diumenge, 22 de setembre de 2013

ESTÀ EL 3D8PS INFRAVALORAT? ESTADÍSTIQUES DELS GRANS CASTELLS

 Arran i enllaçant l'anterior post sobre el 3 de 8 aixecat per sota, a continuació exposo les dades dels castells superiors al 3 de 9 amb folre (anomenats pels periodistes 'gamma extra'), a partir de la informació de la pàgina scribd de @castellistica i l'actualització fins a dia d'avui de les grans construccions castelleres.

És correcte pensar que la dificultat d'un castell va lligada a la freqüència que el veiem? 
Crec que no és una regla de 3, però sí que ens hauria de fer reflexionar el fet de veure quantes colles i amb quina freqüència porten a terme cadascun dels següents castells, i en quin període de temps estan compresos tots i cadascun d'aquestos. A partir d'aquí, ja es pot començar els debats ja oberts com si el 9d8 és gamma extra (en tot cas la caiguda sí que és extra, les colles de Valls ja ho han tastat), o d'altres que no sé si és que no interessen a algú o el què, però per exemple, els castells que només els ha aconseguit una colla (com el 2d9f pels Verds, que evidentment per mi és el màxim castell) com el 3 de 8 aixecat per sota, si té el lloc que es mereix.

Personalment, crec que efectivament, està molt infravalorat, i els números parlen per si sols.
I si m'equivoco, que vinguin les demés colles de gamma extra i me'l descarreguin, però fins a dia d'avui, si fa 12 anys que no el veiem, per alguna cosa deu ser. Tot i que n'hi ha molts que asseguren no moure's pels punts, almenys en any de Concurs crec que les estratègies es basen en anar a pels castells que més puntuen. Qui vol fer un castell que puntuï menys? I a sobre amb la dificultat tècnica d'aixecar-lo per sota? 

Està clar que a aquest pas, el 3d8ps acabarà desapareixent.

Considero que si la gràcia dels castells és poder veure'n la seva varietat (la màxima expressió és la diada dels Verds de St. Fèlix, on han descarregat un castell amb el pilar al mig, un emmanillat i un sense folre, a més del pd8fm), crec que la puntuació dels castells hauria de ser vasculant (cada 2-5 anys ponderar-ho) per tal que castells que es veuen poc, es vegin més, com el 3d8ps.

I si fem aquest experiment i el 3d8ps passa a ser l'actual 9d8, doncs voldrà dir que m'estaré equivocant i que realment el 3d8ps sigui un castell simple i de pacotilla. Però per això caldria fer el pas. I potser a algú que encara no l'ha fet mai no li interessa?



9 de 8 ==> TOTAL: 18D, 1C, 1Intent
Vella: 6D (1x2001, 1x2003, 1x2011, 3x2012) , 1C (16/9/2012)
Joves Valls: 2D (7/10/2012, 28/10/2012), 1 Intent (1x11/9/2012)
Jove Tgn: 7D (3x2012, 1r 16/9/2012; 4x2013, últim 15/9/2013)
Vilafranca: 3D* (1r 21/7/2013, 15/9/13, 22/9/2013) *amb 1 enxaneta

3 de 8 aixecat per sota ==> 5D, 4C, 1ID, 8Intents  (1 sola colla)
Vella 5D (1r descarregat 7/11/1999, 30/8/2000, 1/8/2001, 26/8/2001, 10/9/2002), 4C ( 15/8/2001, 30/8/2001, 4/11/2001, ?), 1 ID, 8 Intents (1r intent 25/10/1987, últims intents 30/8/2006, 1/8/2007)
Minyons: 2 intents (27/10/1996, 3/11/1996)
Castellers de Barcelona: 3 intents, entre 26/11/1995 i 24/9/1996

2 de 9 amb folre i manilles ==> TOTAL: 100D, 38C, 10ID, 50Intents
Castellers de Vilafranca 62D (1r descarregat 30/8/1995, (...), 4x2013, últim 25/8/2013), 7C, 5ID, 23 Intents (1r Intent 1/11/1989)
Minyons 29D (1r Descarregat 24/11/1996, últims descarregats 23/9/2012, 28/10/2012), 18C (1r Carregat 21/11/1993, últims carregats 18/11/2012, 30/8/2013), 1 ID, 6 Intents (últim 30/8/2012)
Vella: 7D (1r Descarregat 23/10/1994, (...), 30/8/2009, 25/10/2009, 7/8/2013, 15/9/2013), 6C (Primer carregat i descarregat 23.10.94, últims carregats 20/9/2009, 24/8/2013, 30/8/2013), 1ID, 11 Intents (1r Intent 2/10/1994, 20/9/2009)
Joves Valls: 1D (15/10/2000), 4C (1r carregat 16/10/1994, últim carregat 21/10/2001), 2 ID, 7 Intents (1r intent 2/10/1994, últim intent 25/10/2009)
Capgrossos de Mataró: 1D (1/11/2010), 3C (24/7/2011, últims carregats 7/10/2012, 1/11/2012), 1ID, 3 Intents (1r intent 25/7/2010, últim intent 22/7/2012)


Pilar de 8 amb folre i Manilles ==> TOTAL: 53D, 30C, 2ID, 16Intents
Castellers de Vilafranca: 44D (1r Descarregat 28/9/1997, (...) 3x2013, últim 15/9/2013), 17C (1r Carregat 31/8/1995), 1 ID, 7 Intents (1r Intent 22/7/1995)
Vella: 7D (1r descarregat 25/10/1998, 27/10/2002, 21/10/2007, 30/8/2009, 25/10/2009 ,10/9/2013, últim descarregat 15/9/2013), 7C (1r carregat 4/10/1998, 24/10/1999, 30/8/2000, 30/10/2008, 5/10/2008, 26/10/2008, últim carregat 30/8/2013), 1ID (21/10/2007), 4 Intents (4/10/1998, 20/9/2009, 2x 3/10/10)
Minyons: 2D (1r descarregat 26/10/2008, últim descarregat 25/10/2009), 6C (1r carregat 17/10/1999, últim carregat 3/7/2011), 5 Intents (1r intent 5/9/1999, últim intent 30/8/2011)


5 de 9 amb folre ==> TOTAL: 36D, 37C, 10ID, 42Intents
Minyons: 10D (1r descarregat 24/11/1996, últim descarregat 30/8/2006), 9C (1r carregat 24/9/1995, últim carregat 30/8/2008), 3ID, 12 Intents (últims intents 30/10/2011, 28/10/2012)
Castellers de Vilafranca: 10D (1r descarregat 1/11/1997, últim descarregat 1/11/2011), 7C (1r carregat 30/8/1997), 3 ID, 3 Intents
Vella: 8 Descarregats (1r descarregat 27/10/1996, últim descarregat 7/10/2012), 14 carregats (últim carregat 28/10/2012), 1 ID, 11 Intents (1r intent 6/10/1996)
Joves de Valls: 5D (30/8/2008, 26/10/2008, 7/10/2012, 28/10/2012, 30/8/2013), 5C (1r carregat 25/10/1998), 1 ID, 10 Intents
Jove Tgn: 3D (14/10/2012, 24/8/2013, 16/9/2013), 2C (23/9/2011, 16/9/2012), 2 ID (últim 14/10/2012), 6 Intents (1r intent 2/10/1994, últim intent 7/10/2012)


7 de 9 amb folre (RECENT CREACIÓ, al 2011; 1D)
Castellers de Vilafranca: 1D (1/11/2012)

4 de 9 amb folre i pilar al mig ==> TOTAL:  30D, 17C, 8ID, 22Intents
Castellers de Vilafranca: 28D (1r descarregat 1/11/1996, últim descarregat 30/8/2013), 6C (1r carregat 1/11/1995, últim carregat 7/10/2012), 5 ID, 7 Intents.
Minyons 6 C (1r carregat 21/11/1999, últim carregat 17/11/2002), 2 intents (1r intent 30/8/1999)
Vella: 2D (27/10/2002, 3/10/2004), 5 C (1r carregat 4/10/1998, últim carregat 1/10/2006), 3ID, 13 intents (últim intent 7/10/2012)

3 de 9 amb folre i pilar al mig ==> TOTAL: 7D, 2C, 5Intents
Castellers de Vilafranca: 7D (1r descarregat 31/8/2009, últims descarregats 24/8/2013 i 22/9/2013), 1C (7/10/2012), 3 Intents (1r intent 30/8/2009, últim intent 16/9/2012)
Minyons de Terrassa: 1 carregat (16/11/2008)
Vella: 2 intents (30/8/2008, 26/10/2008)

2 de 8 (sense folre) ==> TOTAL 5D, 9C, 3ID, 23I
Castellers de Vilafranca: 5D (1r descarregat 1/11/2010, últim descarregat 7/10/2012), 6C (1r Carregat 1/11/1999, en el 1r intent ja el van carregar), 6 Intents
Vella: 2C (5/11/2000, 5/11/2006) , 2 ID, 2 Intents (1r intent 8/10/2000, últim intent 4/11/2007)
Joves Valls: 1C (24/10/1984), 1ID, 10 Intents (1r intent 25/10/1987, últim intent 5/10/2008)


4 de 9 (sense folre) ==> TOTAL 9D, 9C, 3ID, 23I
Castellers de Vilafranca: 4D (7/10/2012, 1/11/2012, 30/8/2013, 15/9/2013), 5C, 2ID, 4 Intents (1r intent 8/10/2000, 1r carregat 1/11/2002)
Minyons de Terrassa: 3D (1r descarregat 25/10/1998, últim descarregat 7/10/2001), 4C, 2ID, 3 Intents (1r intent 20/11/1994, últim intent 30/6/2002)
Joves Valls: 2 Descarregats (30/8/2000, 30/8/2001), 8 carregats (1r carregat 24/10/1999, últim carregat 28/10/2012, després de 11 anys d'haver-lo descarregat per St.Fèlix 2001), 2 ID, 6 Intents (1r intent 23/10/1983)
Vella: 2C (21/10/2001, 27/10/2002), 9 Intents (1r intent època actual 4/10/1998, últim intent 4/11/2012)
Jove Tgn: 1 Intent (4/10/1998)

4 de 10 amb folre i manilles ==>TOTAL: 2 peus enfonsats
Castellers de Vilafranca: 2 peus enfonsats 1/11/1996

3 de 10 amb folre i manilles ==> TOTAL: 3D, 11C, 4ID, 29I
Minyons de Terrassa: 2D (1r descarregat 22/11/1998, 17/11/2002), 3C (1r carregat 22/11/1998, últim carregat 21/11/2010), 3ID, 7Intents (1r intent 5/7/1998, últims intents 27/11/2011, 18/11/2012).
Castellers de Vilafranca: 1D (30/8/2013), 7C (1r carregat 15/11/1998), 1 ID, 21 Intents (1r intent 30/8/1998)
Vella: 1C (8/10/2000), 1 Intent (22/10/2000), 3 Peus Desmuntats 6/10/2002


2d9f TOTAL ==> 3 Carregats + 4 Intents (1 sola colla)
Castellers de Vilafranca 3C (30/8/2005, 1/11/2011,1/11/2012), 3 Intents (1r intent 1/11/2004)
Vella 1 Intent (6/10/2002)


Pilar de 9 amb folre, manilles i puntals ==> TOTAL 1 Intent
Castellers de Vilafranca: 1 Intent (1/11/2002)



3 de 9 (sense folre) ==> TOTAL 5 Intents
Joves Valls 3 Intents (1r intent 5/11/2000, últim 24/10/2004)
Vella 1 Intent (3/10/2004)
Castellers de Vilafranca 1 Intent (1/11/2005)

dimarts, 17 de setembre de 2013

El 3 de 8 aixecat per sota

El 3 de 8 aixecat per sota és un castell misteriós.
Misteriós perquè només l'ha fet una única colla, tot i estar valorat (puntuació concurs) per sota de castells com el 2d9fm (5 colles), 5d9f (5 colles). De fet, tots els castells carregats s'han carregat per més d'una colla, a excepció de l'esmentat 3 de 8 aixecat per sota (descarregat exclusivament per la Colla Vella dels Xiquets de Valls), el 2 de 9 amb folre (carregat 3 vegades pels Castellers de Vilafranca) i la quimera del 7 de 9 amb folre (1 descarregat pels Castellers de Vilafranca).

Des de la meva perspectiva, si només una colla ha assolit un castell, deu ser per algun motiu, no?
O no interessa als demés (és  tant fàcil que és una pèrdua de temps), o està infravalorat (és tant difícil i puntua tant poc, que és una mala carta), o realment és molt difícil (i realment fa por imaginar-se'l, ja sigui per la quantitat de gent necessària, com per la dificultat de la tècnica).

No entraré a discutir si un 2 és menys defensable o un 4 és més estable, i si un castell amb folre i manilles té més o menys mèrit que un castell sense folre. Senzillament, i amb les dades a la mà, els castells que només s'han aconseguit per part d'una sola colla deixen a entreveure algun motiu més que el d'una simple elecció: la dificultat.

Per tant, considero que el 3d8ps està infravalorat.

Per mi, la puntuació hauria de ser variable, i adequar-se a la freqüència en què es veuen els castells. Com més es veu un castell, menys hauria de valer si n'hi ha d'altres d'igual o major dificultat que estan menys valorats i es veuen menys.
D'aquesta forma, si el 3 de 8 aixecat per sota fos el més valorat, l'hauríem de veure en moltes de les colles que participen al Concurs de Castells durant el Concurs, ja que com que es considera més fàcil que el 2 de 9 amb folre  i manilles i que el 5 de 9 amb folre, i per tant, seria fàcil que l'assolissin.

I si no es veiés amb l'assiduïtat que se n'esperaria d'un castell tant "fàcil" (grup 6), m'estaríeu donant la raó que, a dia d'avui (2013) i des de fa molts anys, el 3 de 8 per sota és un castell marginat a la taula de puntuació del Concurs, i en conseqüència, arraconat de les carteres de gairebé totes les principals colles castelleres.


Castells superiors al 3d9f, per ordre en què estan considerats de cara al concurs: 
(grup6) 9de 8 (4 colles), 3 de 8 aixecat per sota (1 colla, un total de 5D+4C), 2 de 9 amb folre i manilles (5 colles), Pilar de 8 amb folre i manilles (3 colles), 7 de 9 amb folre (1 colla, 1D), 5 de 9 amb folre (5 colles), 4 de 9 amb folre i pilar al mig (3 colles), 3 de 9 amb folre i pilar al mig (2 colles), (hipotètic inèdit 5 de 9 amb folre i pilar al mig).
(grup7) 4 de 9 (sf) (4 colles), 2 de 8 (sf) (3 colles), 3 de 10 amb folre i manilles (3 colles), (hipotètics inèdits 9 de 9 amb folre i 4 de 10 amb folre i manilles), 2 de 9 amb folre (sm) (1 colla), pilar de 9 amb folre, manilles i puntals (intentat per 1 colla), 3 de 9 (sf) (intentat per 3 colles).


Evolució/Actualitat castellera

Al 2011 vaig escriure l'únic post sobre castells (criticant el periodisme casteller i sistema de puntuacions d'aleshores). Des de llavors no he escrit més sobre ni aquest tema, ni sobre l'actualitat castellera.

Hi ha hagut certes coses que han canviat, i d'altres que segueixen igual.

Més avall de l'escrit en parlo, però el que no ha canviat gens és la consideració que es té al 3 de 8 aixecat per sota, castell infravalorat pel nº de vegades assolit i pel nº de colles que l'han fet (només 1 l'ha aconseguit carregar i descarregar).
Per mi, els rankings/puntuacions/classificacions/baremacions de castells haurien de ser vasculant i haurien de tenir en compte el nº de vegades que es veu un castell i el nº de colles que el fan. Si l'objectiu és veure varietat i no només els mateixos castells sempre, es clar.
Si tant fácil és fer el 3 de 8 aixecat per sota, per què no li pugen la puntuació i el posen com a castell més valorat?? En aquest cas, totes les colles (en any de concurs) que participin al concurs, voldran portar-lo, i el portarien, i veuríem 50 3d8ps, no?? O és que és més difícil del que ens pensem, i potser està infravalorat?? (Per quin motiu ho hauria d'estar? És que beneficia a algú l'actual classificació / puntuació dels castells?)

Com a repàs molt breu, actualment el 9 de 8 ja no és una estructura únicament de la Colla Vella (2001,2003, 2011, 2012), sinó que la Jove de Tarragona i la Joves de Valls s'hi van apuntar al carro, i enguany al 2013, els de Castellers de Vilafranca l'han estrenat al seu repertori amb la variant d'un sol enxaneta. Aquesta 'assiduïtat' del 9d8 ha obert el debat del que es considera com a "gamma extra" o ">3d9f".  (Veure més avall)

La Joves de Valls va passar un 2011 irregular, cosa que va comportar quedar fora de St. Fèlix a criteri dels administradors, que van preferir portar una emergent la Jove de Tarragona.
La Joves de Tarragona va aconseguir el 2012 el 5d9f (foren ells els primers a perseguir-lo als 90's), i a dia d'avui (15.9.13) l'han descarregat 3 vegades (1 al 2012, 2 al 2013), l'últim avui a la Pl. de la Font a la diada del 1r diumenge de festes de Sta. Tecla, assolint la millor diada de la seva història (repetint la diada del Vendrell '12) acompanyant el 5d9f amb el 9d8, 3d9f i pd7f .
Els Xiquets de Tarragona, per la seva banda, avui han aconseguit també repetir la seva millor diada de la història, 3d9f, 4d9f i 5d8.
Els Castellers de Vilafranca estan firmant els millors registres fins ara mai vistos. Tot i que han descuidat l'estructura del 5, i apart d'embutxacar-se el 9de8, van arribar al 7d9f per Tot Sants '12, i van descarregar amb força assiduïtat el 2 de 8 al llarg del 2012 (guanyant el Concurs amb el 4d9fpC, 3d9fpC, 2d8D i 4d9D), i van aconseguir descarregar el 4 de 9 (el 1r al Concurs, seguit del de Tots Sants'12). Recentment, en la que crec que és la millor diada de la història, van descarregar el seu primer 3d10fm, al 30è intent que feien, i ara estan a només 1 d'igualar el registre dels Minyons de Terrassa en aquesta estructura. Cal afegir que varen tornar a carregar el 2d9f l'any passat. Quan els arribarà el 'fin de ciclo', que per exemple als Minyons sembla que els hagi arribat enguany? Això només el temps ho dirà. Les demés colles han d'estar a l'aguait seguint els seus programes, que no són menys meritoris, ja que hem vist fins a 5 colles portar a plaça castells superiors el 3d9f.
No es pot oblidar que els Castellers de Vilafranca no han aconseguit encara almenys carregar tots els castells fets fins ara.
Si a l'any 2002 era la Colla Vella dels Xiquets de Valls qui, carregant el 2d8 i el 4d9, aconseguia tenir a l'historial almenys tots els castells carregats (a excepció dels intents de 3d9 i peu desmuntats de 4d10fm, i del posterior intent de pd9fmp), a l'any 2013 els Castellers de Vilafranca encara no han aconseguit aquesta gesta, ja que no han aconseguit mai ni tant sols carregar el 3 de 8 aixecat per sota. El dia que ho facin, seran ells qui estaran en disposició de tenir aquest honor.

Els Capgrossos de Mataró van aconseguir arribar al 2d9fm, tot i que la seva evolució no ha continuat amb el mateix ritme com ho estan fent la Joves de Tarragona, i encara no han fet el pas a altres estructures superiors al 3d9f.
I tantes altres colles que han fet un salt important els darrers anys i que també es mereixen un reconeixement (Castellers de Sants, de Gràcia, de Sabadell, Xiquets de Reus, etc.)

Polèmica
Com deia anteriorment, l'anomenada periodísticament "Gamma Extra" està estretament relacionada amb la classificació dels castells, on a tots ens ve al cap la taula de puntuació del Concurs i d'altres plataformes castelleres.
No obstant això, hi ha qui no està d'acord amb els criteris pels quals es considera un castell més dificultós que un altre.
Si bé es pot asumir que augmentar el nombre de pisos d'un castell, o treure-li les manilles i folre (i pinya) el fa més dificultós, no està tant clar si tenir dominada l'estructura del 2 enlloc de la del 5 o la del 4 amb el pilar realment és tant meritori.
Quan s'hi afegeixen castells com el 9 de 8 i el 3d8 aixecat per sota, el debat encara es fa més complex.

Personalment, un castell que es veu amb molta assiduïtat per part de moltes colles el considero un castell poc difícil, ja que si el porten tant sovint tantes colles, serà perquè no és 'tant' difícil. (una altra cosa és que una colla el passegi: això vol dir que el tenen molt ben treballat). La clau de la qüestió aquí és veure si hi ha més colles que poden portar a plaça el mateix castell amb la mateixa freqüència.

Hi ha qui considera més dificultós del 9d8 amb 1 enxaneta que amb 3. És evident que el temps que es triga amb 1 enxaneta és superior a fer-ho amb 3 (que si a sobre estan descoordinats, encara té menys gràcia). De la mateixa manera, hi ha qui considera que el 9d8 és un castell de 8 pisos, com un 5 però amb 3 rengles, i que per tant, en tot cas s'hauria de considerar gamma extra un hipotètic 9d9f.

Sigui com sigui, al meu parer, el 9d8 és gamma extra quan cau (la castanya és extra), de moment el consideraria superior al 3d9f pel motiu que les colles que l'han fet són 4. Quan augmenti el número de colles que el portin (i si el porten colles que han fet castells bàsics de 9 però no han fet cap 'gamma extra'), llavors crec que caldrà una reconsideració.

En el tema de 3 de 8 aixecat per sota sí que sóc més estricte.
Com he dit abans, per mi hi ha una relació entre:
 [nº de vegades realitzat / Colles que el realitzen]

 [Dificultat]

Per això, crec que fins que no hi hagi més colles que el portin a plaça, és per mi un castell a l'altura del 2d9f (1 sola colla), i més difícil que el 3d10fm (3 colles carregat, 2 colles descarregat).








dijous, 13 de juny de 2013

1ª Entrega: Els resultats recents

 L'actualitat política ve marcada per la història (història entesa com a període de temps comprès des dels primers escrits fins fa tot just un segon). Per entendre qui diu què, a vegades convé mirar com han anat les coses.
El meu propòsit és de poder fer un cop d'ull a tot el context, però com duu moltes hores, de moment anem a pams i fem una mirada als últims 7 anys.
Centrem-nos en un primer moment als resultats palpables, a les "enquestes reals" a les que es referia el passat 11-6-2013 el President Mas.

Aviat actualitzaré l'entrada amb el context. Ja que no es pot obviar els programes electorals amb què cadascun es presentaven i tots els condicionants, coetanis, com els escàndols o pseudoescàndols de la premsa, manifestació de la societat civil, reunions, declaracions, etc.

De moment i per veure la dinàmica en els resultats, aquí deixo la següent taula que mostra com les eleccions del 2012 van ser un récord participatiu, i que CiU va perdre molts diputats, però una pèrdua menys de 100.000 vots (un 8% dels que els van votar el 2010).

També es constata la creixent tendència sobiranista, que sense manies reclamen poder decidir, una decisió que el Govern Espanyol segueix considerant que no pot ser només d'una regió.

Finalment, amb les pròximes actualitzacions amb la cronologia ben complerta dels esdeveniments, veurem que durant la 2ª República ja es respirava aquest ambient, i la solució que Franco va utilitzar llavors, ara ja no és vàlida, pel que el nombre de separatistes indisminuible és una bona preocupació pels unionistes, sobretot pel fet de no saber com 'erradicar la plaga'. Assimilar sempre és dolorós, però en el cas dels espanyols, haurà de ser un tràmit inevitable, doncs només hi ha una possibilitat: O ens erradiquen com a poble, o assimilen la situació i ens donen una sortida digna. Perquè una cosa està clara: Continuar com ara comporta la nostra extinció a mitjà termini. I qui ho accepti, o pitjor, negligeixi al·legant 'sobre-preocupació', serà còmplice de la nostra desaparició.

Continuar com ara significa:
-> Tenir una legislació única i exclusivament espanyola, feta pels espanyols amb efectes a tot el territori espanyol (Catalunya no és cap nació, és una regió espanyola ara mateix).
-> Les conseqüències de la legislació espanyola es tradueix en espanyolització de totes les seves regions.
-> L'espanyolització de la regió catalana del Regne d'Espanya comporta l'homogeneització, i per tant, descatalanització des de com s'entén avui dia, de viure de manera normal i plenament en català, pel que qualsevol ciutadà pot qüestionar l'ús del català a la via pública, sense tenir aquest ciutadà cap obligació ni tant sols d'entendre'l, encara que aquest ciutadà sigui "català" (viu/treballa a Catalunya), i inclús havent-hi nascut.
-> Tenir un Parlament de Fireta que encarrega Estatuts que, de tenir un contingut massa catalanista, és retallat pel Tribunal Constitucional, amb bon criteri basant-se a la Constitució sorgida de pactes amb franquistes, i en el cas que no sigui retallat, que aquest Estatut no tingui efecte ni en lo no retallat.



Sondeig Periodico GESOP juny13 Eleccions 25-11-12 % Eleccions 2012 Sondeig campanya electoral 2012 Eleccions 28-11-2010 % eleccions 2010 Eleccions 1-11-2006
Electors
4.784.569

5.363.356
5.212.444
Participació 800 lectors periódico 3.668.310 (67,76%) Record historic 7000 aprox 3.135.764 (59,95%)
2.959.027 (56,77%)
CiU 34-35 50 (1.116.259) 30,70% 60-66 (54-57 nit tv3) 62 (1.202.830) 38,43% 48 (935.756) 31,52%
ERC 39-40 21 (498.124) 13,70% 15-18 10 (219.173) 7% 21 (416.355) 14,03%
PSC 16-17 20 (524.707) 14,43% 16-20 28 (575.233) 18,38% 37 (796.173) 26,82%
ICV-EUiA 15-16 13 (359.705) 9,89% 10-16 10 (230.824) 7,37% 12 (282.693) 9,52%
PP 13-14 19 (471.681) 12,97% 16-20 18 (387.066) 12,37% 14 (316.222) 10,65%
C'S 12-13 9 (275.007) 7,56% 6-8 3 (106.154) 3,39% 3 (89.840) 3,03%
CUP 3. 3 (126.435) 3,47% 0-5 NO PRESENT NO PRESENT NO PRESENT NO PRESENT
SI No consta 0 (46.838) 1,28% 0-4 4 (102.921) 3,29% NO PRESENT NO PRESENT
PxC
0 (60.107) 1,65% 0-1 0 (75.134) 2,40% NO PRESENT NO PRESENT

Referèndum Estatut juny 2006


% (nº vots)
electors 5.202.291
participació 2.570.478 (49,41%)
1.882.650 (73,90%)
No 528.721 (20,76%)
En Blanc 136.061 (5,34%)
Nul 23.046 (0,90%)
Un 36% dels electors van votar SÍ (1.882.650/5.202.291)


Ah, i pels que ara diuen que la consulta només es pot plantejar per "guanyar-la" (guanyar el què? Si la consulta no és per guanyar, sinó per saber què pensa la gent!!!), amb participacions i majories amples... Pels que s'omplen la boca dient que una participació mínima ha de ser del 55%, o superior, o que el sí ha de guanyar per X%...

He posat els detalls del Referèndum per l'Estatut, que no va arribar ni al 50% de participació, pel que els catalans que van votar sí a l'estatut són el 36% dels que estaven cridats a votar.
Un Estatut, com l'independència, pot condicionar les futures generacions (de fet, Catalunya només ha tingut l'Estatut del '32 i el del '79). El del 1979 ha estat vigent fins al 2006...

Ah, i queden menys de 20 dies pel primer incompliment del pacte d'estabilitat.

diumenge, 20 de gener de 2013

Per entendre la situació actual (I)

Part 1:

Ara que comença l'any 2013, crec que es necessari fer un resum del que ha passat fins ara, perque la història està sent escrita molt ràpidament, més del que mai ens haguéssim pogut imaginar.

El debat sobre el model de país (si independència o seguir sent Espanya) està més viu que mai. (també el de la corrupció, però aquest fa molt més temps que es porta denunciant, i no entén de fronteres. De fet, hi ha qui pensa que amb la independència 'almenys només ens robaran els d'aquí', i no com ara que 'roben aquí i allà')
L'augment de l'independentisme hi ha gent que ho atribueix a que la crisi ha fet despertar a molta gent que només vol sortir d'Espanya per motius econòmics (pot ser), però l'independentisme no és un tema que hagi nascut d'un dia per l'altre, sinó que ja fa molt de temps que existeix i que guanya adeptes.

Bàsicament l'independentisme creix a mesura que les condicions que tenim a Espanya, simplificant-ho seria econòmicament i lingüísticament, només condueixen a l'empobriment i homogeneïtzació (intent del genocidi lingüístico-cultural diferent a lo 'espanyol') respectivament. En un primer moment apareixerien dos corrents ideològics no-rupturistes que seria el FEDERALISTA VS UNIONISTA, on diguéssim que la confrontació "progressista" VS "conservador" tindria un mateix denominador comú (no 'trencar Espanya'), i la diferència seria que els unionistes voldrien la "una grande y libre", i els federalistes voldrien una situació de reconeixement i "llibertat" d'actuació no homogeneïtzadora.
No obstant, i com es veu reflectit en la història (pròxim post), el federalisme a Espanya no funciona.

Diria que el 99% dels independentistes passen per una fase de federalisme abans de decidir que a Espanya no hi ha res a fer, que a Espanya no ens hi volen tal com som, i que més val que cadascú faci el seu camí, perquè no som ni millors ni pitjors, simplement diferents, i volem seguir sent-ho.
Aquesta maduració mental, afegida a estímuls anti-catalanistes o pro-espanyolistes, fa que el procés s'acceleri, o si més no, es contagiï o infecti a més no-unionistes, que no tenen perquè ser independentistes, però pel fet de ser pròxims a una ideologia "federalista" fa que sigui potencialment "independentistable" pels "independitzadors" (no conec cap cas de 'rentat de cervell' independentista, sinó que diria que el procés d'independització de la ideologia personal és sovint catalitzat pels estímuls espanyolistes), els organismes d'independentistes només han de recollir els fruits que han sembrat els unionistes "unionitzadors".

Que consti que en cap cas aquesta "batalla terminològica" ha de desenvocar en cap mena de pugna o lluita entre sí. Els casos en què s'ha arribat a aquest extrem ha estat perquè qui té el poder militar (els unionistes) així ho han volgut quan no han suportat més l'evidència popular (veure 1936). Quedi clar doncs que pel bàndol no espanyolista no hi ha ni hi haurà cap mena de voluntat bèl·lica (ni que hi hagués potencial armamentístic, una característica que defineix el catalanisme és el seu pacifisme democràtic). I que per tant, si seguim els pretextos democràtics, cadascú és lliure de pensar el que vulgui, i la democràcia consisteix en fer prevaldre la voluntat de la majoria tot respectant a totes les ideologies. Està clar que una ideologia és totalment antagònica a l'altra, i és per això que la coexistència o la creació d'una situació que afavoreixi a ambdues és totalment impossible. Per tant, la solució més justa socialment i democràticament és fer prevaldre la decisió de cada persona, és a dir, fer un exercici del concepte de democràcia, amb les conseqüències que això comporti, agradi a qui agradi el que surti.

Cada persona té el dret de pensar i decidir el que lícitament així ho cregui:
Independentisme?   Unionisme? / "federalista"?     Indiferència / Apolític?

Per prendre posició,
Consideres que Catalunya és una nació?
Què és, per a tu, una nació? Ha de ser obligatòriament un estat?
Suposant que algú cregués que Catalunya és una nació dins d'un estat plurinacional, pot una nació exercir el seu dret d'autodeterminació i independitzar-se?
La llei espanyola (que no permetria mai cap independència) va per damunt de la democràcia dins els límits geogràfics autonòmics? És democràcia no deixar que una comunitat nacional no reconeguda pugui expressar-se?
És democràcia fer servir la "llei de la democràcia" per impedir un "referèndum"  (que és essencialment democràcia) ?

Totes aquestes preguntes formen una part de l'algoritme que cadascú emprèn a l'hora de posicionar-se davant d'aquest tema.

No obstant, per poder respondre amb propietat a aquest reguitzell de preguntes, cal tenir molt clara la història recent i no tant recent de la geografia a on vivim.
Com diu el tòpic, la història ens serveix per intentar no repetir els errors del passat.
I només coneixent la història podem entendre què està passant avui dia, ja que el que passa cada dia forma part de la història un cop ja ha succeit.

Pròximament penjaré un resum dels esdeveniments històrics del 2012-2013, i aniré remuntant anys enrere per entendre la dimensió del que estem vivint avui dia. Perquè sinó, arriba a un punt que et fan creure la seva història i el que no podem fer avui és renunciar al nostre passat i al nostre present; la qual cosa conduiria a la ruïna del nostre futur com a, actualment des del punt de vista legal, espanyols, ja siguem castellanoparlants i/o no castellanoparlants.

Salutacions