dilluns 22 de setembre de 2008

INDEPENDENTISME NO ÉS TERRORISME

L'independentisme NO ÉS TERRORISME.

Tenir els mateixos ideals que uns bàrbars no significa que formem part del mateix grup.

Significa que som independentistes, però la diferència entre nosaltres i ETA, és que nosaltres no volem la violència pel mig.

Les plataformes i gestores de ProAmnistia NO FAN TERRORISME: ni maten, ni segresten ni agredeixen.
Els partits polítics no fan terrorisme.
Les televisions i diaris NO SÓN TERRORISME.

Són mitjans de difusió d'idees, iguals de legítimes com qualsevols altres, i que per tant, s'han de respectar, i s'hauran de complir quan siguem majoria democràticament.

Fer un referèndum NO ÉS TERRORISME.

Fer un referèndum és voler saber què respon el poble davant d'una pregunta.

Si la veu del poble no és democràtica, ja em direu què és democràtic.

Atacar a la llibertat és terrorisme.

ETA fa terrorisme.

Però el PP, i ara mateix, el govern PSOE d'Espanya, fa terrorisme.
No només no coincideix amb altres opcions polítiques, sinó que les intenta perseguir.
L'últim exemple, el Sr. Revilla, president de Cantàbria, que amb les seves declaracions deixa ben clara la seva voluntat de, no només acabar amb ETA, sinó d'acabar amb l'independentisme, ja que segons ell, ser independentista és donar la raó a ETA.




Espanya és un Estat malalt, que ha crescut sobre d'una dictadura que no ha mort.

Va morir el dictador, però el franquisme i el feixisme continua viu i impune a les nostres contrades.

Es va construir una democràcia a sobre del que va deixar Franco: l'exemple més clar, el Rei Juan Carlos I.

Tenim inculcada una monarquia (que en els seus orígens, el 1701-1714-1715-1716 va fer barbaritats en contra de les llibertats dels Països Catalans), que no és gaire democràtica, que diguem.

Franco va deixar al Rei com al seu successor, així ho diu la Constitució que feren els mateixos mandataris franqusites, i que ara hem d'obeir tant, ja que es tracta d'un text sagrat, segons sembla.

Doncs que sàpiguen aquests espanyolets, que la Constitució la feren franquistes: no es pot respectar ni estar tranquil en un país on la seva constitució crida consignes tant clares com "defensar la unitat territorial d'Espanya", si convé amb l'EXÈRCIT AL CARRER (clar, l'exèrcit espanyol és digne i legítim, però qualsevol altre exèrcit que vagi en diferent rumb que l'espanyol, són terroristes, encara que facin el mateix que els espanyols).

Que sàpiguen aquests espanyolets, que el Rei i la monarquia és una cosa ANTIDEMOCRÀTICA, ja que no la vam poder elegir.
Qui la va posar va ser Franco, i a ell tampoc ningú el va poder elegir, va fer un cop d'estat sobre una república democràticament legítima.
Franco no fou legítim, i per tant, el que ha deixat tampoc ho és: ni la monarquia és legítima, ni la constitució és legítima.

Que sàpiguen aquests espanyolets, que voler fer un referèndum no és atemptar, ni fer terrorisme: és fer democràcia des del carrer, des de la veu dels ciutadans.


La constitució ens otorga el nivell de comunitat autònoma, tant espanyola com qualsevol altre.

La constitució NO té en compte la nostra condició de NACIÓ, amb LLENGUA PRÒPIA I DIFERENT que la castellana i/o espanyola.

La constitució posa fronteres a la unitat de la llengua catalana, que conformen els PAÏSOS CATALANS, fragmentant-ne la unitat a vàries comunitats autònomes, el País Valencià (altrament mal denominat Comunidad Valenciana) i a les Balears.

La constitució fa un crit a la UNIDAD DE ESPAÑA, tal i com volia Franco, a fer-ne UNA, GRANDE Y LIBRE.

No es cambià la bandera espanyola per la última que fou legítima i democràtica: la republicana.

O sigui, seguim tenint una bandera franquista.

La constitució DEFENSA l'acció armada de l'EXÈRCIT per lluitar a favor de la unitat d'Espanya.

Fins que no es canviï la constitució (escrita per franquistes), seguirem sent reconeguts com a una peculiaritat espanyola, com a espanyols, sense més, amb una variant dialectal, que en realitat és una diferència lingüística que ens dóna el reconeixement de nació, d'un poble dins del món.

No demanem la lluna, no demanem ser més.
Volem ser lliures, ser respectats.

Volem viure en la nostra llengua.

Estem d'acord a estar dins de l'Estat Espanyol, però amb respecte.

Sabem que estar a Espanya i ser respectats, ara per ara, és impossible, i no per nosaltres, sinó perquè hi ha una realitat espanyolista, un nacionalisme espanyol que no vol respectar, sinó que segueix volent imposant.

És per això que neix l'independentisme, perquè si a dins d'Espanya no som respectats, la única solució possible és ser respectats sense vincles amb Espanya.


PERÒ NOSALTRES OPTEM per la independència pacífica, sense armes ni morts, encara tenim esperances en aconseguir alguna cosa mitjançant la política.

I això és certament difícil, ja que dia a dia veiem com el nacionalisme espanyol que predica el PP i que s'hi apunta el PSOE i que manté a l'aixopluc als crupuscles d'ultradreta terroristes i violents, veiem com cada dia posen traves a polititzar l'independentisme.

Al País Basc és massa comú veure les il·legalitzacions i els tancaments d'òrgans públics com diaris.

Al País Valencià veiem la censura de TV3, televisió de parla catalana, com molta gent del País Valencià.

D'això en diuen democràcia?
Aquesta és la seva democràcia.

Llavors es queixen del terrorisme.

Si no tenen més sortida!!

Si quan ho volen fer políticament i pacíficament, els tallen i els barren el pas, què poden fer?

Si fer política és delinquir, i fer terrorisme és delinquir, s'entén (però NO ES JUSTIFICA) que hi hagi gent que delinquir per delinquir, directament passen a l'atac.

És llavors quan, gràcies a aquests desgraciats, diuen que l'independentisme és terrorisme.

ETA embruta l'independentisme. Molesta i destorba a qui no creu en la violència, enturbolint la situació, i donant una imatge que aquells qui també tinguin els mateixos ideals, també hagin de tenir la mateixa opinió en la manera de fer les coses, i això ja deixa de ser cert.


La solució passa per respectar, des del govern i justícia espanyols, la decisió de ciutadans d'Espanya, la seva opció política, sigui quin sigui.
I això significa NO censurar ni il·legalitzar partits polítics per tenir una ideologia o una altra.

Perquè un cop il·legalitzat PCTB, tota la gent que els ha votat, què? També els posareu a la presó?

Darrere d'un partit polític hi ha molta gent que té la seva opinió i el seu perfil, totalment respectable.

A aquestes persones, amb la seva opció política, no se'ls dóna l'oportunitat de fer-se sentir en aquesta democràcia per les vies legals, se'ls prohibeix la entrada per pensar d'una manera determinada.

És llavors qua no és estrany que, si políticament no tenen accés a intentar canviar les coses, ho facin per la força.


Així doncs, si els espanyols volen ser respectats, que respectin primer.

Em fa ràbia perquè des d'aquí respectem a tothom, però després veiem que no som respectats.

Què hem de fer? Posar-nos al seu nivell, al nivell dels espanyols imposadors?

No.

Fer-ho seria rebaixar-nos, posar-nos al nivell del terrorisme.

Seria caure al seu parany.


Això sí, cal que busquem la manera de fer-nos respectar.




I això no s'aconsegueix amb un partit a l'any o una sèrie de concerts.


Això es fa dia a dia, al carrer, mantenint viva la flama del nostre poble, que molts voldrien que estigués apagada.

dissabte 20 de setembre de 2008

Demagògia (?)


Llibre de castellà de 4rt d'ESO.

Representa que és a la RENFE i el diàleg fa:

Treballador: ¿Como desea la información sobre los horarios, en castellano o en catalán?
Viatjant: Me da lo mismo, ya que domino las dos lenguas.



Si ens fixem en aquesta vinyeta, la resposta del noi és legítima per la seva part, ja que dels dos idiomes en que se li ofereix la informació, a ell li és indiferent.

Ara bé, no caiguem en el parany de la demagògia.

I no perquè al noi li sigui indiferent en quin idioma rebre informació, això hagi de ser el normal en tothom.

Si bé és cert que hi ha castellanoparlants que decidiran en castellà, també n'hi ha de catalanoparlants que voldran rebre informació en català.

És per això que no crec que sigui un bon exemple per mostrar la diversitat lingüística d'Espanya, ja que aquí, en aquest exemple, es negligeix/s'oblida que les persones tenim una llengua materna, i que poca gent les dues, per no dir ningú.

Que després s'arribin a dominar totes dues amb bon nivell és una altra cosa, ja que hi ha gent que domina dues, tres o quatre llengües amb bon nivell, i per tant, el fet de conèixer i saber una llengua més o menys no depèn del país on estiguem.

El fet que m'ha dut a escriure sobre aquest tema és que la resposta del noi NO TÉ EN COMPTE que la gent prefereix rebre informació en la seva llengua materna.

I per tant, no es tracta de rebre informació en una o l'altra llengua, i de poder escollir segons en sàpigues més o menys, sinó que es tracta de rebre informació en la teva llengua materna, sobretot si el lloc on ets és llengua oficial i és un territori on històricament s'hi ha parlat, en el cas del català, en els Països Catalans.


Així doncs, per mi la resposta del noi hauria d'haver estat "qualsevol de les dues perquè les domino les dues, però prefereixo _____ perquè és la meva llengua materna".



Estarem a Espanya, però som catalans i volem viure i viurem com a tals.

En cap moment volem més ni volem mal per ningú.

Volem respecte: respectar i que ens respectin.

divendres 5 de setembre de 2008

El Joc Casteller


El joc casteller. (explicació del joc pròximament)
Tinc exactament 2 colles.
- Vella de Valls 1801: 4a posició en el rànking (10 millors actuacions-únic ranking existent) 2007,
2a colla amb més castellers 2007.
Única colla entre el top5 i top10 que hagi actuat totes les setmanes amb 3 rondes i pilar, tal i com són les actuacions reals (encara que siguin amb castells de 6, són actuacions complertes).
- Sense nom: Classificació 2007 no tant considerable com VdV1801, però ha fet un gran salt qualitatiu, i l'any 2008 ja ha estat líder durant 2 setmanes consecutives al ranking de 10 millors actuacions, i està al top5-top10 també de les actacions totals acumulades. Ocupa la 2a-3a posició en nombre de castellers fins al present moment (setembre 2008), i ha efectuat castells inèdits com el pd7D, i pròximament tenim l'objectiu del 2d9f, pd7 i 5d9 sense folre. Hem prescindit del 3 i del 4 per falta de jornades i de % d'assaig. Hem estat en vàries ocasions els millors de "la setmana", i és una de les poques colles amb més castellers que ha actuat totes les setmanes amb 3 rondes i pilar, seguint la meva coherència de jugar al joc dels castells fent el màxim per fer-ho similar als castells, si bé hi ha jornades fluixetes de castells de 6, en cap actuació ens fem enrere al actuar ni ho deixem amb 1 ronda, cosa que considero d'IMPRESENTABLES "castellerament" parlant.
Ja que per mi, una colla que faci 1 castell i marxi, no ha completat una diada.
És un buit legal del joc casteller que moltes colles utilitzen maquiavèlicament per intentar guanyar.
Des del NÉT DEL NÉT DEL LLAGOST, intentarem aconseguir l'objectiu de tots els jugadors, és a dir, guanyar i passar-s'ho bé, tot completant diades castelleres, que a la REALITAT consten de 3 rondes i pilar, i seguint una estratègia raonable, no basada en fer actuacions d'1 ronda o no actuar.
Una estratègia raonable considerem que és la d'apostar més o menys segons el meu criteri a l'hora de repartir esforços, això sí, completant un mínim de 3 rondes i pilar a cada actuació, ja que si no es fan 3 rondes i pilars, rarament es pot qualificar com a "actuació castellera", si el que volem és que el joc s'assembli a la realitat.
Si no volem que s'assembli a la realitat, endavant masters, no feu cap canvi i el buit legal del 2007 seguirà vigent (només 3 colles em van superar, totes 3 recorrent a aquest buit legal de mutilar actuacions).
Apa siau!

dimarts 2 de setembre de 2008

Hi ha...?

Hi ha alguna cosa més bonica que l'amor, que el fet d'estar enamorat?

Definitivament sí: la correspondència.


Estimar no demana ni sol·licita cap mena d'obligació de correspondència a la persona estimada.


Estimar és un acte de donar el que es vulgui donar, sense esperar res a canvi.


Ara bé, si la persona que és objectiu del teu amor, respon en la mateixa direcció, eureka!


No hi ha res més, més gratificant, que veure que la persona que estimes també sent el mateix que sents tu per ella (o almenys t'ho fa saber o t'ho fa arribar així).


Per tot el que has fet, fas, i faràs; així com pel que no has fet, ni fas, ni faràs:


t'estimo Alba.