Per què el que ha passat a Escòcia és irrellevant i alhora important pel cas catalano-espanyol?
1. Catalunya no és Escòcia ni Espanya és UK. Entre altres coses, Escòcia ja és una nació reconeguda oficialment (té seleccions esportives jugant a tots els nivells, excepte als JJOO ja que només hi participen els Estats), mentre que Catalunya és a nivell oficial una regió (que per molt que alguns, no sabem quants, considerem que és una nació, això com que no és oficial no li importa a 'ningú'). Els Escocesos van decidir unir-se al Regne Unit, els Catalans no vam decidir formar part d'una Espanya que en diverses ocasions (1714, 1921, 1936) ens ha intentar erradicar per fer-nos a la seva manera. A Catalunya el català ha esdevingut una llengua principal, al mateix nivell que el castellà, mentre que a Escòcia, el gaèlic escocés és, en comparació, molt més residual. I per acabar el primer argument, UK és un dels Estats amb més anys de cultura democràtica, mentre que Espanya només ha anat avançant a base de cop d'Estats, l'últim el qual fou fa 78 anys, que portà a una dictadura de gairebé 40 anys, i en l'anomenada 'transició' no es va fer net ni es va condemnar mai d'allò a on es procedia, pel que de cultura democràtica quan el cap de l'estat espanyol és el successor del dictador protagonista d'un cop d'estat, doncs ben poca. sobretot quan el pare del successor actual va fer el jurament acceptant el 18 de juliol com a legíim, i mai se n'ha desdit, ni de cara a la galeria. Per tant, no es pot comparar res de res.
2. L'èxit i la notícia del que ha passat no és el resultat, sinó que a Escòcia han tingut l'oportunitat de saber QUANTS N'hi ha que pensen d'una manera i de l'altra.
A Escòcia han votat SÍ 1,6 milions de persones, i han votat NO 2 milions de persones.
Un 55% vs 45% no és una pallissa com per oblidar-se'n del tot.
Més aviat és una llavor plantada que, si el govern de Westminster no administra bé, ben aviat brotarà amb força. Per què? Doncs perquè els que han votat SÍ difícilment canviaran de parer i deixaran de ser nacionalment escocesos i de voler la màxima autonomia per Escòcia (independència).
I els que han votat NO, molts ho hauran fet perquè creuen en un UK unit, però molts altres eren els 'indecisos', que s'hauran convençut pels arguments de Cameron (més transferències) i pels arguments de la por.
Això vol dir que si no es compleixen les promeses en un termini raonable, tots aquells que hagin votat NO i s'hagin cregut aquestes promeses, passaran automàticament a creure que la independència no era tan mala sortida, i seran nous partidaris del SÍ, que sumats als que ja hi ha, llavors sí que seran més del 50%. Clar, el tema que tenen a Escòcia és veure quin és el termini raonable per tornar a la batalla, com han anat fent al Quebec en vàries ocasions.
En qualsevol cas, el 1,6 milions de persones votant SÍ existeixen, i no desapareixaran tant fàcilment.
Per tant, als catalans i als espanyols aquest resultat no ens diu res que no sapiguéssim.
Ens diu que a Escòcia ja se sap quanta gent (85% participació) pensa de cada forma (les manifestacions més multitudinàries fins al moment crec que rosaven les 35.000 manifestants a favor del sí)
Ens diu que a Escòcia es respecta el que vol la majoria.
I ens diu que a Escòcia ara per ara no volen independitzar-se (2 milions) tot i que ajustat (1,6 milions sí que ho voldrien).
Mentre que a Catalunya, no sabem quanta gent pensa de cada forma (en 4 anys ja hi ha hagut 3 manifestacions, segons la guàrdia urbana, de 1,1M (2010), 1,5M (2012), 1,6M (2013), 1,8M (2014) ), però no sabem si els que no hi eren formaven part de la majoria silenciosa del PP-C's, o si també hi havia avis i àvies que no es podien desplaçar o gent amb altres compromisos com per poder assistir-hi,
A Catalunya, com a regió espanyola, de moment només es respecta el que vol la majoria d'espanyols, sense tenir en compte el que vulgui la majoria de catalans, ja que com que no hi ha nació reconeguda, no són cap entitat respectable.
I com més tardem a fer una consulta, més gent se n'haurà cansat d'Espanya i més indecisos que estaran a favor d'un nou estat hi haurà, així que en part ja està bé que es diguin barbaritats i bestieses per la TV, per acabar de despertar aquelles consciències que encara no ho tinguin clar, perquè els que ja ho tenen clar, l'única cosa que han de fer és no caure en les provocacions que busquen que els propis independentistes quedin desacreditats davant del món.
