Tot i que el Dr.Santaló ja ens havia informat, a l'octubre del 2008, que estava implicat en projectes de recerca sobre clonació i reprogramació nuclear, personalment em va 'impactar' força, per dir-ho d'alguna manera, veure'l a internet i a la TV en fotografies juntament a la Elena Ibáñez i a Nuno Costa-Borges.
De fet, veure als nostres professors protagonitzant la primera clonació de ratolins exitosa en l'Estat Espanyol és una cosa que causa impressió, tant pel fet de conèixer a qui surt en imatges, com pel fet d'haver conseguit el que s'ha aconseguit.
A més a més, també s'ha aprofitat per estudiar en aquest experiment l'eficàcia de l'àcid valproic, implicat en la reprogramació (inhibidor de les desacetilases, és a dir, que ajuda a la transcripció gènica).
Només faré un incís:
La clonació consisteix en agafar un nucli d'una cèl·lula somàtica adulta i injectar-lo a dins d'un oòcit anucleat, i provocar els estímuls pertinents a l'oòcit perquè es desenvolupi com si es tractés d'una fecundació, generant un nou individu genèticament idèntic d'on prové el nucli (excepte el DNA mitocondrial). Per al desenvolupament de l'òvul clonat, caldrà que el nucli injectat es comporti com un nucli d'un zigot recent, i no com un nucli d'una cèl·lula somàtica com fins ara havia sigut. Per això caldrà una REPROGRAMACIÓ nuclear, ja que la cèl·lula de la qual provenia estava DIFERENCIADA.
Per evitar problemes, la solució passaria en agafar nuclis de cèl·lules poc diferenciades o envellides (ja que així no perpetuem un envelliment prematur), o passaria en utilitzar medis i substàncies que ajudin a una millor reprogramació i transcripció de gens primerencs en l'embrió (àcid valproic, per exemple).
L'ovella Dolly és l'exemple mundialment més conegut, tot i que no és l'únic.
Deixant de banda els dilemes i problemes ètics que de ben segur es plantejaran, passo a definir els objectius més clars de la clonació:
- La clonació pot anar encarada a buscar un major rendiment ramader, ja que es clonaria als animals més productius per tenir un 'exèrcit idèntic' d'animals altament productius.
- La clonació pot anar encarada a, no produir una persona idènticament igual a la que posseïa el nucli transferit, sinó a produir-ne alguna part. Aquesta clonació dirigida seria la que anomenaríem TERAPÈUTICA, i en cap cas estaríem creant una nova entitat personal, una nova persona, sinó que el material biològic generat només serien agrupacions de cèl·lules, sense tenir identitat pròpia i independent (d'altra banda, estaríem imitant el problema relatat a la pel·lícula "LA ISLA"), sinó que estarem generant òrgans histològicament compatibles amb el donant de nucli, per a poder-se'n beneficiar ell i tots aquells pacients que siguin compatibles.
Per qui no estigui al corrent del tema, recomano el llibre "Òrgans a la carta", on s'explica acuradament tot aquest tema, inclosa la clonació, en el sentit terapèutic , com seria el de generar òrgans in vitro.
De fet, recentment també ha sortit la notícia que uns investigadors van aconseguir tirar endavant una diferenciació de cèl·lules d'embrions i van aconseguir crear espermatozoides in vitro Si aquest embrió fos generat per clonació, tindríem òrgans a la carta, concretament les gònades i l'obtenció de gàmetes in vitro.(com si l'òrgan a la carta a escollir fossin les gònades o testicles).
Aquest exemple concret permetria a gent que és estèril, infèrtil, o té problemes en les seves gònades (exceptuant els casos en què la infertilitat sigui genètica, ja que tampoc obtindríem gàmetes competents), com per exemple un accident o qualsevol procés que deixi a les gònades del pacient inhabilitades, doncs permetria que es generessin in vitro espermatozoides o oòcits del mateix codi genètic que la pròpia persona (per tant, com si fossin seus).
Això sí, el procés d'obtenció o producció d'espermatozoides partiria d'agafar un nucli d'una cèl·lula somàtica (evidentment adulta) del pacient (hauria de no ser molt diferenciada, per evitar problemes de reprogramació) i extreure-li el nucli i posar-lo en un oòcit. Fer desenvolupar l'oòcit i dirigir la diferenciació, impedint que es formi una nova persona, i fent que hi hagi diferenciació directa a cèl·lules germinals, i obtindríem d'aquesta manera tot un conjunt d'espermatozoides que genèticament pertanyen i són els que tindria el pacient que, per accident o pel motiu que sigui, no els pot produir in vivo.
Per això, cal trobar la manera d'aconseguir clonacions amb més freqüència i eficàcia (sobretot en el tema de la reprogramació!), i per tant, cada investigació com la que han fet els nostres professors és important i necessària, ja que ens permetrà avançar cap a un protocol de clonació que permeti, a la llarga, crear òrgans a la carta.
+ info sobre aquest projecte (que de ben segur se'n tornarà a sentir a parlar abans que s'acabi l'estiu):
Escrits
0 comentaris:
Publica un comentari