dilluns, 22 de desembre de 2008

Tocamela.cat

http://www.tocamela.cat

per aprendre a tocar cançons amb instruments (preferentment guitarra).


A més, amb vídeo de 'quan somrius', molt currat, per cert.

Apa, Bon Nadal.

dissabte, 13 de desembre de 2008

Ocupacions



''Amb les classes és el mateix.
Els pro-ocupes fan servir com a moneda de canvi les classes de tots els estudiants (per suposat, incloses les seves).
Ara bé, el que no tenen en compte és el valor que cadascú li dóna a les classes.
I menyspreant aquest "detallet", obliguen a tot quisqui, amb el pretext dels resultats presos en votacions assambleàries (que no són referèndums), a no poder anar a classe. I això és el que fa que surtin les discrepàncies:

1)doncs per alguns no anar classe és el preu que té intentar parar Bolonya (o inclús és necessari perdre classe per aturar Bolonya),
2) i per altres, aturar bolonya és una necessitat, però també ho és poder fer classe; doncs els desplaçaments durant la setmana, la matrícula pagada, i totes les coses que deixem enrere a casa nostra, lluny de la UAB, tot és per anar a ESTUDIAR, anar a CLASSE, i interpretem que si bé és necessari posar els punts sobre les i's entorn a Bolonya, també és necessari no perdre classe. Ho volem tot, volem manifestar-nos i volem anar a classe, i creiem que és possible fer soroll sense AUTOPERJUDICAR-NOS.
3) Per altres, ni els va ni els hi bé Bolonya,
4) i per altres, Bolonya ja els va bé.

Però alerta: no us confongueu, no val a globalitzar.
No tots els anti-ocupes són pro-Bolonya. Els grans perjudicats crec que és la causa antiBolonya, doncs es crea una guerra interna entre els pro-ocupes i els anti-ocupes dins del moviment antiBolonya.''




Resum de les ocupacions de facultats:




Des del dia 17-nov que Polítiques i Sociologia de la UAB està siguent ocupada.


El dia 20-nov hi ha haver una vaga i manifestació (des del meu punt de vista, poc seguida, doncs es creu que hi van anar uns 4.000 estudiants, quan només a la UAB ja n'hi ha 40.000...)


El dia 24-nov es va ocupar Filosofia i Lletres. A dia 13-desembre, encara hi seguien ocupats.


El dia 1-des es va ocupar la facultat de Psicologia. 2/12 a Educació. Aquella mateixa setmana també està ocupada la de Comunicació.




Pel que fa a la facultat de Ciències i Biociències, el dia 26 de novembre es feia una multitudinària assamblea (FOTO). Allí s'acorda que s'ha de fer alguna cosa, alguna mobilització, però la majoria de gent és contrària a "l'ocupació radical" que implicaria pèrdua de classes. S'acorda que el 3 i el 4 hi haurà acampada a la facultat, amb intenció formativa, a partir d'horari extraescolar per tal de no afectar a les classes. A més, el mateix 26 i 27 se celebra un referèndum a Ciències i Biociències per tal de tenir un 'sondeig' de sobre què pensa la gent de l'EEES.


El 3-4 se celebra l'acampada, i es diu que la setmana següent es pugui ocupar (a lo bestia, com a les demés facultats).


La setmana següent, la del pont, es diu que s'estarà a l'espera dels resultats de les negociacions del dimecres dia 10-des (reunió de rectors, no?)


Al final, s'acorda que a partir de 11-des, Ciències i Biociències estaran ocupades.




L'ocupació, però, no té molt de seguiment.




La gent segueix pensant que manifestar-se no hauria d'incluir pèrdua de classes.




Ara cal veure com evoluciona la situació.




De moment, el passat dimecres 10-des s'esperava una reunió (que no sé com va concloure).




El passat divendres 12-des hi havia una reunió a la facultat de Psicologia entre estudiants, PAS i claustre, si no m'equivoco.






I per la setmana que ve, a Psicologia s'espera una assamblea al dilluns per decidir com continuar.




Com es pot veure, les ocupacions estan tinguent la seva repercussió i possiblement els seus fruits, tot i que aquesta desconfiança i desconeixença sobre què pot passar, i un objectiu final potser massa utòpic, fan que la gent cada cop es desentengui més de la revolució, i es dediqui més a fer el que es va a fer a la universitat: estudiar.




S'hauria de buscar l'equilibri entre solidaritat i benefici propi.




Això sí, no es pot caure en l'error que en algunes facultats s'ha caigut, de donar per fet que la solidaritat és obligatòria.




Em refereixo al cas de l'assamblea de Psicologia, on admeten que les hores de classe paralitzades dels alumnes són la MONEDA DE CANVI per a fer pressió en les negociacions i és la base de l'ocupació.


I això no hauria de ser així, doncs ningú es pot apropiar de les hores de classe de cadascú, ni decidir per l'altre el que s'ha de fer.


En tot cas, serà l'estudiant el que decidirà no fer classe, però en cap cas s'hauria de negar el dret a rebre classe.




Si l'estudiant es sent aludit o sent la injustícia per la qual es protesta, i veu que l'objectiu final és un bon objectiu, i a més a més, veu que amb el que es proposa fer es pot assolir, no hi hauria d'haver cap mena d'inconvenient per unir-se a la ocupació.




Ara bé, si l'estudiant veu que els que protesten no ho fan bé, i que el que es demana potser està tret de context (ja m'explicareu lo del deute públic i tal... què més us dóna, si podeu estudiar igual?), doncs llavors ja no s'uneixen a la causa.




Per tant, el principal problema és aquest.




És com, posem un exemple exagerat però senzill d'entendre, imaginem-nos que us segresten al vostre germà/ana, i us demanen un rescat que no podeu sufragar.


Llavors, com que enteneu que tot el veïnat és solidari i té l'obligació de solidaritzar-vos amb vosaltres (doncs són els vostres veïns...), enlloc de fer una col·lecta voluntària, els aneu a robar X€, doncs el motiu és ben solidari, i ells han de solidaritzar-s'hi, no?




Amb les classes és el mateix.


Els pro-ocupes fan servir com a moneda de canvi les classes de tots els estudiants (per suposat, incloses les seves).


Ara bé, el que no tenen en compte és el valor que cadascú li dóna a les classes.


I menyspreant aquest "detallet", obliguen a tot quisqui, amb el pretext dels resultats presos en votacions assambleàries (que no són referèndums), a no poder anar a classe. I això és el que fa que surtin les discrepàncies:




1)doncs per alguns no anar classe és el preu que té intentar parar Bolonya (o inclús és necessari perdre classe per aturar Bolonya),


2) i per altres, aturar bolonya és una necessitat, però també ho és poder fer classe; doncs els desplaçaments durant la setmana, la matrícula pagada, i totes les coses que deixem enrere a casa nostra, lluny de la UAB, tot és per anar a ESTUDIAR, anar a CLASSE, i interpretem que si bé és necessari posar els punts sobre les i's entorn a Bolonya, també és necessari no perdre classe. Ho volem tot, volem manifestar-nos i volem anar a classe, i creiem que és possible fer soroll sense AUTOPERJUDICAR-NOS.


3) Per altres, ni els va ni els hi bé Bolonya,


4) i per altres, Bolonya ja els va bé.




Però alerta: no us confongueu, no val a globalitzar.


No tots els anti-ocupes són pro-Bolonya. Els grans perjudicats crec que és la causa antiBolonya, doncs es crea una guerra interna entre els pro-ocupes i els anti-ocupes dins del moviment antiBolonya.








CONSEQÜÈNCIES DE L'OCUPACIÓ:




L'ocupació o les ocupacions, de la manera que s'estan portant, sembla ser, en algunes facultats com la de psicologia, que és més contraproduent que productiva.


Ocupar, segons el seu entendre, implica la SUBSTITUCIÓ, i per tant, pèrdua de CLASSES per xerrades formatives sobre Bolonya.


Això fa crispar els ànims, doncs entenc totalment que hi ha persones que van a la universitat per estudiar (sobretot si hem de fer molts KM i deixar 'casa nostra' durant la setmana per anar a classe).


És més, aquestes classes que els Pro-ocupes fan que es perdin, són classes que hem pagat en les nostres CARES matrícules, a més a més d'impartir matèria que entra a l'examen, i que se suposa que ens agrada, doncs la carrera l'hem escollit nosaltres.




El problema està en quan estàs contra-Bolonya, però també creus que l'ocupació no hauria d'afectar al ritme de la classe.




Personalment, segueixo pensant que una ocupació que impliqui pèrdua de classe només crea divisions internes, inclús entre la gent que està en contra de Bolonya segons siguin pro-ocupació o anti-ocupació.




La ocupació, apart de paral·litzar les classes, no té el seguiment desitjat per vàries coses, entre algunes:


--> Resultat final poc clar. Això fa que hi hagi molta gent que no s'acabi de solidaritzar o de deixar d'anar a classe per la causa. El benefici final no sembla compensar, a hores d'ara, l'esforç que implica no anar a classe.


--> Com he dit, hi ha gent que ho vol tot, tant classes com ocupació.




--> El simple fet de imposar no poder anar a classe ja és l'estímul, per a molts, de voler-ne fer, pel simple fet de que les coses (votacions a assamblees, etc) no s'ha fet bé.




--> I finalment, la manca de coordinació entre les pròpies facultats de la UAB o amb altres universitats és un factor més que crea DESCONFIANÇA respecte el resultat final.


Fer ocupacions per separat crea massa desgast entre estudiants en relació al resultat final que se'n pugui obtenir. Si s'hagués coordinat a tot arreu i fer-ho alhora, crec que el ressò hauria estat més gran.


Per altra banda, també és injust que les facultats ocupades facin canviar alguna cosa sobre Bolonya, mentre que hi ha hagut moltes altres facultats, que no ha calgut que s'ocupin, i també els haurà beneficiat els canvis sobre el Pla de Bolonya... Els ocupats seran uns herois, però trobo jo, curts de vista, doncs fent un esforç de coordinar més facultats i universitats, el mateix esforç de la pròpia ocupació hauria donat més fruits.




I quedar-se a dormir, no és una forma de ocupar? Normalment estem dormint a casa nostra, no a la facultat. Dormir a la facultat, des del meu parer, ja és fer algo fora del normal. Però no una dormida de 200 persones, sinó una dormida de 500-1000persones, ajuntar facultats i 'liar-la parda'.






Vaja, que mentre el dret de manifestació i el de rebre classe se segueixin solapant, hi haurà discrepàncies, i crec jo que les més greus són entre els estudiants amb la mateixa ideologia envers Bolonya.




Per mi, ocupar no hauria d'implicar perdre classe, perquè anem a la universitat a formar-nos, i cada classe és important, per la nostra formació i pel dia de l'examen, i perquè a més a més l'hem pagada.


Suspendre, a causa d'aquesta ocupació, voldria dir pagar més diners a la universitat al següent any, i a més a més, tenir el risc de no poder obtar a beca (ja que depèn dels resultats acadèmics de l'últim any...).




No es queixen dels diners? Ocupant les aules poden fer augmentar els € que aniran a la universitat l'any següent.




Vaja, que trobo que s'hauria de trobar una manera de protestar que no afecti als propis estudiants.

dilluns, 10 de novembre de 2008

Històries del Paradís


Històries del Paradís.


Editorial Bromera.


Xavi Sarrià.


Així és com s'anomena el nou llibre del cantant d'Obrint Pas, Xavi Sarrià.





No cal dir res més.

Des d'avui, ja està a la venda.


I jo ja el tinc.

divendres, 5 de setembre de 2008

El Joc Casteller


El joc casteller. (explicació del joc pròximament)
Tinc exactament 2 colles.
- Vella de Valls 1801: 4a posició en el rànking (10 millors actuacions-únic ranking existent) 2007,
2a colla amb més castellers 2007.
Única colla entre el top5 i top10 que hagi actuat totes les setmanes amb 3 rondes i pilar, tal i com són les actuacions reals (encara que siguin amb castells de 6, són actuacions complertes).
- Sense nom: Classificació 2007 no tant considerable com VdV1801, però ha fet un gran salt qualitatiu, i l'any 2008 ja ha estat líder durant 2 setmanes consecutives al ranking de 10 millors actuacions, i està al top5-top10 també de les actacions totals acumulades. Ocupa la 2a-3a posició en nombre de castellers fins al present moment (setembre 2008), i ha efectuat castells inèdits com el pd7D, i pròximament tenim l'objectiu del 2d9f, pd7 i 5d9 sense folre. Hem prescindit del 3 i del 4 per falta de jornades i de % d'assaig. Hem estat en vàries ocasions els millors de "la setmana", i és una de les poques colles amb més castellers que ha actuat totes les setmanes amb 3 rondes i pilar, seguint la meva coherència de jugar al joc dels castells fent el màxim per fer-ho similar als castells, si bé hi ha jornades fluixetes de castells de 6, en cap actuació ens fem enrere al actuar ni ho deixem amb 1 ronda, cosa que considero d'IMPRESENTABLES "castellerament" parlant.
Ja que per mi, una colla que faci 1 castell i marxi, no ha completat una diada.
És un buit legal del joc casteller que moltes colles utilitzen maquiavèlicament per intentar guanyar.
Des del NÉT DEL NÉT DEL LLAGOST, intentarem aconseguir l'objectiu de tots els jugadors, és a dir, guanyar i passar-s'ho bé, tot completant diades castelleres, que a la REALITAT consten de 3 rondes i pilar, i seguint una estratègia raonable, no basada en fer actuacions d'1 ronda o no actuar.
Una estratègia raonable considerem que és la d'apostar més o menys segons el meu criteri a l'hora de repartir esforços, això sí, completant un mínim de 3 rondes i pilar a cada actuació, ja que si no es fan 3 rondes i pilars, rarament es pot qualificar com a "actuació castellera", si el que volem és que el joc s'assembli a la realitat.
Si no volem que s'assembli a la realitat, endavant masters, no feu cap canvi i el buit legal del 2007 seguirà vigent (només 3 colles em van superar, totes 3 recorrent a aquest buit legal de mutilar actuacions).
Apa siau!

dilluns, 18 d’agost de 2008

JJOO


Jocs Olímpics.


Van començar fa dies, però encara no n'havia dit res.



Com tots els esdeveniments actuals, encara que ho neguin, hi ha una forta politització.


En aquest cas però, es diu que hi participen els països i no les nacions: podem veure a Gran Bretanya, que absorveix els esportistes de nacionalitat escocesa, anglesa, galesa, etc.


D'altra banda però, a Espanya es veu com si fos una eurocopa o un mundial, on hi juguen nacions, doncs per a Espanya no és un joc de països, sinó un joc de nacions.


La ignorància dels espanyols és tal que anomenen "nacionalitat britànica" i nacionalitat espanyola a tots aquells individus que són d'aquell país.




Siguem clars i sincers:


Que quedi dit d'avantmà que no sóc ni espanyol ni antiespanyol.


M'importa un 'pepino' el que faci Espanya o el que deixi de fer.


No m'hi identifico, i per tant, si guanya una medalla no em suscita res de diferent que si França, EEUU o Alemanya en guanyés una.



Hi ha gent als PPCC que els agrada o volen que guanyin els jugadors espanyols.


Jo, al voler respecte, els respecto.


També em són indiferent.



Que cadascú defensi i simpatitzi amb qui vulgui, sempre i quan no s'imposi a simpatitzar als altres.



Hi ha gent que quan dius que no recolzes i que no vols que guanyi la selecció espanyola, et mira com si fossis de Mart...


Doncs no, senyors, m'és igual el que faci Espanya i els espanyols.



L'altre tema a comentar és el que hi ha gent que diu: "Sí sí, però molts jugadors de la selecció espanyola són catalans".



Aquests mateixos (catalans) cauen a la pròpia trampa espanyola.



Els equips espanyols no són estatals, sinó que són nacionals. Ja se'n preocupen de posar allà on sigui la seva Ñ per identificar als jugadors amb la seva llengua materna (el castellà=espanyols).


I tornem amb el de sempre.


És cert que hi ha catalans que també se senten espanyols, i per tant, estan en el seu dret de sentir-s'hi i d'identificar-s'hi amb la selecció espanyola.


Però també és cert, i és el que sempre s'ha volgut emmascarar, i el que es vol tapar (perquè no ens volen com són), que hi ha ciutadans CATALANS que no tenen ni comparteixen cap característica nacional amb els espanyols, i que per tant, no és que no s'hi vulguin sentir, sinó és que no s'hi poden identificar.


A un gat no pots dir que se senti gos, perquè no ho és.


Dit això, s'ha de respectar (i no es fa) als catalans que no són espanyols.


I s'ha de respectar des del nivell de carrer, i des del nivell oficial.


I respectar a nivell oficial significa que, si fossim coherents, s'oficialitzaria els equips esportius de la nació catalana (QUE EXISTEIX!).


No som una peculiaritat de la diversitat regional d'Espanya.


Si tenir una llengua diferent és només una peculiaritat d'espanyols... llavors, com és que no ens entenen, cadascú parlant en la seva llengua materna, entre 2 suposats espanyols?



Tornant al tema del basket, als jugadors catalans no se'ls permet més opció que jugar amb la selecció espanyola.


Potser sí que seran dels catalans espanyols, i s'hi identificaran, però també n'hi ha que no ho són, i no poden jugar a la selecciò de la nació a la qual pertanyen.


I això mateix també aplicat als espectadors.



Tornant al tema, hi ha gent que diu que 'a Espanya hi juguen jugadors catalans'.


Aquesta frase els delata.


Perquè els jugadors catalans i juguen sota la condició d'ESPANYOLS, de nacionalitat espanyola, i peculiaritat de regionalitat catalana, com si fossin al mateix nivell dels extremenys, andalusos o madrilenys. D'això a TV3 ja se n'encarreguen de transmetre-ho de forma que sembli el més normal del món, que els catalans no som una nació equiparable a la espanyola o a la francesa dins d'Europa i del món, sinó que som una peculiaritat regional espanyola dins d'Espanya equiparable a aragó, extremadura o andalusia i murica.



Així doncs, jo no puc defensar una selecció nacional d'una nació que no és la meva, i que a sobre aborbeix jugadors d'altres nacions súbdites de la espanyola, i que des de la primera línia política no mostren cap mena d'intenció de voler canviar les coses (sobretot a ERC).


I no és que vulgui polititzar, sinó que ja està polititzat, i amb molta mala coherència i injustícia.



Així doncs, a la gent que diuen que apoien a la seleccióN Ñacional EspaÑola perquè hi ha jugadors catalans, els dic que a aquesta seleccióN, hi juguen en condició d'espanyols, i no com a jugadors de nacionalitat catalana, i per tant, aquests jugadors no em representen ni fan que m'hi senti identificat.


Així doncs, per tant, davant d'EEUU-Spain, és normal que vulgui que guanyi EEUU, doncs apart de que no vull que guanyi Spain (ni que guanyi ni que deixi de guanyar,m'és indiferent), sí que m'agradaria que guanyés USA (tot i sabent que coincideixo amb Bush...), ja que a més a més, esportivament són més forts (els 'negres' són més atlètics, biològicament parlant), i més bons, i fan bon basket i bon espectacle.


Així doncs, força leBron James, força USA.


Em va encantar la pallisa de 72-119 SPAIN-USA!! Gran partidàs.




Bé, en resum, que no sóc espanyol i m'han de respectar com sóc, de la mateixa manera que respecto als altres la seva decisió.


No miro malament als que defensen a Espanya. Estan en el seu dret de fer-ho, però que no s'extranyin si jo no els animo, ja que tot i ser del mateix país, no són de la meva nació.


No m'atrauen, no em tiren, no em desperten cap mena d'il·lusió.


Cada cop que veig la Ñ a la samarreta recordo que tots els que hi juguin, són i representen a la nació espanyola.


Una nació espanyola que vol estar sola a Espanya, que no hi està (de moment), que sí que hi està oficialment, i que fa tot el que pot per estar-hi permanentment, sense cap altre nacionalitat dins del territori estatal que la pugui destorbar.


Aquesta selecció espaÑola que tant animeu/animen, és la responsable que no es respecti a la selecció catalana.