors catalans hagin de canviar de llengua per fer classe a nens que ja entenen o poden entendre el català... és rocambolesc! I antinatural!

Si és per assegurar-se que els nens saben castellà, per això no serà, perquè amb l'actual model això ja es garanteix, i si Catalunya fos independent, això també es garantiria per la pròpia formació personal dels alumnes!!!!

Si s'accepta el recurs:

Serà com prendre's un ibuprofè: passarà la tempesta, el maldecap, però el problema de fons (la llei i els espanyolistes quisquillosos) seguiran existint, i seguiran tenint raó des de la legalitat, i podran queixar-se i ploriquejar amb raó, i podran multar i denunciar les vegades que vulguin fins que es cansin o fins que no s'acceptin els recursos que presenti la Generalitat.

Amb una mica de sort, un govern del PP servirà per fabricar més independentistes.

I si no és majoria absoluta i pacta amb CiU,potser pacten una treva contra el català, i es pot guanyar prou temps com per seguir l'educació en català i anar reclutant nous independentistes made in PP.

ANÀLISI DE LA SITUACIÓ:

La política decideix (amb el poder que té el poble per incidir-hi) aspectes que impliquen a la pròpia ciutadania. Això pot consistir en l'economia, en la gestió, en les infraestructures. Però també en l'apartat lingüístic i nacionalista.

En països amb una sola llengua, no hi ha problema ni polèmica en quin tractament, prestigi, privilegi, ús i prioritat ha de tenir aquella llengua.

Ara bé, en països en què existeix més d'una llengua, neix la confrontació quan el col·lectiu d'una de les llengües és o se sent discriminat i troba injust una situació o una mesura, o simplement que no s'ajusta a la realitat.

A més a més, això s'agreuja quan hi ha incompatibilitat de conceptes entre "compatriotes" d'una hipotètica mateixa nació (XOC DE CONCEPTES, XOC DE PUNT DE VISTA), doncs en un mateix país (Espanya) conviuen persones que:

Pensen que només hi ha una nació (i les llengües són trets regionals, de 2n nivell, sense importància, amb una llengua comuna, el castellà / espanyol). Sovint són persones que associen el concepte Estat-Nació. Intenten igualar les diferències entre compatriotes, sempre amb un denominador comú (la llengua castellana). Afortunadament per a ells, la llei (feta per ells) defensa jurídicament només la llengua castellana, establint-la com a prioritària i d'obligatorietat el seu coneixement per a tots els compatriotes. I deixa en un nivell secundari, sense cap obligació de coneixement, a les llengües regionals (llengües espanyoles, si som conseqüents). Es consideren que no són nacionalistes, però en realitat són nacionalistes espanyols, o espanyolistes. Creuen que és un moviment normal, i que qui és anormal és qui pensa diferent. Sovint manifesten poca empatia i poca sensibilitat a lo diferent (sovint expressat en forma de racisme i xenofòbia, on entre altres 'dianes' hi trobaríem també la catalanofobia).

Persones que creuen que cada comunitat lingüística conforma una nació, al combinar territori, llengua, història, cultura i voluntat d'existir com a tal. Sovint creuen que una nació pot conviure dins d'un estat plurinacional (federalisme, nacions sense estat), tot i que quan l'Estat està governat per persones del primer tipus (mono-nacionals), s'esfuma la possibilitat d'una convivència en igualtat si la llei no preveu igualtat de deures en relació a les llengües. És llavors quan neix l'independentisme, amb la intenció de fer respectar la nació desafavorida, sense persecució a les persones de diferent nacionalitat (ja siguin espanyols o estrangers), i sense ànims de ser millor o pitjor que ningú, sinó simplement per tal de trobar una solució al problema de la convivència perjudicial per a la nació sense estat, ja que si a Espanya no es respecta la llengua catalana (o la que sigui), i si no funciona un canvi de legislació que permeti la convivència amb respecte (federalisme/plurinacionalisme), l'única manera possible per a sobreviure sense perdre la identitat és regir-se per pròpies lleis (independència), la qual es podria assolir si una majoria de persones democràticament així ho volen. (La Constitució Espanyola preveu l'ús de la força de les armes per part de l'exèrcit en cas de qualsevol intent de secessió)

També hi ha a Espanya els que van de "passotes" i que manifesten despreci i intenten ridiculitzar el moviment catalanista. Sovint estan fent el joc als espanyolistes, ja que diuen que hi ha altres coses més prioritàries abans que la llengua. Per a ells, el meu missatge:

--> Cadascú posa les prioritats allà on li dóna la gana. Vosaltres les poseu a l'economia (que no controleu ni controlareu mai), i els catalanistes la posen en el tema de la llengua o allà a on vulguin. És igual de LEGÍTIM. Enfotreu-se'n només fa que demostrar el vostre sentit de democràcia i de respecte. I denota una falta d'empatia cap a gent preocupada pel futur i per la seva nació. És molt fàcil enriure-se'n quan la teva nació no està amenaçada. Sort teniu de no ser catalans, o si més no, catalanoparlants. Nosaltres, a diferència, respectem la disparitat d'opinions i de preferències polítiques, sense faltar al respecte. Sou del gènero maleducat.

--> Finalment, dins dels mono-nacionals espanyolistes trobem els C's i companyia, que són els més radicals, i van de víctimes, quan no ho són. Quan pretenen acabar amb el català amb el pretext de tenir el dret de ser castellans.

No puc evitar indignar-mequan veig sentències en contra de la llengua catalana.

Però inclús m'indigna encaramés veure partidaris de la llengua castellana amb el rol d'ofesos idiscriminats (o passotes, ridiculitzant el moviment catalanista), intentant fercanviar el funcionament d'un col·lectiu, el model educatiu del qual no és pasdiscriminatori cap a la llengua castellana, sinó que els nens/es surten del'escola sabent català, castellà i anglès.

S'aconseguiria la pau (hipotèticament) si s'aconseguís un equilibri i un respecte entre ambdues llengües (evidentment entre les dues comunitats lingüístiques, ja que és la gent qui parla la llengua, i no pas elles per sí soles), amb base legal i amb respecte per totes les parts.

Si s'entengués que Catalunya té una llengua pròpia, que no és el castellà, malgrat estigui políticament dins d'Espanya, no hi hauria independentisme, ja que hi hauria pau i tranquilitat.

Si això no s'entén, molts catalans (no se sap quants, es calcula que almenys un 30% segons les consultes privades de caire d'enquesta), que no volen renunciar a ser com són, apostaran per la independència (NO PER GUST), sinó com a última alternativa per a poder-se fer respectar i per a poder ser respectats. Ni millor ni pitjors. Simplement diferents. Tant diferents com ho són un espanyol i un francès, doncs un espanyol i un català. Respectar la diferència, ja que Espanya demostra que a Espanya no és possible. És trist, però no queda més remei si Espanya no accepta la catalanitat dels catalans.

Com dic, actualment aquest respecte no existeix, la llengua castellana és l'única llengua legalment defensada i mundialment extesa, mentre que la llengua catalana està desamparada, i l'única plataforma on estava assegurada (l'educació), actualment trontolla. Al País Valencià i a les Illes Balears, així com a la Catalunya Nord, ja fa temps que s'està diluint i va perdent força degut a la intransigència dels governants, però a Catalunya encara hi ha suficient força de la societat civil com per no deixar-la morir.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA:

Documentals que expliquen el conflicte pels "cassurrus"

SPAINS SECRET CONFLICT subtCAT http://vimeo.com/25245089

Adéu, Espanya? http://www.tv3.cat/videos/2935290

Versió subtitulada en anglès del documental "Adéu, Espanya?".
http://www.tv3.cat/adeuespanya
http://www.tv3.cat/videos/3151630/Adeu-Espanya

Altres links (CLICK PER AMPLIAR)

http://www.324.cat/noticia/1366449/politica/El-govern-espanyol-surt-en-defensa-del-model-dimmersio-linguistica

Xarxes socials: http://www.3cat24.cat/noticia/1362826/ciencia/Les-xarxes-socials-criden-#jonoacato-i-es-mobilitzen-contra-la-decisio-del-TSJC

Extret del blog del negre de Terrassa, possibles accions a dur a terme per reivindicar-se i viure plenament en català:

En una primera fase de baixa intensitat, es tracta de:

-negar-nos a parlar en castellà, a Catalunya, sota qualsevol circumstància

-exigir sense miraments ni educació ser atesos en català a tot arreu

-identificar totes aquelles persones i institucions que lluiten contra la supremacia de la llengua catalana, i fer-ne llistes públiques actualitzades periòdicament per a fer-ne públic escarniment

-negar la salutació i la paraula a tots aquells personatges públics que inciten al reforçament de l’espanyolització de Catalunya, a fi i efecte d’aïllar-los i marginar-los socialment

-desobeir sistemàticament totes les sentències i lleis que atempten contra la llibertat de Catalunya, i especialment contra la nostra llengua

-treballar activament per aconseguir la secessió de la presó espanyola, amb tots els mitjans legals i associatius disponibles

-condicionar els anomenats nous moviments socials a incorporar la defensa de la llengua i el país, i el seu alliberament nacional, com a prioritat absoluta, entrant en confrontació activa amb ells si s’hi neguen

En una segona fase, d’intensitat moderada, caldria començar a aconseguir efectes pràctics per la via de la coerció:

-boicotejar les empreses i els productes que no practiquin la normalització lingüística activa

-exigir el coneixement de la llengua catalana per accedir a qualsevol lloc de treball públic o privat

-acomiadar tots aquells treballadors de les empreses públiques i privades que es resisteixin activament a emprar la llengua catalana en l’atenció al públic

-negar qualsevol element de solidaritat social i comunitària a tots aquells elements recalcitrants que es neguen a aprendre el català i emprar-lo a la vida pública

-practicar totes les tècniques possibles d’insubmissió fiscal contra Espanya

-convocar periòdicament manifestacions i escridassades davant dels domicilis de les persones que defensen l’espanyolització de Catalunya, a fi i efecte de crear un clima desagradable que faciliti la seva emigració

Sí, ja sé que sona bèstia. Però més bèstia és el terrorisme amb toga. Com vaig escriure ahir de forma més pamfletària: Ni cohesió social ni polles en vinagre. A Catalunya en català, per collons, i punt. S'ha acabat la tonteria. I els xarnegos que no vulguin passar pel tubo, que se'n vagin a Espanya o a la merda. N'estic fart de correccions polítiques. Ah, i el TSJC, podem cremar-lo... Tenim pressa. Independència ara. Jo no acato.

La persecució de la llengua catalana (I)

2011-09-02T16:59:00.000-07:00

Notícia 3/9/2011:

El govern recorrerà l'ultimàtum del TSJC perquè el castellà sigui vehicular

Així m'agrada: En EspaÑa, en EspaÑol. Què s'han cregut els catalans de voler l'escola en català?? Tot plegat per una llei no-escrita arran del pacte constitucional del '78...

>> En els temps recents estem acostumats a veure escenes de C's o del PP en què demanen la "llibertat d'elecció" dels pares a l'escolarització dels seus fills a Catalunya.

Això seria anecdòtic si no fos perquè des del punt de vista legal, tenen raó.

Lo fotut del cas és que legalment tenen raó. Catalunya (ni els PPCC) no són cap nació, (legalment) sinó una regió d'Espanya, la qual té una llengua comuna (el castellà), i llengües regionals que mai poden superar al castellà.

Això diu la llei.

Això m'indigna.

Això hem de canviar si volem a estar a Espanya.

O canviem això, o ens muntem el nostre propi país.

O ens resignem a ser espanyols castellanitzats, eliminant el català de les nostres vides.

Els espanyols ens volen a Espanya, però com ells.

No els agrada que siguem diferents.

Ens volen, però canviats.

I s'aprofiten que legalment som espanyols per a aconseguir-ho.

Ara comprovarem el greu error de fer les coses sense q estiguin escrites.

La nostra llengua no és legalment defensable. #somescola #jonoacato

La Constitució no ens defensa ni ens respecta.

Gràcies a pactar el model educatiu autonòmic de paraula, sense que quedés constància escrita enlloc, després de 30 anys, aquells que se n'han oblidat o els interessa oblidar-se'n per anar a la bibliografia (llei escrita), ara mateix poden perseguir el sistema que tenim muntat, i amb la llei a la mà tenen raó. Estem tornant a l'any 1978.

Estem ficant-nos al nivell basal de la Constitución Española. I veiem que lo que diu a la Constitución, o és mentida, o nosaltres som mentida. Però alguna cosa no funciona. I no és un capritxo polític o una estupidesa de quatre gats. És la llengua i la nació. És la nostra vida, que pot ser que siguem legals i reals, o subordinats, manipulats i prohibits.

I NO vol que els catalans ens escolaritzem en català. Seguim a Espanya? (així?)

Només demanem RESPECTE.

No volem viure en CASTELLÀ.

No hi ha més sortida: O es canvia la constitució, o ens fem la nostra.

La independència és el camí que menys m'agrada, però cada dia que passa, s'estanquen la resta de camins si el que volem és viure en pau, ser respectats i normalitzar la nostra llengua (encara infravalorada al cine i a tants altres llocs). Com diuen alguns, malauradament he de ser independentista perquè no em queda altre remei. I no per voler ser més que els altres, o per voler ser diferent. Sinó per demanar tant sols respecte pel que crec que ens ho mereixem. De la mateixa manera que els espanyols es mereixen parlar i viure plenament en castellà a Espanya (o a aquelles parts d'Espanya a on vulguin viure plenament en castellà)

>> El Bilingüisme de C's i del PP és clarament una aposta per al desplaçament de la llengua catalana per la castellana. Quan la llengua castellana disfruti dels mateixos usos vehiculars que el català, ja no hi haurà volta enrere, ja que la llengua catalana estarà legalment i públicament molt per sota del castellà.

El bilingüisme com a tal només pot fer que eliminar el català. És un desplaçament progressiu de la llengua catalana, per tal que els habitants de Catalunya vegin que parlar en castellà és molt més rentable que parlar en català. A més, aconsegueix que molta gent castellanoparlant ja no tingui ni tant sols l'únic contacte que tenien amb la llengua catalana, que era a l'escola, sobretot quan l'ambient del xiquet és 100% castellanoparlant.

Els partidaris de C's i PP argumenten voler llibertat d'elecció de la llengua per a l'ensenyament dels seus fills. Obliden i no respecten que estan a un territori de l'Estat espanyol que gaudeix de llengua pròpia. S'aprofiten de la manca de defensa jurídica de la llengua catalana. I volen desplaçar totalment la llengua catalana per poder viure plenament en castellà a la regió catalana d'Espanya.

La meva pregunta és: Els nens que s'eduquin en línia en castellà, on aprendran el català? Perquè si són famílies castellanoparlants les que vulguin la línia en castellà, a casa seva parlaran en castellà, posaran la TV en castellà, etc. etc. etc.

Per tant, l'influx de llengua catalana no el tindran. I si no tenen contacte amb el català ni a l'escola. No n'aprendran. Si no n'aprenen, què fem els catalanoparlants???? No podem viure plenament en català!! Ja no demanem que ens parlin en català. Només demanem respecte, i que ens entenguin, almenys que ens entenguin en català!!!!!!

I com que legalment no és ni obligatori NI TANT SOLS ENTENDRE la llengua catalana, tindran tot el recolzament jurídic i polític per dir "Háblame en cristiano", doncs no tenen ni la voluntat ni l'obligació ni de saber el català.

Si aquesta és la societat que volem, on estigui dividida pels que sàpiguen català (cada cop més residuals) i pels que només vulguin viure en castellà, endavant, en 2 mesos feu que l'escola sigui en castellà o en diferents línies. D'aquesta manera, la societat sí que estarà dividida, i amb una mica de sort, els catalans acabarem perdent després de 300 anys de mals auguris.

Cal remarcar que:

1) Els nens i nenes que han sortit del model d'educació actual, saben tant bé català com castellà. Per tant, l'educació vehicular en català NO IMPLICA desconèixer la llengua castellana. (jo no entenia el castellà fins als 4-5 anys, degut al meu context familiar catalanufu, i n'he après a base de vídeos d planeta de agostini #perdopersertantmalespaÑol).

2) Davant d'una pressumpta igualtat entre català i castellà (que no hi serà perquè el castellà sempre està més representat que el català en tots els àmbits menys en l'escola), qui triarà parlar una llengua de tant sols 10 milions de persones, quan parlant amb l'altra llengua t'entens inclús a l'estranger??? És lògic que parlar català és una càrrega, una lacra!

En definitiva, que els polítics s'han de plantar, o els catalans haurem de fer alguna cosa. Som del gènero massa cagat com per plantar-nos, muntar un referèndum i independitzar-nos. L'amenaça (escrita a la Constitución) de treure els tancs al carrer asseguren que no ens insurreccionem.

Què passaria però si un dia ens declaréssim independents?? Espanya treuria els tancs al carrer?? Provocaria alguna desgràcia???

Si hi hagués alguna desgràcia, la comunitat internacional i la ONU actuarien en contra d'Espanya (com s'ha actuat en contra de Gaddafi)?? (compartirien l'argument d'utilitzar les armes en contra de civils...) (si lo de Líbia és cert)

Per acabar, un vídeo:

Josep Lluís Carod Rovira ho deia ben clar a Albert Rivera (C's), que es feia la víctima com a castellanoparlant discriminat.

http://www.youtube.com/watch?v=8xbrbM7W1bw&feature=youtu.be

Tant fàcil que seria ser castellanoparlant d'un poblet remot d'Espanya i no haver de patir perquè et tallin la llengua!

"Periodisme" casteller (o paraperiodisme)

2011-09-01T02:42:00.000-07:00

Si fem un cop d'ull a la premsa (tant escrita com digital) després de la diada de St.Fèlix, podem apreciar el nivell de qualitat que hi ha dins del món dels periodistes. Malauradament, són poques les cròniques que compleixen amb els requisits o estàndards de qualitat que hom desitjaria trobar.

Crec que no és tant difícil fer les coses bé. Bàsicament es demana:
1- Escriure els castells pel seu nom (si porten folre, manilles, o si són 'nets' és a dir, sense pinya, ...) (ja no incloc les variants dialectals geogràfiques com "agulla" i "torre" enlloc de "pilar al mig" i "2" respectivament, ja que es consideren acceptades, tot i que no vindria malament que de tant en tant els periodistes, sobretot dels mitjans generals, les anessin combinant, ja que sinó curiosament es va arraconant la nomenclatura pròpia i original dels castells, la que diem al Camp de Tarragona, i que tant poc habitual (com el 9d8, ves per on) és en els mitjans de comunicació).

Sobretot perquè el que queda escrit és el que pot servir d'aquí 100 anys saber com estàvem al 2011, de la mateixa manera que els escrits del 1800 ajuden a descobrir l'origen vallenc dels castells.

És molt trist veure cròniques d'ElPunt-Avui o de TV3 (3cat24) on escriguin "4 i 3 de 9", "2 de 8", etc. referint-se als castells "3 i 4 de 9 amb folre", "2 de 8 amb folre". Deu ser la inèrcia del Twitter que els fa economitzar paraules. Crec que no costa res escriure adequadament, per respecte al lèxic, ortografia i gramàtica de la llengua catalana. No crec que es morin per fer aquest esforç.

De la mateixa manera que en gairebé cap mitjà de comunicació (cap dels principals, ni Qd9, ni 3cat24, etc. etc.) enlloc consta que el 9d8 sigui gamma extra. Si més no, tots afirmen que és un castell "poc habitual" . Aquesta qualificació és graciosa... prefereixen dir poc habitual a dir-li gamma extra... Algú s'ha parat a pensar mai perquè és tant "poc habitual" ?? ---> Més avall a l'apartat de PUNTUACIÓ, la meva opinió.

2- Evitar caure en favoritismes, sobretot o almenys en els mitjans que són de "tots" (entenc que als mitjans locals hi pot haver un biaix d'escombrar cap a casa). S'ha de saber ponderar l'èxit i l'esforç dels castells aconseguits, no només d'una colla, sinó de les que s'ho mereixin. I s'ha de ser equitatiu amb la realitat del món casteller.
Un exemple:
2.1-La diada de St. Fèlix no és la més important de la temporada castellera. Ho serà pels Castellers de Vilafranca perquè és la seva festa major, però per la resta de colles és un dia laboral (5/7 vegades), i cada colla té el seu calendari, i posa l'èmfasi o la importància segons li convingui a la colla, i no segons diguin els mitjans de comunicació. Exemple:
2.1.a) -La Colla Vella dels Xiquets de Valls va preferir apostar fort per Completes enlloc de St.Joan. I la diada de Vila-rodona ha vist castells tant importants com el 3d8psD o el 2d8D (pels que no entenen de castells o encara no n'han après prou, 2 de 8 sense folre).

2.2- En mitjans com TV3, si posen imatges, poden fer més fotos a altres colles, no només a la 'principal de la Bisbal' (com l'Orquestra). I si se'ls acaba la memòria de la SD o el carret, segur que hi ha gent que n'ha fet i els hi pot cedir. De la mateixa manera, si fan vídeo, poden també no despreciar a les demés colles en espai de temps (sembla la distribució dels minuts de les campanyes electorals que tant critiquen els periodistes de TV3). A més, TV3 i 3cat24 tenen l'agreujant d'EQUIVOCAR-SE en els peus de les imatges, etiquetant a una colla que no és (o una foto que no és),i posant o atribuint coses que no són certes, i que podrien "crear jurisprudència" si ningú rectifica ni ho fa rectificar, com és de dir que els Castellers de Vilafranca són Amfitrions. NO SÓN amfitrions. Són, en tot cas, la colla local (una de les 3 existents a Vilafranca). Els amfitrions són en tot cas els administradors.

2.3- Tant sols demano o m'agradaria que hi hagés COHERÈNCIA a l'hora de fer el seguiment al món casteller. El mateix seguiment que han tingut els Castellers de Vilafranca, se'l mereixia la Colla Vella dels Xiquets de Valls en l'excepcional temporada del 2000-2001 (la millor de la historia si comptem St.Fèlix, Concurs, Sta. Úrsula, i tantes places que el 2001 van veure el 3d8ps, Firagost, la Bisbal, Gràcia, l'Arboç, Vilafranca, ...). Entenc que enrere ja no s'hi pot tornar. Si més no, el que sí que es pot fer és mirar cap al futur, i a les principals diades de cada colla, fer el seguiment que es mereixen: per les colles vallenques, Sta. Úrsula; pels Minyons de Terrassa, la seva diada; per les colles tarragonines, Sta. Tecla, i tants etcèteres com colles hi ha.

Seria injust que els Castellers de Vilafranca gaudissin de més temps televisiu quan altres colles plantegen fer castells prou difícils com el 3d10fm (Minyons) o el 5d9f (Jove Tarragona). A part de que crec que el marketing televisiu que li fan als Castellers de Vilafranca els serveix com a retroalimentació perquè, això juntament combinat amb una bona gestió (no del català de l'any, sinó que ja venia la inèrcia des de Melilla), siguin ara mateix els que fan millors castells (però encara no els millors de tots els temps, doncs actualment no hi ha cap colla que hagi pogut coronar tots els castells que es poden fer*).

*De fet, va ser la Colla Vella dels Xiquets de Valls que, abans que Castellers de Vilafranca carreguessin el 2d9f, descarreguessin el 3d9fp (i els 7's i 5 amb el pilar) i el 2d8; eren la única colla que havia almenys carregat tots els castells possibles carregats fins el moment (tenint com a únics el 3d8ps i el 9d8).

3- Quarts de 9 i TV3: "Avilafranquinats" o poc professionals?
Ho fan sense voler? O està fet intencionadament, per convertir els castells en un show, a mans dels Castellers de Vilafranca, amb qui poden compartir interessos com pot ser la competitització del fet casteller (per sistema de punts, victòries en diades, campionats en temporades, etc.)

Quarts de 9 mereixen el següent apartat per a ells solets.

El passat febrer de 2011 Valls va acollir, durant les festes Decennals, el primer Simposi de Castells. Allí el Sr. Capdevila, director del programa Qd9, va tenir l'oportunitat de lluir-se i ensenyar la filosofia amb què treballa a TV3.

Bàsicament, va deixar anar dues perles (més de dues, però aquí van les més rellevants):

3.1) Va dir que un dels problemes del periodisme és que pot ser que s'encarregui de fer la crònica castellera algun periodista no especialitzat en la matèria.
-> Evidentment, surten xurros com els que comento (al final de tot hi ha links)

-> En cas que sigui veritat, demanaria que tant si són especialitzats en castells com si no, obrin els ulls i n'aprenguin abans que això ja no tingui retorn i hàgim caigut en la decadència del periodisme casteller.

3.2) Per altra banda, el Sr. Capdevila va deixar anar una de les frases del dia, i potser de l'any / segle / dècada, que crec que el fa mereixedor del premi de català de l'any, per mèrits propis, més que no pas pel Sr. Miret.

En relació a la puntuació dels castells (ja sabem que no és TV3 qui fixa la puntuació, sinó que ve del Concurs, però és TV3 qui arrossega i comparteix i fa seva la puntuació, fent-la extensiva durant tota la temporada com si es tractés d'una lliga de futbol), per tal de justificar el sistema de punts (no només al concurs, sinó durant la temporada!), digué:

"Bé que funciona el sistema de punts, O és que vosaltres no sumeu els punts a la plaça després de cada castell?"

Sembla un acudit però va dir tal estupidesa, immediatament contestada de forme unànime (evidentment per un "esclar que no")
(si algú ho fa que m'ho digui, m'agradaria veure tal espectacle).
I va haver de canviar de tema perquè la gent se'l cruspia.

Mai a la vida he sumat cap punt a cap plaça. Ni ho he vist fer-ho a ningú.
Els afeccionats ja hi entenem de castells, ja sabem què és més difícil i què és més fàcil, i a vegades és difícil dir si un 3d8ps és més complicat que un 5d9f...

PUNTUACIÓ

El tema de la puntuació és un tema que crec que mereix una profunda reflexió.
En primer lloc, deixar clar que l'únic lloc on es competeix és al Concurs de Tarragona cada 2 anys.
En segon lloc, trobo injust el sistema actual de puntuació, el qual no aposta per un dinamisme i per poder veure castells, sinó que va enfocat a fer uns determinats castells durant l'any perquè, les colles que vagin al Concurs, puguin fer-los allí amb la intenció de guanyar punts. Per tant, això fa que hi hagi castells que puntuin poc i quedin arraconats malgrat ser de complicadíssima execució.

Si bé queda clar que el 3d8ps i el 9d8 són castells de gamma extra, són els castells de gamma extra més marginats que hi ha.

Si us sóc sincer, jo apostaria per un sistema de puntuació que anés vasculant en funció dels castells fets o vistos, ja que parteixo de la base que un castell que es veu molt sovint és un castell més fàcil de fer que no pas un castell que no es veu gairebé mai.

Per exemple:
- Un 3d8 és més fàcil que un 3d9f, (per la lògica del nº de pisos), i perquè es veu en més ocasions que un 3d9f.

Això podria fer canviar una mica la situació, doncs en els últims anys s'està veient que el 4d9f es fa menys vegades i amb més dificultat que el 3d9f (potser també motivat a que és més 'fàcil' lligar el 3d10fm que el 4d10fm)

Aquests canvis també afectarien al 9d8 i al 3d8ps.

Són castells de 8, considerats Gamma Extra, però que només ha aconseguit fer, fins a l'actualitat (avui és 1-9-11) la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

PREGUNTO:
- Si tant fàcils són (puntuen MENYS QUE EL 2d9FM), per què només els ha pogut fer una sola colla????

- Per què no hi ha més colles que l'hagin pogut completar???

La veritat, jo posaria la puntuació d'aquests castells en el nº de colles i nº de vegades que s'han pogut assolir.

El 3d10fm , per exemple, s'ha fet per més colles i més vegades que el 3d8ps i el 9d8 junts!!

Apart de que caure amb el 9d8 podria provocar tal escavatxina que pot tenir greus seqüeles a la colla...

En fi, és un apartat que crec que hauria de ser dinàmic i variable periòdicament, cada 3,4 o 5 anys.

Que quedi clar que no sóc casteller de cap colla ni periodista, només admirador i simpatitzant.

Considero el nivell molt pot ser més superior que el que està oferint en aquests moments.

LINKS D'INTERÈS:
Carles Feiner (el negre de Terrassa) dóna la seva opinió sobre la premsa.
Lectura recomanada:
http://lonegredeterrassa.blogspot.com/2011/08/sant-felix-de-paper-i-de-bits.html

PREMSA AMB POC RIGOR:

Consulta del 25 d’abril del 2010

2010-04-28T14:47:00.000-07:00

Consulta sobre la independència.

Valls, 25 d’abril de 2010

DADES DE LA CONSULTA INDEPENDENTISTA:

Nuls: 7

SÍ: 5.232

NO: 232

Blancs: 235

Total Vots i % Participació --> DESGLOSSAT:

PARTICIPACIÓ PADRÓ == 5.498 vots / 20.884 empadronats = 26,32%

PARTICIPACIÓ CENS == 5.084 vots / 17.290 censats = 29,4%

DADES DE L’ESTATUT

Nuls: 66

SÍ: 6.174

NO: 1.725

Blancs: 452

Total Vots: 8.417

% Participació: 48,59% (17.323 censats)

___________________________________________________________

(Segueix…)

Consultes independentistes (’pseudoreferèndums’), autoorganitzades i autogestionades, a arreu dels municipis de Catalunya.

Jo em fixaré en el de Valls, www.vallsdecideix.cat (i amb les dades oficials de l’Estatut)

____________________________________________________________

Lectures?
De ben segur que n’hi ha moltes, però jo dono la meva:

Donat que era un acte no oficial, que no va tenir el suport institucional ni mediàtic com els referèndums legals (Estatut, per exemple), qualsevol xifra de participació ja es podria considerar com un èxit.

Valls va ser la capital de comarca amb més participació (juntament amb Olot), comptabilitzant un 26,32% de participació (comptant menors i immigrants empadronats), i un 29,4% si no els comptem.

D’aquí també se’n deriven vàries lectures:

1) Més de 5,000 ciutadans es van mobilitzar a votar un referèndum ‘funcionalment inútil’*.

2) Això és més d’una quarta part de la població. De fet, comparant amb les dades de l’estatut, a Valls només hi ha 947 vots de diferència entre els que van votar SÍ a l’Estatut i els que van votar SÍ a la independència. Per tant, l’única cosa diferent a la celebració del referèndum de l’Estatut (apart de que la consulta no era oficial ni gestionada institucionalment, ni recolzada pels organismes oficials, ni gestionada per l’Estat, sinó que sortia de la pròpia societat civil) és la participació, pressumptament sembla ser dels que votarien que NO (1490 vots de diferència).

3) La participació comptant menors i immigrants empadronats és MENOR que comptant els vots amb les regles convencionals del nostre país (Espanya).
D’aquí se’n podria concloure que:

a) L’independentisme NO és un tema només d’immadurs i de joves, ja que de ser-ho la participació hauria estat al revés.

b) Això obre les portes al debat sobre l’edat de la majoria d’edat i del dret de vot als immigrants. Podria ser cert que l’absentisme es degués a que, al no ser oficial no s’ho prenguessin en sèrio o com un deure democràtic el fet d’anar a votar, però l’exhaustiva campanya feta per VallsDecideix! fa que, els que no van anar a votar, no fos perquè no se n’enteressin, sinó perquè o bé no val volguer, o bé no hi van poder assistir.

4) El resultat va ser SÍ en un 95%. Això significa que els ciutadans de Valls volen la independència majoritàriament. El fet de no anar a votar no significa que fossin vots pel NO.

5) Evidentment és innegable que una participació gairebé del 30% deixa molt a desitjar, però que gairebé un 30% dels vallencs estigui d’acord amb la independència és una cosa força alarmant (tenint en compte la situació no-vinculant i autogestionada de la consulta).

6) Per tant, no és d’extranyar que tant VallsDecideix! com els mitjans de comunicació ho hagin titllat d’èxit.

* Per a mi, aquest referèndum o consulta no ha de servir per aconseguir res en un futur, sinó que ha servit com a indicador, com a termòmetre, com a mesurador de quanta gent està d’acord amb l’independentisme, i quanta gent hi està en contra, i quanta gent se n’abstén (ja sigui per apatia, per immobilització, o per impossibilitat d’acudir a les urnes). Fins ara no teníem mitjans ni mètodes per saber exactament quanta gent creia en aquest projecte de país, independentment de la ideologia política (d’esquerres, centres o dretes). Només les enquestes ho podien reflectir, i mai podien recollir la voluntat de tota la població.

Per tant, aquesta consulta ha servit com una enquesta de veritat, com una prova a la ciutadania, que ha respost favorablement a la crida de la nació catalana.

Clonació a la UAB

2009-07-12T16:21:00.000-07:00

El passat mes de juny sortia a la llum una notícia que ens va agafar mig per sorpresa.

Tot i que el Dr.Santaló ja ens havia informat, a l'octubre del 2008, que estava implicat en projectes de recerca sobre clonació i reprogramació nuclear, personalment em va 'impactar' força, per dir-ho d'alguna manera, veure'l a internet i a la TV en fotografies juntament a la Elena Ibáñez i a Nuno Costa-Borges.

De fet, veure als nostres professors protagonitzant la primera clonació de ratolins exitosa en l'Estat Espanyol és una cosa que causa impressió, tant pel fet de conèixer a qui surt en imatges, com pel fet d'haver conseguit el que s'ha aconseguit.

A més a més, també s'ha aprofitat per estudiar en aquest experiment l'eficàcia de l'àcid valproic, implicat en la reprogramació (inhibidor de les desacetilases, és a dir, que ajuda a la transcripció gènica).

Només faré un incís:

La clonació consisteix en agafar un nucli d'una cèl·lula somàtica adulta i injectar-lo a dins d'un oòcit anucleat, i provocar els estímuls pertinents a l'oòcit perquè es desenvolupi com si es tractés d'una fecundació, generant un nou individu genèticament idèntic d'on prové el nucli (excepte el DNA mitocondrial). Per al desenvolupament de l'òvul clonat, caldrà que el nucli injectat es comporti com un nucli d'un zigot recent, i no com un nucli d'una cèl·lula somàtica com fins ara havia sigut. Per això caldrà una REPROGRAMACIÓ nuclear, ja que la cèl·lula de la qual provenia estava DIFERENCIADA.

Per evitar problemes, la solució passaria en agafar nuclis de cèl·lules poc diferenciades o envellides (ja que així no perpetuem un envelliment prematur), o passaria en utilitzar medis i substàncies que ajudin a una millor reprogramació i transcripció de gens primerencs en l'embrió (àcid valproic, per exemple).

L'ovella Dolly és l'exemple mundialment més conegut, tot i que no és l'únic.

Deixant de banda els dilemes i problemes ètics que de ben segur es plantejaran, passo a definir els objectius més clars de la clonació:

La clonació pot anar encarada a buscar un major rendiment ramader, ja que es clonaria als animals més productius per tenir un 'exèrcit idèntic' d'animals altament productius.

La clonació pot anar encarada a, no produir una persona idènticament igual a la que posseïa el nucli transferit, sinó a produir-ne alguna part. Aquesta clonació dirigida seria la que anomenaríem TERAPÈUTICA, i en cap cas estaríem creant una nova entitat personal, una nova persona, sinó que el material biològic generat només serien agrupacions de cèl·lules, sense tenir identitat pròpia i independent (d'altra banda, estaríem imitant el problema relatat a la pel·lícula "LA ISLA"), sinó que estarem generant òrgans histològicament compatibles amb el donant de nucli, per a poder-se'n beneficiar ell i tots aquells pacients que siguin compatibles.

Per qui no estigui al corrent del tema, recomano el llibre "Òrgans a la carta", on s'explica acuradament tot aquest tema, inclosa la clonació, en el sentit terapèutic , com seria el de generar òrgans in vitro.

De fet, recentment també ha sortit la notícia que uns investigadors van aconseguir tirar endavant una diferenciació de cèl·lules d'embrions i van aconseguir crear espermatozoides in vitro Si aquest embrió fos generat per clonació, tindríem òrgans a la carta, concretament les gònades i l'obtenció de gàmetes in vitro.(com si l'òrgan a la carta a escollir fossin les gònades o testicles).

Aquest exemple concret permetria a gent que és estèril, infèrtil, o té problemes en les seves gònades (exceptuant els casos en què la infertilitat sigui genètica, ja que tampoc obtindríem gàmetes competents), com per exemple un accident o qualsevol procés que deixi a les gònades del pacient inhabilitades, doncs permetria que es generessin in vitro espermatozoides o oòcits del mateix codi genètic que la pròpia persona (per tant, com si fossin seus).

Això sí, el procés d'obtenció o producció d'espermatozoides partiria d'agafar un nucli d'una cèl·lula somàtica (evidentment adulta) del pacient (hauria de no ser molt diferenciada, per evitar problemes de reprogramació) i extreure-li el nucli i posar-lo en un oòcit. Fer desenvolupar l'oòcit i dirigir la diferenciació, impedint que es formi una nova persona, i fent que hi hagi diferenciació directa a cèl·lules germinals, i obtindríem d'aquesta manera tot un conjunt d'espermatozoides que genèticament pertanyen i són els que tindria el pacient que, per accident o pel motiu que sigui, no els pot produir in vivo.

Per això, cal trobar la manera d'aconseguir clonacions amb més freqüència i eficàcia (sobretot en el tema de la reprogramació!), i per tant, cada investigació com la que han fet els nostres professors és important i necessària, ja que ens permetrà avançar cap a un protocol de clonació que permeti, a la llarga, crear òrgans a la carta.

+ info sobre aquest projecte (que de ben segur se'n tornarà a sentir a parlar abans que s'acabi l'estiu):

http://www.uab.es/servlet/Satellite/noticies/detall-d-una-noticia/investigadors-de-la-uab-obtenen-els-primers-ratolins-clonats-d-espanya-1090226434100.html?noticiaid=1244562168906

http://www.europapress.cat/societat/noticia-grup-uab-aconsegueix-clonar-tres-ratolins-per-primera-vegada-espanya-20090612131226.html

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=620740&idseccio_PK=1021

Tocamela.cat

2008-12-22T09:52:00.000-08:00

http://www.tocamela.cat

per aprendre a tocar cançons amb instruments (preferentment guitarra).

A més, amb vídeo de 'quan somrius', molt currat, per cert.

Apa, Bon Nadal.

Ocupacions

2008-12-13T01:51:00.000-08:00

''Amb les classes és el mateix.
Els pro-ocupes fan servir com a moneda de canvi les classes de tots els estudiants (per suposat, incloses les seves).
Ara bé, el que no tenen en compte és el valor que cadascú li dóna a les classes.
I menyspreant aquest "detallet", obliguen a tot quisqui, amb el pretext dels resultats presos en votacions assambleàries (que no són referèndums), a no poder anar a classe. I això és el que fa que surtin les discrepàncies:

1)doncs per alguns no anar classe és el preu que té intentar parar Bolonya (o inclús és necessari perdre classe per aturar Bolonya),
2) i per altres, aturar bolonya és una necessitat, però també ho és poder fer classe; doncs els desplaçaments durant la setmana, la matrícula pagada, i totes les coses que deixem enrere a casa nostra, lluny de la UAB, tot és per anar a ESTUDIAR, anar a CLASSE, i interpretem que si bé és necessari posar els punts sobre les i's entorn a Bolonya, també és necessari no perdre classe. Ho volem tot, volem manifestar-nos i volem anar a classe, i creiem que és possible fer soroll sense AUTOPERJUDICAR-NOS.
3) Per altres, ni els va ni els hi bé Bolonya,
4) i per altres, Bolonya ja els va bé.

Però alerta: no us confongueu, no val a globalitzar.
No tots els anti-ocupes són pro-Bolonya. Els grans perjudicats crec que és la causa antiBolonya, doncs es crea una guerra interna entre els pro-ocupes i els anti-ocupes dins del moviment antiBolonya.''

Resum de les ocupacions de facultats:

Des del dia 17-nov que Polítiques i Sociologia de la UAB està siguent ocupada.

El dia 20-nov hi ha haver una vaga i manifestació (des del meu punt de vista, poc seguida, doncs es creu que hi van anar uns 4.000 estudiants, quan només a la UAB ja n'hi ha 40.000...)

El dia 24-nov es va ocupar Filosofia i Lletres. A dia 13-desembre, encara hi seguien ocupats.

El dia 1-des es va ocupar la facultat de Psicologia. 2/12 a Educació. Aquella mateixa setmana també està ocupada la de Comunicació.

Pel que fa a la facultat de Ciències i Biociències, el dia 26 de novembre es feia una multitudinària assamblea (FOTO). Allí s'acorda que s'ha de fer alguna cosa, alguna mobilització, però la majoria de gent és contrària a "l'ocupació radical" que implicaria pèrdua de classes. S'acorda que el 3 i el 4 hi haurà acampada a la facultat, amb intenció formativa, a partir d'horari extraescolar per tal de no afectar a les classes. A més, el mateix 26 i 27 se celebra un referèndum a Ciències i Biociències per tal de tenir un 'sondeig' de sobre què pensa la gent de l'EEES.

El 3-4 se celebra l'acampada, i es diu que la setmana següent es pugui ocupar (a lo bestia, com a les demés facultats).

La setmana següent, la del pont, es diu que s'estarà a l'espera dels resultats de les negociacions del dimecres dia 10-des (reunió de rectors, no?)

Al final, s'acorda que a partir de 11-des, Ciències i Biociències estaran ocupades.

L'ocupació, però, no té molt de seguiment.

La gent segueix pensant que manifestar-se no hauria d'incluir pèrdua de classes.

Ara cal veure com evoluciona la situació.

De moment, el passat dimecres 10-des s'esperava una reunió (que no sé com va concloure).

El passat divendres 12-des hi havia una reunió a la facultat de Psicologia entre estudiants, PAS i claustre, si no m'equivoco.

I per la setmana que ve, a Psicologia s'espera una assamblea al dilluns per decidir com continuar.

Com es pot veure, les ocupacions estan tinguent la seva repercussió i possiblement els seus fruits, tot i que aquesta desconfiança i desconeixença sobre què pot passar, i un objectiu final potser massa utòpic, fan que la gent cada cop es desentengui més de la revolució, i es dediqui més a fer el que es va a fer a la universitat: estudiar.

S'hauria de buscar l'equilibri entre solidaritat i benefici propi.

Això sí, no es pot caure en l'error que en algunes facultats s'ha caigut, de donar per fet que la solidaritat és obligatòria.

Em refereixo al cas de l'assamblea de Psicologia, on admeten que les hores de classe paralitzades dels alumnes són la MONEDA DE CANVI per a fer pressió en les negociacions i és la base de l'ocupació.

I això no hauria de ser així, doncs ningú es pot apropiar de les hores de classe de cadascú, ni decidir per l'altre el que s'ha de fer.

En tot cas, serà l'estudiant el que decidirà no fer classe, però en cap cas s'hauria de negar el dret a rebre classe.

Si l'estudiant es sent aludit o sent la injustícia per la qual es protesta, i veu que l'objectiu final és un bon objectiu, i a més a més, veu que amb el que es proposa fer es pot assolir, no hi hauria d'haver cap mena d'inconvenient per unir-se a la ocupació.

Ara bé, si l'estudiant veu que els que protesten no ho fan bé, i que el que es demana potser està tret de context (ja m'explicareu lo del deute públic i tal... què més us dóna, si podeu estudiar igual?), doncs llavors ja no s'uneixen a la causa.

Per tant, el principal problema és aquest.

És com, posem un exemple exagerat però senzill d'entendre, imaginem-nos que us segresten al vostre germà/ana, i us demanen un rescat que no podeu sufragar.

Llavors, com que enteneu que tot el veïnat és solidari i té l'obligació de solidaritzar-vos amb vosaltres (doncs són els vostres veïns...), enlloc de fer una col·lecta voluntària, els aneu a robar X€, doncs el motiu és ben solidari, i ells han de solidaritzar-s'hi, no?

Amb les classes és el mateix.

Els pro-ocupes fan servir com a moneda de canvi les classes de tots els estudiants (per suposat, incloses les seves).

Ara bé, el que no tenen en compte és el valor que cadascú li dóna a les classes.

I menyspreant aquest "detallet", obliguen a tot quisqui, amb el pretext dels resultats presos en votacions assambleàries (que no són referèndums), a no poder anar a classe. I això és el que fa que surtin les discrepàncies:

1)doncs per alguns no anar classe és el preu que té intentar parar Bolonya (o inclús és necessari perdre classe per aturar Bolonya),

2) i per altres, aturar bolonya és una necessitat, però també ho és poder fer classe; doncs els desplaçaments durant la setmana, la matrícula pagada, i totes les coses que deixem enrere a casa nostra, lluny de la UAB, tot és per anar a ESTUDIAR, anar a CLASSE, i interpretem que si bé és necessari posar els punts sobre les i's entorn a Bolonya, també és necessari no perdre classe. Ho volem tot, volem manifestar-nos i volem anar a classe, i creiem que és possible fer soroll sense AUTOPERJUDICAR-NOS.

3) Per altres, ni els va ni els hi bé Bolonya,

4) i per altres, Bolonya ja els va bé.

Però alerta: no us confongueu, no val a globalitzar.

No tots els anti-ocupes són pro-Bolonya. Els grans perjudicats crec que és la causa antiBolonya, doncs es crea una guerra interna entre els pro-ocupes i els anti-ocupes dins del moviment antiBolonya.

CONSEQÜÈNCIES DE L'OCUPACIÓ:

L'ocupació o les ocupacions, de la manera que s'estan portant, sembla ser, en algunes facultats com la de psicologia, que és més contraproduent que productiva.

Ocupar, segons el seu entendre, implica la SUBSTITUCIÓ, i per tant, pèrdua de CLASSES per xerrades formatives sobre Bolonya.

Això fa crispar els ànims, doncs entenc totalment que hi ha persones que van a la universitat per estudiar (sobretot si hem de fer molts KM i deixar 'casa nostra' durant la setmana per anar a classe).

És més, aquestes classes que els Pro-ocupes fan que es perdin, són classes que hem pagat en les nostres CARES matrícules, a més a més d'impartir matèria que entra a l'examen, i que se suposa que ens agrada, doncs la carrera l'hem escollit nosaltres.

El problema està en quan estàs contra-Bolonya, però també creus que l'ocupació no hauria d'afectar al ritme de la classe.

Personalment, segueixo pensant que una ocupació que impliqui pèrdua de classe només crea divisions internes, inclús entre la gent que està en contra de Bolonya segons siguin pro-ocupació o anti-ocupació.

La ocupació, apart de paral·litzar les classes, no té el seguiment desitjat per vàries coses, entre algunes:

--> Resultat final poc clar. Això fa que hi hagi molta gent que no s'acabi de solidaritzar o de deixar d'anar a classe per la causa. El benefici final no sembla compensar, a hores d'ara, l'esforç que implica no anar a classe.

--> Com he dit, hi ha gent que ho vol tot, tant classes com ocupació.

--> El simple fet de imposar no poder anar a classe ja és l'estímul, per a molts, de voler-ne fer, pel simple fet de que les coses (votacions a assamblees, etc) no s'ha fet bé.

--> I finalment, la manca de coordinació entre les pròpies facultats de la UAB o amb altres universitats és un factor més que crea DESCONFIANÇA respecte el resultat final.

Fer ocupacions per separat crea massa desgast entre estudiants en relació al resultat final que se'n pugui obtenir. Si s'hagués coordinat a tot arreu i fer-ho alhora, crec que el ressò hauria estat més gran.

Per altra banda, també és injust que les facultats ocupades facin canviar alguna cosa sobre Bolonya, mentre que hi ha hagut moltes altres facultats, que no ha calgut que s'ocupin, i també els haurà beneficiat els canvis sobre el Pla de Bolonya... Els ocupats seran uns herois, però trobo jo, curts de vista, doncs fent un esforç de coordinar més facultats i universitats, el mateix esforç de la pròpia ocupació hauria donat més fruits.

I quedar-se a dormir, no és una forma de ocupar? Normalment estem dormint a casa nostra, no a la facultat. Dormir a la facultat, des del meu parer, ja és fer algo fora del normal. Però no una dormida de 200 persones, sinó una dormida de 500-1000persones, ajuntar facultats i 'liar-la parda'.

Vaja, que mentre el dret de manifestació i el de rebre classe se segueixin solapant, hi haurà discrepàncies, i crec jo que les més greus són entre els estudiants amb la mateixa ideologia envers Bolonya.

Per mi, ocupar no hauria d'implicar perdre classe, perquè anem a la universitat a formar-nos, i cada classe és important, per la nostra formació i pel dia de l'examen, i perquè a més a més l'hem pagada.

Suspendre, a causa d'aquesta ocupació, voldria dir pagar més diners a la universitat al següent any, i a més a més, tenir el risc de no poder obtar a beca (ja que depèn dels resultats acadèmics de l'últim any...).

No es queixen dels diners? Ocupant les aules poden fer augmentar els € que aniran a la universitat l'any següent.

Vaja, que trobo que s'hauria de trobar una manera de protestar que no afecti als propis estudiants.

Històries del Paradís

2008-11-10T10:30:00.000-08:00

Històries del Paradís.

Editorial Bromera.

Xavi Sarrià.

Així és com s'anomena el nou llibre del cantant d'Obrint Pas, Xavi Sarrià.

La web és http://www.bromera.com/paradis/.

No cal dir res més.

Des d'avui, ja està a la venda.

I jo ja el tinc.

Xirinacs - homenatge

2008-10-13T16:17:00.000-07:00

Avui homenatge a Ll.M.Xirinacs al Palau de la Música, on personatges de gran importància de nivell nacional (s’entén de la nostra nació, PPCC) s’hi ha trobat, ja sigui per emetre discurs, per sortir via vídeo, o per cantar alguna cançó, com en el cas d’Obrint Pas (en acústic).

M’hi hagués agradat anar, però les úniques entrades que quedaven (totes a 15€), dos dies després que es possessin a la venda ja farà més d’un mes, eren al galliner, així que ja ho veurem per la tele (si els interessa que surti...) (per cert, al cap de 4 dies de posar-se en venta les entrades, totes ja s’havien exhaurit).

Potser un pèl massa agosarat a l’hora de descriure’s amic d’ETA (personalment coincideixo amb ell excepte quan intenta justificar a ETA. Si bé l’Estat comet actes terroristes o antidemocràtics, com il·legalitzar partits, discriminar llengües i mantenir una monarquia franquista; ETA tampoc són santets. Per mi ni uns ni altres ho fan bé. Ara bé, exceptuant això, la resta del discurs està molt ben aconseguit).

En poso un tros que he trobat a http://www.geocities.com/festasi/article-xirinacs.htm.

Més informació sobre els actes d’avui a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3021429.

Per cert, a la COPE treien bastant de foc per la boca amb aquest tema avui...
He passat uns 10’ flipant de valent.

I sobretot, quan he flipat més, ha estat quan als catalas no castellanoparlants ens han qualificat de ‘enanos mentales’ per no utilitzar la ‘lengua española’, que està tant de moda mundialment, i a sobre, no només la despreciem, sinó que la perseguim...

No tenen respecte, per la decisió de cadascú de voler viure en la llengua que vulgui?

Veient que celebren el 12-O, com al dia de la Raza, doncs ja es veu que no.

Apa siau!

Una paraula més, per acabar, adreçada a l'Esquerra independentista que està a l'alça. D'independentista suposo que aquí n'és tothom o la immensa majoria. De l'esquerra potser no. Hi pot haver-hi també gent que sigui de dretes i gent que sigui de centre. Demano que aquells que siguin d'esquerra sàpiguen posar-se a l'altura del segle XXI. L'esquerra clàssica inventada als segles 19 i 20 està molt decaiguda per què la força dels oprimits no és avui només la força dels obrers. Avui dia hi ha poc treball i per tant pocs obrers. La força dels oprimits és la "força del poble" sencer, que cabalment això vol dir la paraula "democràcia". En tot el món hi ha una demanda de participació democràtica. I jo demano a tota la gent independentista i d'esquerres que es posi a favor del poble ni que siguin partits, ni que siguin sindicats, ni que siguin entitats, tots a favor del poble.

La nostra independència vol aconseguir-se i vol sostenir-se. I només se sosté si és fundada en ella mateixa com els castells dels Xiquets de Valls o de Terrassa, amb la gran pinya a sota i l'anxaneta, el mes petit de tots, a sobre. Que la força estigui en el poble. Quan s'apropi aquell dia en què l'Assemblea dels Països Catalans estigui a punt per exigir la independència, us asseguro que els polítics més febles s'afanyaran a corre-cuita a declarar la nostra independència des dels Parlaments per tal que no ho faci el poble.

Fora feixistes de Tarragona

2008-10-10T14:49:00.000-07:00

Mentres que a Euskal Herria es van prohibint manifestacions i perseguint a abertzales, els quals són tractats com si fossin "batasunus", a Tarragona ningú s'exclama perquè se celebri el 12 d'octubre.

Se celebra la 'fiesta nacional de España', la Hispanidad, El día de la raza, el genocidi a Sud-Amèrica.

I la manifestació ha estat organitzada, entre d'altres, per España 2000 i Alianza Nacional.

Ambdós són dos reconeguts partits feixistes d'ultradreta que es mouen amb total impunitat.

Podríem dir que amb tanta impunitat com els blaveros que es van exaltar en veure que hi havia independentistes valencians, que la seva opció política és voler uns Països Catalans lliures i normals, i van ser ells qui van començar les agressions.

Però això, com que ho fan els ultradreta espanyolistes, com que és a favor de l'espanyolisme, ni és terrorisme ni és dolent.

Però, ai si fos al revés!

Al feixisme no se'l tolera ni se'l respecta: se'l combat.

Sento una gran repugnació per aquelles autoritats que diuen que no hi poden fer res, que tenen dret a celebrar-ho, i que a sobre, només poden posar agents de seguretat (m'imagino que serà per defensar-los).

Ja es veurà.

El que està clar és que s'han reunit a la Pl. Imperial Tarraco.

I a escassos metres d'allí, a l'estàtua dels despullats, hi ha una concentració antifeixista.

Ja veurem qui acaben sent els dolents de la pel·lícula.

I depèn de quins mitjans surti, crec que ja ho podem predir.

INDEPENDENTISME NO ÉS TERRORISME

2008-09-22T03:44:00.000-07:00

L'independentisme NO ÉS TERRORISME.

Tenir els mateixos ideals que uns bàrbars no significa que formem part del mateix grup.

Significa que som independentistes, però la diferència entre nosaltres i ETA, és que nosaltres no volem la violència pel mig.

Les plataformes i gestores de ProAmnistia NO FAN TERRORISME: ni maten, ni segresten ni agredeixen.
Els partits polítics no fan terrorisme.
Les televisions i diaris NO SÓN TERRORISME.

Són mitjans de difusió d'idees, iguals de legítimes com qualsevols altres, i que per tant, s'han de respectar, i s'hauran de complir quan siguem majoria democràticament.

Fer un referèndum NO ÉS TERRORISME.

Fer un referèndum és voler saber què respon el poble davant d'una pregunta.

Si la veu del poble no és democràtica, ja em direu què és democràtic.

Atacar a la llibertat és terrorisme.

ETA fa terrorisme.

Però el PP, i ara mateix, el govern PSOE d'Espanya, fa terrorisme.
No només no coincideix amb altres opcions polítiques, sinó que les intenta perseguir.
L'últim exemple, el Sr. Revilla, president de Cantàbria, que amb les seves declaracions deixa ben clara la seva voluntat de, no només acabar amb ETA, sinó d'acabar amb l'independentisme, ja que segons ell, ser independentista és donar la raó a ETA.

Espanya és un Estat malalt, que ha crescut sobre d'una dictadura que no ha mort.

Va morir el dictador, però el franquisme i el feixisme continua viu i impune a les nostres contrades.

Es va construir una democràcia a sobre del que va deixar Franco: l'exemple més clar, el Rei Juan Carlos I.

Tenim inculcada una monarquia (que en els seus orígens, el 1701-1714-1715-1716 va fer barbaritats en contra de les llibertats dels Països Catalans), que no és gaire democràtica, que diguem.

Franco va deixar al Rei com al seu successor, així ho diu la Constitució que feren els mateixos mandataris franqusites, i que ara hem d'obeir tant, ja que es tracta d'un text sagrat, segons sembla.

Doncs que sàpiguen aquests espanyolets, que la Constitució la feren franquistes: no es pot respectar ni estar tranquil en un país on la seva constitució crida consignes tant clares com "defensar la unitat territorial d'Espanya", si convé amb l'EXÈRCIT AL CARRER (clar, l'exèrcit espanyol és digne i legítim, però qualsevol altre exèrcit que vagi en diferent rumb que l'espanyol, són terroristes, encara que facin el mateix que els espanyols).

Que sàpiguen aquests espanyolets, que el Rei i la monarquia és una cosa ANTIDEMOCRÀTICA, ja que no la vam poder elegir.
Qui la va posar va ser Franco, i a ell tampoc ningú el va poder elegir, va fer un cop d'estat sobre una república democràticament legítima.
Franco no fou legítim, i per tant, el que ha deixat tampoc ho és: ni la monarquia és legítima, ni la constitució és legítima.

Que sàpiguen aquests espanyolets, que voler fer un referèndum no és atemptar, ni fer terrorisme: és fer democràcia des del carrer, des de la veu dels ciutadans.

La constitució ens otorga el nivell de comunitat autònoma, tant espanyola com qualsevol altre.

La constitució NO té en compte la nostra condició de NACIÓ, amb LLENGUA PRÒPIA I DIFERENT que la castellana i/o espanyola.

La constitució posa fronteres a la unitat de la llengua catalana, que conformen els PAÏSOS CATALANS, fragmentant-ne la unitat a vàries comunitats autònomes, el País Valencià (altrament mal denominat Comunidad Valenciana) i a les Balears.

La constitució fa un crit a la UNIDAD DE ESPAÑA, tal i com volia Franco, a fer-ne UNA, GRANDE Y LIBRE.

No es cambià la bandera espanyola per la última que fou legítima i democràtica: la republicana.

O sigui, seguim tenint una bandera franquista.

La constitució DEFENSA l'acció armada de l'EXÈRCIT per lluitar a favor de la unitat d'Espanya.

Fins que no es canviï la constitució (escrita per franquistes), seguirem sent reconeguts com a una peculiaritat espanyola, com a espanyols, sense més, amb una variant dialectal, que en realitat és una diferència lingüística que ens dóna el reconeixement de nació, d'un poble dins del món.

No demanem la lluna, no demanem ser més.
Volem ser lliures, ser respectats.

Volem viure en la nostra llengua.

Estem d'acord a estar dins de l'Estat Espanyol, però amb respecte.

Sabem que estar a Espanya i ser respectats, ara per ara, és impossible, i no per nosaltres, sinó perquè hi ha una realitat espanyolista, un nacionalisme espanyol que no vol respectar, sinó que segueix volent imposant.

És per això que neix l'independentisme, perquè si a dins d'Espanya no som respectats, la única solució possible és ser respectats sense vincles amb Espanya.

PERÒ NOSALTRES OPTEM per la independència pacífica, sense armes ni morts, encara tenim esperances en aconseguir alguna cosa mitjançant la política.

I això és certament difícil, ja que dia a dia veiem com el nacionalisme espanyol que predica el PP i que s'hi apunta el PSOE i que manté a l'aixopluc als crupuscles d'ultradreta terroristes i violents, veiem com cada dia posen traves a polititzar l'independentisme.

Al País Basc és massa comú veure les il·legalitzacions i els tancaments d'òrgans públics com diaris.

Al País Valencià veiem la censura de TV3, televisió de parla catalana, com molta gent del País Valencià.

D'això en diuen democràcia?
Aquesta és la seva democràcia.

Llavors es queixen del terrorisme.

Si no tenen més sortida!!

Si quan ho volen fer políticament i pacíficament, els tallen i els barren el pas, què poden fer?

Si fer política és delinquir, i fer terrorisme és delinquir, s'entén (però NO ES JUSTIFICA) que hi hagi gent que delinquir per delinquir, directament passen a l'atac.

És llavors quan, gràcies a aquests desgraciats, diuen que l'independentisme és terrorisme.

ETA embruta l'independentisme. Molesta i destorba a qui no creu en la violència, enturbolint la situació, i donant una imatge que aquells qui també tinguin els mateixos ideals, també hagin de tenir la mateixa opinió en la manera de fer les coses, i això ja deixa de ser cert.

La solució passa per respectar, des del govern i justícia espanyols, la decisió de ciutadans d'Espanya, la seva opció política, sigui quin sigui.
I això significa NO censurar ni il·legalitzar partits polítics per tenir una ideologia o una altra.

Perquè un cop il·legalitzat PCTB, tota la gent que els ha votat, què? També els posareu a la presó?

Darrere d'un partit polític hi ha molta gent que té la seva opinió i el seu perfil, totalment respectable.

A aquestes persones, amb la seva opció política, no se'ls dóna l'oportunitat de fer-se sentir en aquesta democràcia per les vies legals, se'ls prohibeix la entrada per pensar d'una manera determinada.

És llavors qua no és estrany que, si políticament no tenen accés a intentar canviar les coses, ho facin per la força.

Així doncs, si els espanyols volen ser respectats, que respectin primer.

Em fa ràbia perquè des d'aquí respectem a tothom, però després veiem que no som respectats.

Què hem de fer? Posar-nos al seu nivell, al nivell dels espanyols imposadors?

No.

Fer-ho seria rebaixar-nos, posar-nos al nivell del terrorisme.

Seria caure al seu parany.

Això sí, cal que busquem la manera de fer-nos respectar.

I això no s'aconsegueix amb un partit a l'any o una sèrie de concerts.

Això es fa dia a dia, al carrer, mantenint viva la flama del nostre poble, que molts voldrien que estigués apagada.

Demagògia (?)

2008-09-20T07:51:00.000-07:00

Llibre de castellà de 4rt d'ESO.

Representa que és a la RENFE i el diàleg fa:

Treballador: ¿Como desea la información sobre los horarios, en castellano o en catalán?
Viatjant: Me da lo mismo, ya que domino las dos lenguas.

Si ens fixem en aquesta vinyeta, la resposta del noi és legítima per la seva part, ja que dels dos idiomes en que se li ofereix la informació, a ell li és indiferent.

Ara bé, no caiguem en el parany de la demagògia.

I no perquè al noi li sigui indiferent en quin idioma rebre informació, això hagi de ser el normal en tothom.

Si bé és cert que hi ha castellanoparlants que decidiran en castellà, també n'hi ha de catalanoparlants que voldran rebre informació en català.

És per això que no crec que sigui un bon exemple per mostrar la diversitat lingüística d'Espanya, ja que aquí, en aquest exemple, es negligeix/s'oblida que les persones tenim una llengua materna, i que poca gent les dues, per no dir ningú.

Que després s'arribin a dominar totes dues amb bon nivell és una altra cosa, ja que hi ha gent que domina dues, tres o quatre llengües amb bon nivell, i per tant, el fet de conèixer i saber una llengua més o menys no depèn del país on estiguem.

El fet que m'ha dut a escriure sobre aquest tema és que la resposta del noi NO TÉ EN COMPTE que la gent prefereix rebre informació en la seva llengua materna.

I per tant, no es tracta de rebre informació en una o l'altra llengua, i de poder escollir segons en sàpigues més o menys, sinó que es tracta de rebre informació en la teva llengua materna, sobretot si el lloc on ets és llengua oficial i és un territori on històricament s'hi ha parlat, en el cas del català, en els Països Catalans.

Així doncs, per mi la resposta del noi hauria d'haver estat "qualsevol de les dues perquè les domino les dues, però prefereixo _____ perquè és la meva llengua materna".

Estarem a Espanya, però som catalans i volem viure i viurem com a tals.

En cap moment volem més ni volem mal per ningú.

Volem respecte: respectar i que ens respectin.

El Joc Casteller

2008-09-05T13:28:00.000-07:00

El joc casteller. (explicació del joc pròximament)

Tinc exactament 2 colles.

- Vella de Valls 1801: 4a posició en el rànking (10 millors actuacions-únic ranking existent) 2007,

2a colla amb més castellers 2007.

Única colla entre el top5 i top10 que hagi actuat totes les setmanes amb 3 rondes i pilar, tal i com són les actuacions reals (encara que siguin amb castells de 6, són actuacions complertes).

- Sense nom: Classificació 2007 no tant considerable com VdV1801, però ha fet un gran salt qualitatiu, i l'any 2008 ja ha estat líder durant 2 setmanes consecutives al ranking de 10 millors actuacions, i està al top5-top10 també de les actacions totals acumulades. Ocupa la 2a-3a posició en nombre de castellers fins al present moment (setembre 2008), i ha efectuat castells inèdits com el pd7D, i pròximament tenim l'objectiu del 2d9f, pd7 i 5d9 sense folre. Hem prescindit del 3 i del 4 per falta de jornades i de % d'assaig. Hem estat en vàries ocasions els millors de "la setmana", i és una de les poques colles amb més castellers que ha actuat totes les setmanes amb 3 rondes i pilar, seguint la meva coherència de jugar al joc dels castells fent el màxim per fer-ho similar als castells, si bé hi ha jornades fluixetes de castells de 6, en cap actuació ens fem enrere al actuar ni ho deixem amb 1 ronda, cosa que considero d'IMPRESENTABLES "castellerament" parlant.

Ja que per mi, una colla que faci 1 castell i marxi, no ha completat una diada.

És un buit legal del joc casteller que moltes colles utilitzen maquiavèlicament per intentar guanyar.

Des del NÉT DEL NÉT DEL LLAGOST, intentarem aconseguir l'objectiu de tots els jugadors, és a dir, guanyar i passar-s'ho bé, tot completant diades castelleres, que a la REALITAT consten de 3 rondes i pilar, i seguint una estratègia raonable, no basada en fer actuacions d'1 ronda o no actuar.

Una estratègia raonable considerem que és la d'apostar més o menys segons el meu criteri a l'hora de repartir esforços, això sí, completant un mínim de 3 rondes i pilar a cada actuació, ja que si no es fan 3 rondes i pilars, rarament es pot qualificar com a "actuació castellera", si el que volem és que el joc s'assembli a la realitat.

Si no volem que s'assembli a la realitat, endavant masters, no feu cap canvi i el buit legal del 2007 seguirà vigent (només 3 colles em van superar, totes 3 recorrent a aquest buit legal de mutilar actuacions).

Apa siau!

Hi ha...?

2008-09-02T14:39:00.000-07:00

Hi ha alguna cosa més bonica que l'amor, que el fet d'estar enamorat?

Definitivament sí: la correspondència.

Estimar no demana ni sol·licita cap mena d'obligació de correspondència a la persona estimada.

Estimar és un acte de donar el que es vulgui donar, sense esperar res a canvi.

Ara bé, si la persona que és objectiu del teu amor, respon en la mateixa direcció, eureka!

No hi ha res més, més gratificant, que veure que la persona que estimes també sent el mateix que sents tu per ella (o almenys t'ho fa saber o t'ho fa arribar així).

Per tot el que has fet, fas, i faràs; així com pel que no has fet, ni fas, ni faràs:

t'estimo Alba.

cucudrulu's power

2008-08-31T15:11:00.000-07:00

Ni més ni menys que un clauer fet a base de boletes dels xinos i donant una figura d'un cocodril.

Hores (?) d'imaginació, manya, enginy i treball per enllestir una figureta tridimensional d'uns quants centímetres d'allargada.

Has passat d'unes pulseres i collarets 2d a figures d'animals 3d.

Gràcies pels petits detalls del dia a dia que complementen els grans detalls en què es basa la nostra vida.

T'estimo.

Experiment de fecundació in vitro

2008-08-28T03:01:00.000-07:00

En l'experiment de fecundació in vitro, ho hem provat de fer amb patelles.

Vaig agafar uns quants litres d'aigua del mar, i els vaig guardar a la nevera.

Els animals els vaig guardar en un bol a la nevera, amb aigua fresqueta i entre draps.

Avui:

11.40: Posar els animals al congelador durant 30'.
Mentrestant, calentar 1,5 litres d'aigua al bany maria en recipients tancats hermèticament.

12:10: Retirar els animals del congelador i posar-los individualment en culs de gots d'ampolla (o vasos de precipitats), i abocar-hi l'aigua calentada.
Deixar-ho durant 55'.

13:00: Canviar l'aigua, posar-hi aigua fresca, de la nevera, a 10-12º (retirar-la una estona abans).

I durant 2h, anar observant si ja hi ha gàmetes alliberats pel xoc tèrmic.

En el meu experiment, he pogut comprovar que les patelles abandonaven la seva closca (estaran mortes?).
Al cap d'una o dues hores, l'aigua on es trobava cada patella s'ha enterbulit.

En un pot hi he posat 4 o 5 patelles juntes (em sobraven...), i ha estat el pot on hi ha hagut més terbolesa, i d'on he tret les mostres de fecundació (els gàmetes els he pogut treure de pots diferents).

Finalment, he pogut observar oòcits, espermatozoides, i òvuls fecundats, i també, al cap d'unes hores, larves (són del gasteròpode, no?)

Vaja, aquí van algunes imatges.

Fòsils

2008-08-26T15:35:00.000-07:00

Aquesta és la pàgina web de fòsils de Pedro Pesquera.

http://www.misfosiles.es.kz

Una colecció particular de fòssils, recollits íntegrament per ell, i també identificats per ell.

Cada imatge correspon a un fòssil concret, i clicant-hi a sobre, s'obre la seva fitxa automàticament (en una pàgina blogger, http://misfosiles.blogspot.com)

Ara mateix hi consten més de 250 fòssils, i en menys de dues setmanes ja porta 102 visites registrades, de diferents parts del món, des d'Espanya fins a Amèrica (EEUU, Chile i Brasil), entre d'altres països.

Biologia...

2008-08-26T15:20:00.000-07:00

Biologia...

Ja queda menys per tornar a la biologia.

Bé, en realitat, mai n'acabo de poder sortir.

Em refereixo a que ja queda poc per a tornar al curs universitari, enguany serà el 3r curs (2n cicle) a la UAB.

Enguany però, serà diferent. A partir d'aquest curs comença la verdadera biologia cel·lular, que fins ara quedava difuminada per les demés assignatures troncals.

I vet aquí que, aprofitant que aquests dies tinc "vacances" en el seu estricte sentit, demà faré l'experiment de fecundació 'in vitro' de musclos, tal i com vam fer al batxillerat.

Però amb la diferència de que ho faré a casa, amb el meu microscopi.
Ja posaré les fotos que en tregui (si em surt bé, esclar).

Aquí de moment deixo aquestes imatges, de quan vaig fecundar Eriçons de mar, els gàmetes dels quals em van donar al laboratori de Biologia Cel·lular de l'autònoma, un dia de pràctiques.

I aquestes imatges d'aquí són les de divisions cel·lulars de l'arrel de ceba, on es veu una anafase i una metafase molt nítidament.

JJOO

2008-08-18T01:28:00.000-07:00

Jocs Olímpics.

Van començar fa dies, però encara no n'havia dit res.

Com tots els esdeveniments actuals, encara que ho neguin, hi ha una forta politització.

En aquest cas però, es diu que hi participen els països i no les nacions: podem veure a Gran Bretanya, que absorveix els esportistes de nacionalitat escocesa, anglesa, galesa, etc.

D'altra banda però, a Espanya es veu com si fos una eurocopa o un mundial, on hi juguen nacions, doncs per a Espanya no és un joc de països, sinó un joc de nacions.

La ignorància dels espanyols és tal que anomenen "nacionalitat britànica" i nacionalitat espanyola a tots aquells individus que són d'aquell país.

Siguem clars i sincers:

Que quedi dit d'avantmà que no sóc ni espanyol ni antiespanyol.

M'importa un 'pepino' el que faci Espanya o el que deixi de fer.

No m'hi identifico, i per tant, si guanya una medalla no em suscita res de diferent que si França, EEUU o Alemanya en guanyés una.

Hi ha gent als PPCC que els agrada o volen que guanyin els jugadors espanyols.

Jo, al voler respecte, els respecto.

També em són indiferent.

Que cadascú defensi i simpatitzi amb qui vulgui, sempre i quan no s'imposi a simpatitzar als altres.

Hi ha gent que quan dius que no recolzes i que no vols que guanyi la selecció espanyola, et mira com si fossis de Mart...

Doncs no, senyors, m'és igual el que faci Espanya i els espanyols.

L'altre tema a comentar és el que hi ha gent que diu: "Sí sí, però molts jugadors de la selecció espanyola són catalans".

Aquests mateixos (catalans) cauen a la pròpia trampa espanyola.

Els equips espanyols no són estatals, sinó que són nacionals. Ja se'n preocupen de posar allà on sigui la seva Ñ per identificar als jugadors amb la seva llengua materna (el castellà=espanyols).

I tornem amb el de sempre.

És cert que hi ha catalans que també se senten espanyols, i per tant, estan en el seu dret de sentir-s'hi i d'identificar-s'hi amb la selecció espanyola.

Però també és cert, i és el que sempre s'ha volgut emmascarar, i el que es vol tapar (perquè no ens volen com són), que hi ha ciutadans CATALANS que no tenen ni comparteixen cap característica nacional amb els espanyols, i que per tant, no és que no s'hi vulguin sentir, sinó és que no s'hi poden identificar.

A un gat no pots dir que se senti gos, perquè no ho és.

Dit això, s'ha de respectar (i no es fa) als catalans que no són espanyols.

I s'ha de respectar des del nivell de carrer, i des del nivell oficial.

I respectar a nivell oficial significa que, si fossim coherents, s'oficialitzaria els equips esportius de la nació catalana (QUE EXISTEIX!).

No som una peculiaritat de la diversitat regional d'Espanya.

Si tenir una llengua diferent és només una peculiaritat d'espanyols... llavors, com és que no ens entenen, cadascú parlant en la seva llengua materna, entre 2 suposats espanyols?

Tornant al tema del basket, als jugadors catalans no se'ls permet més opció que jugar amb la selecció espanyola.

Potser sí que seran dels catalans espanyols, i s'hi identificaran, però també n'hi ha que no ho són, i no poden jugar a la selecciò de la nació a la qual pertanyen.

I això mateix també aplicat als espectadors.

Tornant al tema, hi ha gent que diu que 'a Espanya hi juguen jugadors catalans'.

Aquesta frase els delata.

Perquè els jugadors catalans i juguen sota la condició d'ESPANYOLS, de nacionalitat espanyola, i peculiaritat de regionalitat catalana, com si fossin al mateix nivell dels extremenys, andalusos o madrilenys. D'això a TV3 ja se n'encarreguen de transmetre-ho de forma que sembli el més normal del món, que els catalans no som una nació equiparable a la espanyola o a la francesa dins d'Europa i del món, sinó que som una peculiaritat regional espanyola dins d'Espanya equiparable a aragó, extremadura o andalusia i murica.

Així doncs, jo no puc defensar una selecció nacional d'una nació que no és la meva, i que a sobre aborbeix jugadors d'altres nacions súbdites de la espanyola, i que des de la primera línia política no mostren cap mena d'intenció de voler canviar les coses (sobretot a ERC).

I no és que vulgui polititzar, sinó que ja està polititzat, i amb molta mala coherència i injustícia.

Així doncs, a la gent que diuen que apoien a la seleccióN Ñacional EspaÑola perquè hi ha jugadors catalans, els dic que a aquesta seleccióN, hi juguen en condició d'espanyols, i no com a jugadors de nacionalitat catalana, i per tant, aquests jugadors no em representen ni fan que m'hi senti identificat.

Així doncs, per tant, davant d'EEUU-Spain, és normal que vulgui que guanyi EEUU, doncs apart de que no vull que guanyi Spain (ni que guanyi ni que deixi de guanyar,m'és indiferent), sí que m'agradaria que guanyés USA (tot i sabent que coincideixo amb Bush...), ja que a més a més, esportivament són més forts (els 'negres' són més atlètics, biològicament parlant), i més bons, i fan bon basket i bon espectacle.

Així doncs, força leBron James, força USA.

Em va encantar la pallisa de 72-119 SPAIN-USA!! Gran partidàs.

Bé, en resum, que no sóc espanyol i m'han de respectar com sóc, de la mateixa manera que respecto als altres la seva decisió.

No miro malament als que defensen a Espanya. Estan en el seu dret de fer-ho, però que no s'extranyin si jo no els animo, ja que tot i ser del mateix país, no són de la meva nació.

No m'atrauen, no em tiren, no em desperten cap mena d'il·lusió.

Cada cop que veig la Ñ a la samarreta recordo que tots els que hi juguin, són i representen a la nació espanyola.

Una nació espanyola que vol estar sola a Espanya, que no hi està (de moment), que sí que hi està oficialment, i que fa tot el que pot per estar-hi permanentment, sense cap altre nacionalitat dins del territori estatal que la pugui destorbar.

Aquesta selecció espaÑola que tant animeu/animen, és la responsable que no es respecti a la selecció catalana.

Per tant, no sóc espanyol, no vull que guanyi o perdi espanya, em són indiferents els espanyols, i que ningú s'extranyi, estic en el meu dret de no voler bé per Espanya de la mateixa manera que ells demostren que no volen respectar-me ni respectar-nos, ens van imposant els seus símbols dia a dia.

I els símbols nacionals a l'esport no l'aconseguiran inculcar, almenys en mi, no aconseguiran que em senti satisfet quan Espanya guanyi alguna medalla.

Sento una aclaparant indiferència, com si el masmolets guanyés al Farena en cursa de cargols.

Ara mateix tant sols desitjo el millor dels millors per EEUU i pel seu leader LeBron James, els amos dels amos, el crack dels cracks, l'imparable i incomparable nº6/23.